Rafael Ribó presenta l'informe La malnutrició infantil a Catalunya, en el qual denuncia que 50.000 infants tenen privacions alimentàries i 750 pateixen desnutrició i pobresa (segons els codis diàgnostics de l'ICS de juny del 2013).
És cert, com bé afirmen les entitats i els serveis que atenen els infants en situació de vulnerabilitat social, que a Catalunya no es detecta una situació estructural de desnutrició infantil aguda o crònica per causes socioeconòmiques. Ara bé, la realitat indica que la precarització creixent de la situació social i econòmica genera situacions tant de subnutrició (ingesta insuficient d’aliments) com d’alimentació no adequada (dieta no equilibrada) que no es poden ignorar.
a) La taxa de risc de pobresa infantil a Catalunya se situa en el 28,0%, amb aproximadament 345.000 infants menors de setze anys afectats.
b) El 4% dels infants menors de setze anys pateix privacions materials que afecten l’alimentació: en concret, quasi 50.000 infants catalans d’aquesta edat no es poden permetre carn o peix almenys una vegada cada dos dies, és a dir, no mengen proteïnes de manera regular.
c) Hi ha 650 infants menors de setze anys amb codis diagnòstics de problemes nutricionals relacionats amb la pobresa extrema i els baixos ingressos. L’edat mitjana és de quatre anys, una quarta part són menors d’un any i majoritàriament de nacionalitat estrangera (56%), segons dades del mes de juny de 2013 de la història clínica informatitzada de l’atenció primària de l’Institut Català de Salut.
d) Les situacions associades a la pobresa severa, que actualment afecten una desena part dels infants (130.000), s’han multiplicat els darrers anys a Catalunya. La prevalença de llars catalanes (amb infants o sense) que no es poden permetre carn o peix almenys cada dos dies l’any 2011 és quasi sis vegades més elevada que la de l’any 2008 i les llars catalanes que pateixen una privació material severa l’any 2011 són més del triple que les de l’any 2008.