Notícies
Les diferències en el tractament de les edats són incongruents i generen desigualtats
L’informe anual d’infància constata que la discriminació per edat afecta clarament els infants i invisibilitza les seves necessitats
Demana incorporar la perspectiva de l’edat a les polítiques públiques
L’adolescència i la primera infància són les franges més desprotegides
El Síndic de Greuges de Catalunya ha presentat avui l’Informe anual sobre els drets dels infants corresponent a l’any 2024, en compliment del que estableix la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.
Enguany, l’informe se centra a analitzar com l’edat condiciona el reconeixement i l’exercici efectiu dels drets dels infants. En aquest sentit, constata que l’edatisme, és a dir, la discriminació per motius d’edat, afecta els infants perquè limita els seus drets i les seves oportunitats, i que les polítiques públiques sovint no tenen en compte la perspectiva de l’edat ni les necessitats d’aquest col·lectiu. Alguns exemples d’això són les següents:
- El risc de pobresa és superior en infants que en adults (27 % en infants en comparació amb el 15 % en adults). A més, la cobertura de la renda garantida de ciutadania i de l’ingrés mínim vital és limitada: prop del 15 % dels infants que viuen en situació de pobresa extrema i prop del 55 % dels que estan en risc de pobresa no tenen accés a cap de les dues prestacions.
- Els infants han d’esperar més temps que els adults per accedir als serveis de salut i a l’habitatge social. El temps mitjà d'adjudicació d'un habitatge és de 618 dies per a les unitats amb infants a càrrec, i de 460 per a les unitats sense infants.
- No hi ha cap legislació administrativa bàsica que reguli específicament la responsabilitat dels infants, a diferència del que passa en l’àmbit penal, en què les sancions es graduen en funció de l’edat i s’apliquen mesures sancionadores educatives.
En vista d’això, la síndica ha manifestat que “la societat encara concep sovint els infants com a objectes de protecció i no com a ciutadans amb drets propis”.
La vulnerabilitat de l’adolescència, un punt crític
L’informe també assenyala que l’adolescència és una etapa força desprotegida, amb dèficits importants en matèria d’educació (abandonament escolar prematur i manca de places de formació professional) i de salut mental (accés limitat als serveis especialitzats de salut mental –CSMIJ–, malgrat la prevalença de trastorns emocionals). Les xifres posen de manifest que els adolescents tenen més risc de pobresa i exclusió (fins al 35 % en alguns indicadors), i que la inclusió escolar disminueix a mesura que augmenta l’edat (el 50 % de l’alumnat d’entre setze i vint-i-un anys amb necessitat educatives especials no està inscrit en cap oferta formativa). A més, el sistema de protecció té dificultats per atendre adequadament els adolescents tutelats especialment vulnerables, com per exemple les noies o els joves migrants sols.
A banda de l’adolescència, la primera infància (de zero a sis anys) és una altra franja també força vulnerable: el 57 % dels infants d’entre zero i dos anys no estan escolaritzats. També hi ha un nombre elevat d’infants menors de sis anys institucionalitzats en centres de protecció (prop de 300). A més, la cobertura dels centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) és insuficient.
L’informe també denuncia que, malgrat que les normes jurídiques reconeixen formalment l’obligació d’escoltar els infants, sovint els mateixos serveis públics no garanteixen aquest dret. Així, per exemple, en l’àmbit de la protecció, no sempre se’ls ofereix l’oportunitat de donar la seva opinió sobre les mesures que els afecten, i tampoc en els procediments judicials. Aquest dret està poc garantit, especialment, entre els infants menors de dotze anys. Davant d’això, la institució defensa que el dret d’escolta i participació dels infants s’ha d’interpretar en un sentit ampli, de manera que es garanteixi sempre que sigui possible.
L’informe destaca especialment les incongruències entre el que la normativa permet, prohibeix o fomenta segons les diferents edats i àmbits de la vida, i en menciona algunes, com, per exemple: l’edat de responsabilitat penal segons la Llei del menor (catorze anys), en comparació amb l’edat en què els progenitors han d’autoritzar determinats actes, com anar a un concert (setze anys); o l’edat en què es pot treballar i contribuir activament a la societat (setze anys), en comparació amb l’edat de participació política plena (divuit anys).
Finalment, la síndica ha volgut destacar que la societat tendeix a veure la infància com una etapa homogènia, sense tenir en compte que les necessitats d’un infant petit no tenen res a veure amb les d’un adolescent.
El Síndic de Greuges reclama una nova mirada sobre l’edat i els drets
Davant d’aquesta realitat, la institució del Síndic de Greuges planteja reformes normatives i polítiques concretes, com ara:
- Establir una primera majoria d’edat als setze anys, que reconegui progressivament l’autonomia i la capacitat de participació dels adolescents.
- Universalitzar les oportunitats educatives fins als divuit anys.
- Oferir un tractament específic als infants i adolescents en àmbits com la salut, l’habitatge i les sancions.
- Incorporar la perspectiva de l’edat en totes les polítiques públiques per assegurar un tractament adequat a cada etapa del desenvolupament.
- Garantir el dret a l’escolta activa també per als infants menors de dotze anys en tots els processos que els afecten.
L’informe conclou que l’edat no pot continuar sent un factor de desigualtat, sinó que ha de ser un criteri de protecció i reconeixement efectiu de drets. Per aquest motiu, la institució insta les administracions a posar la infància i l’adolescència al centre de les polítiques públiques, a incorporar la perspectiva de l’edat en el disseny d’aquestes polítiques i a garantir la participació dels infants i els adolescents en totes les decisions que els afecten.
“Cal superar l’adultocentrisme i reconèixer els infants com a ciutadans amb veu pròpia i plens drets”, ha conclòs la síndica.
