Resolució sobre una queixa presentada pel desacord amb les sancions imposades als estudiants del centre de les Borges del Camp. El Síndic considera que la tramitació de les sancions no s’ha ajustat a la normativa aplicable
Un cop analitzat el contingut de l’informe de l’Administració educativa, cal assenyalar, en primer terme, que les conductes protagonitzades pel grup d’alumnes del centre són reprovables i no poden deixar de ser objecte de sanció per part de l’escola.
Tanmateix, l’aplicació d’aquestes sancions s’ha de fer dins el marc normatiu configurat per la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centres, i també la normativa sobre procediment administratiu i drets dels infants.
El compliment d’aquesta normativa constitueix una garantia dels drets dels alumnes afectats, i també de l’encert de l’actuació sancionadora, que hauria de poder ser dotada de contingut pedagògic pel centre.
És des d’aquesta perspectiva que el Síndic de Greuges fa les consideracions següents:
1. En relació amb l’obertura d’expedient, l’article 25 del Decret d’autonomia de centres estableix, amb caràcter general, que l’aplicació de les sancions previstes per a la correcció de faltes greument perjudicials per a la convivència requereix la incoació d’un expedient a aquest efecte. Aquest mateix article preveu excepcionalment la possibilitat d’imposar i aplicar directament la sanció, però sempre que alumne i família reconeguin els fets i acceptin la sanció.
En aquest cas, el centre va decidir aplicar directament les sancions, sense obertura prèvia d’expedient, situació que va ser esmenada per la Inspecció davant la petició d’informació del Síndic.
D’altra banda, en l’informe tramès pel Departament d’Ensenyament es fa constar que no es va obrir expedient perquè es va considerar que era el primer cop que es produïen uns fets tan greus, i tampoc no es va deixar constància escrita del reconeixement de la falta comesa i de l’acceptació de la sanció.
Tanmateix, cal assenyalar que l’obertura d’un expedient no constitueix una sanció en si mateixa, com sembla que es desprèn dels escrits del centre, sinó que constitueix una garantia del procediment administratiu. En aquest sentit, la manca d’antecedents i el reconeixement de la falta són elements que cal tenir en compte a l’hora graduar la sanció, i no pas per decidir l’obertura d’expedient, que és una garantia per als interessats.
D’altra banda, la manca d’acceptació de la sanció per part d’una família, que va comportar l’obligació del centre d’obrir expedient, constitueix l’exercici d’un dret legítim que el Decret d’autonomia de centres reconeix a l’alumne a i la família i, com a tal, no hauria de ser objecte de retret ni ser considerat com una desautorització del centre.
2. En relació amb la graduació de les sancions, l’informe del Departament d’Ensenyament assenyala que s’ha tingut en compte la proporcionalitat de la sanció amb la conducta que la motiva, la repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu i l’existència d’acord dels progenitors.
D’altra banda, en la proposta de resolució sancionadora dictada en el cas de l’alumne en relació amb el qual es va obrir l’expedient disciplinari, es fa constar que “no hi ha cap circumstància que pugui intensificar o disminuir la gravetat de l’actuació de l’alumne”.
En aquest sentit, es constata que ni en el cas d’aquest alumne, ni en el cas de la resta d’alumnes sancionats amb l’acord de les famílies, no es té en compte la seva manca d’antecedents per graduar la sanció.
3. Respecte del nombre de sancions imposades, es constata que a cada alumne se li van aplicar diverses sancions i que les sancions imposades no es corresponien amb fets concrets.
Així, en alguns casos s’atribueix als alumnes dues conductes sancionables i se’ls sanciona amb tres o quatre sancions. En l’informe de valoració de les al·legacions fetes dins l’expedient incoat, l’instructor assenyala que l’article 37.3 de la Llei 12/2009 d’educació no limita el nombre de sancions imposables.
Tanmateix, la imposició de múltiples sancions per uns mateixos fets és contrària al principi non bis in ídem, àmpliament reconegut en la jurisprudència i en el nostre ordenament, que estableix que ningú no pot ser castigat dues vegades pel mateix fet.
4. Respecte de la durada de les sancions, l’article 37.3 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, estableix que les sancions per la comissió de faltes greument perjudicials per a la convivència s’establiran per un període màxim de tres mesos o pel temps que resti fins a la finalització del curs acadèmic, si són menys de tres mesos.
En aquests casos, aquest límit s’ha tingut en compte només en la sanció referida a la privació del temps d’esbarjo, no així en la resta de sancions, que s’han establert amb una durada fins a final de curs, quan els fets van tenir lloc el mes de novembre.
5. Respecte de l’aplicació automàtica de les sancions, de la informació que es facilita se’n desprèn que part de les sancions van ser aplicades automàticament, abans de la formalització de l’acord de les famílies, de data 14 de febrer de 2012, i de la resolució de l’únic procediment disciplinari iniciat. En aquest cas, en el document de proposta de resolució consta que dues de les sancions previstes ja van ser aplicades, abans de la resolució de l’expedient, i sense que constés que s’hagués posat fi a la via administrativa.
L’aplicació d’aquestes sancions contravé el que estableixen els articles 134.1 i 138.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que preveuen que:
Per això, i tenint en compte els incompliments normatius detectats, que afecten l’aplicació de sancions sense obertura d’expedient ni acord de les famílies; la manca de graduació de les sancions; el nombre de sancions imposades a cada alumne, que no coincideix amb el d’infraccions comeses; la durada de les sancions, superior als tres mesos, i el fet que la majoria ja han estat complertes en bona part dels casos abans que hi hagués una resolució ferma, el Síndic de Greuges suggereix que: