Notícies
La síndica impulsa un acord de país per posar fi al sensellarisme el 2035
La segona reunió de treball de la Taula Institucional per a l’Abordatge del Sensellarisme consolida el consens institucional sobre la necessitat de desplegar mesures concretes, fer-ne un seguiment i situar l’habitatge i la garantia de drets al centre de la resposta al sensellarisme
La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, ha presidit avui la segona reunió de treball de la Taula Institucional, amb una cinquantena de representants de la Generalitat, diputacions, ajuntaments, associacions de municipis i entitats del tercer sector, amb l’objectiu d’avançar en la construcció de l’Acord de país per a l’abordatge del sensellarisme. Aquesta iniciativa vol consolidar un compromís compartit entre administracions públiques, món local i entitats socials per oferir una resposta més eficaç a una de les realitats socials més greus que viu Catalunya. L’Acord s’emmarca en el treball iniciat després de la cimera institucional sobre el sensellarisme i en el procés participatiu que ha implicat més d’un centenar de professionals de diferents àmbits.
Durant la trobada, la síndica ha remarcat que “els problemes que queden amagats no es poden resoldre”, i ha agraït la feina de totes les persones i organitzacions que contribueixen a donar visibilitat a una situació que sovint queda fora del focus públic, tot i afectar milers de persones.
La reunió ha permès constatar que hi ha un consens ampli sobre moltes de les mesures que cal impulsar. En aquest sentit, la síndica ha destacat que l’objectiu és consolidar un acord institucional basat en propostes compartides i àmpliament consensuades, que garanteixi estabilitat, coordinació i continuïtat en les polítiques públiques destinades a combatre el sensellarisme.
La síndica també ha subratllat que ja s’ha superat la fase de diagnosi. “Fa temps que coneixem les causes principals del fenomen i les seves conseqüències. Ara toca passar a l’acció i fer-ho de manera eficaç. No podem quedar-nos en declaracions d’intencions”, ha assenyalat.
En aquest sentit, ha insistit que l’èxit de l’acord dependrà no només de les mesures que s’aprovin, sinó també de la seva aplicació efectiva. Per això, ha defensat la necessitat d’establir mecanismes clars d’avaluació i rendició de comptes: “Caldrà fer un seguiment rigorós de les mesures que consensuem per comprovar-ne els resultats i introduir-hi les millores necessàries."
La institució també ha volgut recordar que el sensellarisme és una vulneració greu de drets que no es pot normalitzar. Tal com ja s’ha advertit en diverses ocasions, i també en el darrer informe anual del Síndic de Greuges, “estem normalitzant situacions inadmissibles”. La presència de persones que viuen al carrer, en assentaments o en altres formes d’exclusió residencial extrema exigeix una resposta pública decidida i sostinguda.
La reunió ha tornat a posar de manifest que no es pot donar una resposta efectiva al sensellarisme sense abordar també la crisi de l’habitatge. Les dificultats creixents per accedir a un habitatge adequat i mantenir-lo, i també el dèficit estructural d’habitatge social, estan directament relacionats amb l’augment de les situacions de sensellarisme.
Per aquest motiu, la institució del Síndic de Greuges demana l’impuls de polítiques públiques que facilitin l’accés a l’habitatge, ampliïn el parc d’habitatge social i reforcin les mesures de suport a les persones i les famílies amb més dificultats residencials. Igualment, defensa que la prevenció de la pèrdua de l’habitatge ha d’ocupar una posició central en qualsevol estratègia destinada a combatre el sensellarisme, ja que evitar l’exclusió residencial és la manera més eficaç de protegir els drets de les persones.
Durant la jornada, també s’ha presentat un document de treball que ha de servir de base per impulsar l’Acord de país per a l’abordatge del sensellarisme. El document, que està obert a les aportacions de la resta d’actors implicats, situa l’any 2035 com la data en què s’hauria d’haver posat fi al sensellarisme a Catalunya. La proposta reclama més implicació de totes les administracions, una dotació econòmica suficient i una governança coordinada que permeti superar les desigualtats territorials existents.
La institució continuarà treballant amb les administracions i els agents socials per convertir els consensos assolits en actuacions concretes que permetin avançar cap a una societat més inclusiva i respectuosa amb la dignitat i els drets de tothom.
