Notícies
Pacte contra la segregació escolar: 'Podem avançar en la igualtat d’oportunitats si utilitzem algunes eines que no s’estan fent servir prou'
El Decret 11/2021 conté instruments que no s’han aprofitat prou
La segregació residencial i el risc de segregació dins dels centres són aspectes que cal abordar
Aquesta tarda ha tingut lloc la novena reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte contra la segregació escolar. El Pacte és impulsat per la institució del Síndic de Greuges de Catalunya i el Departament d’Educació, juntament amb la majoria de municipis de més de 5.000 habitants, i membres de la comunitat educativa i de l’arc parlamentari i institucional.
La reunió ha estat presidida pel president del Parlament, Josep Rull, i ha comptat amb la participació de la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas; la consellera d’Educació, Esther Niubó; l’adjunta d’infància, Aida C. Rodríguez, i representants de sindicats, associacions de famílies, entitats locals i el món educatiu.
Durant la seva intervenció, la síndica ha volgut destacar que el canvi sociodemogràfic de Catalunya obliga a repensar totes les polítiques públiques, també l’educativa, per fer-les més inclusives. En aquest context, s’ha demostrat que el Pacte és un instrument eficaç per millorar la igualtat d’oportunitats en l’educació.
En el transcurs de la trobada, també s’ha presentat l’informe Vint prioritats d’actuació per combatre la segregació escolar a Catalunya, que té per objectiu continuar amb la tasca d’avaluació dels treballs que s’han portat a terme durant els cursos 2023/2024 i 2024/2025, i identificar les prioritats d’actuació per al curs 2025/2026.
Evolució positiva del desplegament del Pacte
L’informe conclou que els nivells de segregació escolar continuen amb una tendència decreixent. Si s’analitza la situació, la segregació escolar de l’alumnat estranger s’ha reduït més d’un 25 % entre els cursos 2018/2019 i 2024/2025. Així, mentre que el curs 2018/2019 hauria calgut canviar de centre el 43 % de l’alumnat estranger a primària i el 35 % a secundària per garantir una escolarització plenament equilibrada d’aquest alumnat, el curs 2024/2025 (juny) aquesta proporció és del 30 % a primària i del 25 % a secundària.
Pel que fa a l’evolució dels desequilibris en l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques, les dades constaten que també s’ha reduït, tot i que amb una tendència més atenuada. Des del 2022/2023, quan els nivells de detecció ja eren elevats, hi ha hagut una tendència positiva dels índexs de dissimilitud (del 0,41 ha passat al 0,39 a primària, i del 0,33 al 0,29 a secundària).
Cal millorar l’ús d’alguns instruments
Aquesta tendència positiva s’explica pels instruments que s’han posat en marxa amb l’aprovació del Decret 11/2021. Tot i així, la síndica considera que encara n’hi ha alguns que no s’han aprofitat prou bé o de manera prou efectiva.
- Els darrers anys ha augmentat la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques, però encara hi ha alumnat que s’incorpora a I3 sense detecció prèvia d’aquestes necessitats (el 24,2 %), especialment en centres amb una composició social desafavorida. De fet, la detecció d’aquestes necessitats milloraria si s’incrementés l’escolarització a infantil de l’alumnat socialment desfavorit.
- No es garanteix l’equivalència del procés ordinari d’admissió de l’alumnat amb necessitats educatives específiques, en bona part perquè no s’aplica la llista d’espera a les places de reserva.
- Malgrat que des de la signatura del Pacte, l’any 2019, s’ha reduït la proporció de matrícula viva als centres amb elevada complexitat (del 40,2 % al 30,9 %), el curs 2023/2024 aquesta proporció no s’ha reduït respecte al curs anterior (29,2 %). L’alumnat amb necessitats educatives específiques encara tendeix a escolaritzar-se en centres amb elevada complexitat al llarg del curs.
- No es compleix amb la proporció màxima d'alumnat amb necessitats educatives específiques en els diferents nivells educatius i hi ha molts centres que incompleixen aquesta proporció màxima més enllà d’I3.
- L’oferta singular està infrautilitzada i, a més, quan s’utilitza, es limita als casos identificats abans del període de preinscripció, sense aprofitar el període d’ampliació de sol·licituds per promoure’n l’ús.
L’informe també denuncia que encara hi ha molts municipis que tenen zones socialment no heterogènies. De fet, menys del 10 % dels municipis han modificat aquestes zones perquè siguin més heterogènies arran de l’aprovació del Decret.
Cal adaptar el Pacte als canvis de la demografia educativa a Catalunya i als obstacles actuals
La davallada de la natalitat és un fet i, per tant, cal adaptar l’oferta actual, atès que hi ha un excés del 10 % de places a primària. Tanmateix, les mesures per evitar la sobreoferta no han permès reduir-la en el procés d’admissió del curs 2024/2025.
Per acabar, l’informe destaca que calen noves mesures per superar alguns dels obstacles que no permeten un desenvolupament total del Pacte. D’una banda, la segregació residencial fa menys efectives les mesures del Pacte destinades a corregir els desequilibris existents entre zones d’un mateix municipi. Per tant, resulta imprescindible ampliar la perspectiva més enllà de l’escola i incorporar polítiques públiques en àmbits com habitatge, urbanisme, temes laborals...
D’altra banda, la reducció de la segregació escolar entre centres no garanteix que l’alumnat amb necessitats educatives específiques no pateixi els efectes de la segregació un cop s’escolaritza en centres socialment més heterogenis. Per tant, també són necessàries mesures d’acompanyament a l’acollida i mesures d’inclusió d’aquesta diversitat social i cultural en el context de cada comunitat educativa.
Per acabar, la síndica ha presentat dos documents de treball que han de servir per elaborar dues addendes amb noves mesures que abordin el repte de combatre la segregació residencial i la segregació interna als centres.
