Sisena jornada anual de seguiment del Pacte contra la segregació escolar al món local
Aquest matí ha tingut lloc la sisena jornada anual per analitzar el desplegament del Pacte contra la segregació escolar al món local, organitzada pel Síndic de Greuges de Catalunya, el Departament d’Educació i Formació Professional, i la Diputació de Barcelona.
La trobada, que ha tingut lloc a l’auditori del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, ha servit per identificar dificultats per assolir alguns objectius del Pacte, però també per compartir bones pràctiques, com ara els pactes locals i altres instruments per promoure la corresponsabilització i la transversalització de les polítiques en aquest àmbit.
Durant la inauguració, Esther Giménez-Salinas, síndica de greuges, ha volgut posar en valor el paper clau dels municipis en la lluita contra la segregació escolar. Amb les taules mixtes de planificació o les àrees de zonificació escolar, tenen una participació important per combatre la segregació. En paraules de la síndica: “Actualment més del 75 % dels municipis amb més d’un centre educatiu són signataris del Pacte i és imprescindible comptar amb la seva complicitat per seguir avançant cap a una escolarització equilibrada”.
Durant l’acte, la directora general de centres públics, Montserrat Duran, i l’assessor d’infància del Síndic, Bernat Albaigés, han fet balanç dels set anys transcorreguts des de la signatura del Pacte. Albaigés ha presentat l’informe Vint prioritats d’actuació per combatre la segregació escolar a Catalunya, que constata que el Pacte és una bona eina –ha permès reduir la segregació escolar de l’alumnat estranger més d’un 25 % entre els cursos 2018/2019 i 2024/2025–, però hi ha instruments que encara no s’aprofiten prou o de manera prou efectiva. Si es fes, es podria millorar encara més.
Durant la jornada anual de seguiment de 2024, es van identificar dues dificultats clares: la segregació residencial i la segregació dins els centres educatius i, agafant aquest relleu, enguany s’han presentat dos documents de treball que aborden aquestes problemàtiques. Aida C. Rodríguez, adjunta d’infància de la sindicatura, Ismael Blanco (UAB) i Zenia Hellgren (UPF) han presentat aquests treballs perquè els agents que actuen des del territori puguin debatre’ls i assumir-los.
Segons aquests documents, en matèria de segregació residencial, resulta imprescindible ampliar la perspectiva més enllà de l’escola i incorporar polítiques públiques en àmbits com habitatge, urbanisme, temes laborals, etc. Pel que fa a la segregació dins dels centres, cal que existeixin mesures d’acompanyament a l’acollida i mesures d’inclusió d’aquesta diversitat social i cultural en el context de cada comunitat educativa.
La veu dels agents locals s’ha iniciat amb la intervenció de Marta Comas, del Consorci d’Educació de Barcelona, que ha explicat el pla de xoc per lluitar contra la segregació escolar a la ciutat de Barcelona i, finalment, Marcel·lina Bosch, coordinadora de l’àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona, ha posat en valor els pactes locals contra la segregació. Aquests pactes han esdevingut una peça clau per avançar en l’escolaritat equilibrada i l’educació inclusiva i equitativa als municipis. En aquest sentit, quatre municipis han volgut participar en l’acte explicant la seva experiència: Premià de Mar, Manresa, Sant Cugat del Vallès i Mataró.