Després d’estudiar una queixa sobre el Pla Hidrològic Nacional, el Síndic de Greuges, coincidint amb la seva visita a Tortosa, i a preguntes dels mitjans de comunicació, va fer públiques ahir una sèrie de consideracions sobre aquest en relació amb la directiva comunitària en matèria d’aigües. Part d’aquestes consideracions van ser enviades al Defensor del Poble Europeu per al seu coneixement pel cas que hagués d’intervenir en una reclamació contra l’actuació de la Comissió Europea en un eventual procediment d’infracció de dret comunitari derivat del PHN o en la tramitació de les ajudes econòmiques per executar-lo. : 1- D’acord amb l’exigència derivada del dret comunitari seria recomanable plantejar la resolució de la carència de l’aigua en el lloc on es produeix. Els transvasaments s’haurien de considerar com una mesura a adoptar en darrera instància, és a dir, davant el fracàs o la insuficiència d’altres possibles fórmules i solucions (millora de les obres hidràuliques existents, fonamentalment en les canalitzacions, per evitar fuites per filtracions i evaporacions, la dessalinització, la reutilització de l’aigua per a segons usos, la imposició de mecanismes d’estalvi a l’habitatge, etc.) : 2 – Introduir la figura d’un organisme independent que tingui encomanada la tasca de gestionar la demanda de l’aigua : 3- El PHN defineix quins han de ser els destins de les aigües transvasades i especifica que, en cap cas, aquestes es podran destinar a la creació de nous regadius ni a l’ampliació dels existents en les zones beneficiades per les transferències. Assegurar que aquesta obligació es compleixi implica establir un sistema de referència, un inventari de les explotacions agrícoles actuals, per evitar que l’aigua transvasada es destini a rec il·legal, a aquelles explotacions o activitats que hagin pogut generar la situació d’insostenibilitat actual. Si el transvasament s’executa i serveix per “amnistiar” recs il·legals o per camps de golf, vulneraria no només la normativa comunitària, sinó la mateixa llei del PHN que li dóna cobertura. : 4- Davant de la disparitat de xifres sobre el cabal ecològic necessari per garantir la sostenibilitat del delta, 3.000 hm3 anuals segons el PHN i l’Avaluació Ambiental Estratègica, i de 9.000 a 12.500 segons informes tècnics contraris al projecte, hem de precisar que si els cabals ambientals s’acosten a les xifres donades pels tècnics contraris al PHN es fa inviable qualsevol transvasament. És essencial que el cabal ambiental es fixi amb totes les garanties científiques. : 5-Per a un ús eficient dels recursos hídrics s’hauria d’augmentar la quota ambiental fixada per cada metre cúbic d’aigua transvasada per sobre dels tres cèntims d’euros actuals. La quota ha de ser prou elevada perquè sigui realment un incentiu per a l’estalvi. Gastar aigua transvasada, en la lògica de la normativa comunitària, ha de ser car. D’altra banda, en el règim econòmic financer s’hauria de distingir també entre els usos de l’aigua, diferenciant entre indústria, domèstic i agrícola, per garantir una contribució adequada, d’acord amb els usos, a la recuperació dels costos dels serveis relacionats amb l’aigua. : En data 23.12.02 s'actualitza aquesta notícia amb la inserció com a document annex del text de les consideracions enviades, en el seu moment, al Defensor del Poble Europeu.