Reclama mesures cautelars per evitar el risc que comporta per a la seguretat dels usuaris el fet que els albergs sense llicència es mantinguin oberts
Proposa que es creï una comissió de treball que impulsi millores en la gestió i inspecció dels albergs
També recomana que es revisin els criteris que determinen les tarifes de l’impost sobre les estades en establiments turístics
El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, arran d’una queixa rebuda de l’Associació Catalana d’Albergs Turístics (ACATUR), s’ha adreçat a les diverses administracions implicades en el procés d’atorgament de llicències, supervisió, inspecció i sanció dels albergs juvenils. El síndic els ha demanat més eficàcia i que adoptin mesures per evitar la proliferació d’albergs sense llicència a Barcelona.
La queixa d’ACATUR al Síndic venia precedida de 73 denúncies contra establiments d’allotjament a Barcelona que actuen com a albergs juvenils sense llicència. D’aquests, 19 són a Ciutat Vella i 32 a l’Eixample. Segons ha informat al Síndic la Direcció General de Joventut (DGJ), dels 73 establiments denunciats, 17 són albergs juvenils no legalitzats i sense expedient obert.
Davant d’aquesta situació i després d’investigar el cas, el Síndic ha constatat la importància que les administracions duguin a terme inspeccions per comprovar que els albergs no comporten un risc per a la seguretat de les persones. I, si es pertinent, cal que dictin les ordres de tancament corresponents.
A banda d’aquesta recomanació, el Síndic ha fet les propostes següents:
1) La Direcció General de Turisme (DGT) hauria de crear una comissió de treball amb l’objectiu de fer propostes de millora d’actuació, clarificació de competències en matèria de gestió, tramitació i inspecció d’aquest tipus d’establiments. A més, n’hauria d’informar el Síndic en el termini de sis mesos.
2) És convenient que tots els sectors que intervenen, i en concret els albergs de joventut, formin part del Fons per al Foment del Turisme.
3) Cal que es defineixi què és un alberg en funció de la seva situació geogràfica (albergs urbans, albergs de muntanya, albergs juvenils), i també en virtut de les característiques tècniques que hagi de complir la instal·lació en funció de l’entorn on s’ubiqui.
4) S’ha de considerar l’especificitat dels albergs existents a la ciutat de Barcelona, a l’efecte de regular una categoria d’albergs com són els turístics, i que la comissió de treball valori sota quina regulació i marc competencial han de quedar inclosos.
5) Cal revisar els criteris tinguts en compte per determinar el sistema tarifari actual de l’impost sobre les estades en establiments turístics.