Notícies
El Parlament ratifica Jordi Palou-Loverdos com a nou adjunt general de la síndica de greuges
La Comissió del Síndic ha ratificat la designació del nou adjunt general
També s’han presentat als parlamentaris els últims informes sobre transparència i accés a la informació pública
En els deu anys transcorreguts des de l'aprovació de la Llei de transparència, s’ha millorat en molts aspectes, però queda molt marge de millora en d'altres
Nomenament del nou adjunt general
La Comissió del Síndic de Greuges ha ratificat aquesta tarda el nomenament de Jordi Palou-Loverdos com a nou adjunt a la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas. Palou-Loverdos substituirà Jaume Saura, que ha ocupat el càrrec des del juny del 2015.
El nou adjunt ha estat fins ara assessor i responsable de l’àrea de mediació i justícia restaurativa de la institució i, anteriorment, el 2018, també hi havia col·laborat, quan va participar en la diagnosi del Pla de drets humans de Catalunya, en els àmbits del dret a la justícia i el dret a la pau.
Palou-Loverdos ha estat advocat i mediador internacional especialitzat en resolució de conflictes, drets humans i construcció de la pau. Està acreditat davant del Tribunal Penal Internacional i és un dels juristes pioners en l'aplicació del principi de jurisdicció universal.
També ha estat professor de drets humans, mediació i resolució pacífica de conflictes en diverses universitats nacionals i internacionals.
Informes de transparència i accés a la informació pública
Durant la sessió d’avui també s’han debatut dos informes: El dret d'accés a la informació pública" i l’Informe sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern corresponent als anys 2022 i 2023.
L’informe destaca que, deu anys després de l’aprovació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, s'ha millorat en alguns aspectes, però encara hi ha mancances. Els àmbits on més s’ha avançat són la publicitat activa (deure de publicar la informació pública d’ofici) i el dret d’accés a la informació pública (dret a sol·licitar-la i obtenir-la).
Per contra, encara queda molt de marge de millora en l’àmbit del bon govern, sobretot pel que fa a les cartes de servei com a instruments de qualitat, els principis ètics i les bones pràctiques. També cal avançar en l’àmbit del govern obert, atès que menys de la meitat d’administracions tenen codis de conducta; l’avaluació normativa és molt limitada, excepte a la Generalitat, i cal actualitzar la regulació dels grups d’interès perquè compleixi la seva funció.
Quant a l’accés a la informació pública, per exemple, només el 5 % de les administracions disposen d’un procediment intern adaptat per tramitar les sol·licituds que els arriben. I només el 17,4 % disposen d’una unitat d’informació, que és l’òrgan encarregat de tramitar i gestionar aquestes sol·licituds, segons la normativa. Això és important si tenim en compte que cada any es presenten més sol·licituds (el 2023 hi va haver un increment del 34 % respecte de l’any anterior).
L'informe també denuncia que, en gairebé la meitat dels casos en què s'ha presentat una sol·licitud d’accés a la informació pública, la persona sol·licitant ha hagut de reclamar a l’Administració que li lliuri la informació sol·licitada.
En publicitat activa, s’ha insistit que hi ha una doble velocitat en el compliment de les obligacions, entre les administracions grans i amb més recursos i les administracions amb menys recursos. Per tant, des de la institució es considera necessari reforçar els instruments de cooperació interadministrativa per reduir aquestes diferències. D’altra banda, l’informe destaca que cal incrementar els esforços per actualitzar i reutilitzar la informació.
Finalment, la institució també defensa que convindria actualitzar el règim sancionador perquè actuï realment com a garantia del compliment de la Llei. I és que gairebé la meitat de les denúncies no comporten que s’iniciï cap expedient i, per tant, els incompliments acaben sense tenir conseqüències per a l'ens infractor.
