El Departament d’Acció Social i Ciutadania només reconeix el dret a rebre les prestacions econòmiques derivades de la situació de dependència en els casos en què la defunció de la persona es produeixi després de l’aprovació del programa d’individual d’atenció (PIA).
El Síndic considera que el reconeixement de la situació de dependència ha de produir efectes sempre que s’acrediti l’existència d’aquesta situació. La mort de la persona no ha d’implicar en tots els casos l’acabament del procediment, sinó que sempre que sigui possible s’hauria de continuar per determinar l’existència o no d’una situació de dependència i el reconeixement posterior dels drets que corresponguin.
Tot i que el reconeixement de la dependència té un caràcter personal, els drets que d’aquesta situació es derivin tenen, en la major part dels casos, un contingut econòmic que podria ser transmissible als hereus de la persona dependent. A més, el programa individual d’atenció (PIA) és un tràmit que depèn essencialment de l’Administració i, per tant, no es pot considerar admissible que es traslladin als particulars les conseqüències de la inactivitat o els retards de l’Administració.