Notícies
El síndic demana que es mantingui i s'aprofundeixi en el model lingüístic actual i denuncia la desídia del Govern de l’Estat en el compliment dels mandats constitucionals i internacionals en matèria lingüística
Rafael Ribó constata i valora el fet que Catalunya és un exemple de bona convivència lingüística. El baix nivell de preocupació social que genera aquesta qüestió ho corrobora.
El Consell d’Europa elogia la situació dels drets lingüístics a Catalunya i fa palès que hi ha un retrocés en l’ús de les llengües cooficials en els serveis públics estatals.
L’Administració central incompleix mandats constitucionals i internacionals en matèria lingüística i no es desenvolupen les polítiques establertes per assolir una major igualtat en els drets lingüístics.
Independentment de quina sigui l’orientació institucional futura de Catalunya com a conseqüència de futurs processos electorals o de consulta ciutadana, el síndic demana que es mantingui i s'aprofundeixi en el model lingüístic actual.
El síndic, Rafael Ribó, ha lliurat al president de la Generalitat i al Parlament de Catalunya l’Informe sobre els drets lingüístics a Catalunya. Aquest informe monogràfic sorgeix de l’experiència acumulada des de la creació de la institució fins avui i està motivat per una voluntat de compilar les qüestions més rellevants publicades sobre els drets lingüístics a Catalunya i la defensa que n’han fet el Síndic i altres institucions.
Segons el síndic, la convivència lingüística a Catalunya avui és un tresor que cal preservar i fomentar. Així també ho entenen els organismes i els observadors internacionals que assenyalen Catalunya com a model de convivència lingüística.
Per tot això, sigui quina sigui l’orientació institucional, electoral, de consulta que emprengui aquest país, i per damunt de les legítimes diferències partidàries, s’ha de mantenir i aprofundir en el model lingüístic actual, tal com es desprèn de la defensa dels drets que ha fet la institució durant aquests anys, i també de les que s’han fet des d’organismes internacionals. Això seria la millor garantia dels drets lingüístics per a tothom.
Tot i la constatada bona convivència lingüística, el síndic denuncia que el Govern de l’Estat espanyol incompleix els mandats constitucionals i internacionals en matèria lingüística. Això s’evidencia en propostes legislatives o de polítiques públiques que poden lesionar aquest model. També s’evidencia en incompliments d’articles i de mandats internacionals.
En aquesta mateixa línia s’ha pronunciat el Consell d’Europa en els darrers informes publicats pel Comitè d’Experts sobre l’aplicació de la Carta a Espanya, dels anys 2008 i 2011, en què s’afirma que cal assegurar la presència de totes les llengües en els serveis públics estatals i palesa que l’ús de les llengües cooficials en els serveis públics estatals està en retrocés.
Llacunes i millores en el model actual
Des de la institució s’han detectat una sèrie de llacunes al model actual, les quals s'haurien de pal·liar per poder garantir l'efectivitat en l’ús de la llengua, entre les quals destaquen:
1. L’article 3.3 i l’article 20 de la Constitució, orientats a garantir un especial respecte i protecció a les diferents llengües de l'Estat i a la promoció del pluralisme lingüístic als mitjans de comunicació, estan pendents de ser desplegats. Aquest fet genera una afectació negativa que, amb el pas dels anys, acumula greuges en detriment, precisament, de la protecció que requereixen totes les llengües de l’Estat. Aquesta desatenció afecta fins i tot el Consell de les Llengües, organisme creat l'any 2007 i que es troba en una evident inactivitat.
2. D'acord amb els informes del Consell d'Europa en matèria de llengües regionals o minoritàries, l'Estat espanyol no compleix els requeriments de la Carta amb relació als drets lingüístics.
3. L’alta rotació del personal de l’Administració de justícia no contribueix a la consolidació de la llengua catalana com a eina de treball ni tampoc hi ajuden les inèrcies d’alguns membres de la judicatura i la fiscalia quan manifesten que les comunicacions i les resolucions efectuades en castellà ja tenen plena validesa jurídica o atribueixen una voluntat deliberada de dilatar els procediments a la part que al·lega vulneracions de drets lingüístics.
4. El dret dels ciutadans a rebre en castellà, si així ho demanen, les comunicacions de les administracions públiques catalanes és compatible amb el fet que el català sigui la llengua normalment emprada en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en aquest àmbit lingüístic.
5. Malgrat que ja fa molts anys que és vigent la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, en àmbits de l’Administració de l’Estat a Catalunya es detecten actuacions que vulneren el dret que assisteix els ciutadans de Catalunya a fer servir la llengua pròpia i a ser-hi atesos sense que se’ls exigeixi cap mena de traducció. Aquesta vulneració és recurrent en membres dels cossos i les forces de seguretat de l’Estat presents a Catalunya.
6. En les queixes presentades pels ciutadans davant el Síndic es posa de manifest el descontentament amb la manca d’ús del català en models i formularis, en les notificacions o en la documentació tramesa, tot i haver-ho sol·licitat de manera expressa, en organismes com ara la Tresoreria General de la Seguretat Social, l'Agència Estatal d’Administració Tributària, les gerències territorials del Cadastre o el Servei Públic d’Ocupació.
7. L’incompliment de preceptes lingüístics imputable a les empreses públiques, les empreses de serveis públics i les d’atenció al públic pel que fa a la senyalització, els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents d’oferta de serveis es considera una infracció administrativa a la qual s’ha d’aplicar el règim sancionador en matèria de defensa dels consumidors i els usuaris.
8. Fonamentar sobre la base de la Moció 16/IX l'arxivament, per part de l'Agència Catalana del Consum, de les denúncies presentades per un suposat incompliment de l'etiquetatge en català de productes no alimentaris no s'ajusta a dret, ja que això contradiu el que preveu el Codi de consum de Catalunya per als drets lingüístics dels consumidors o per als terminis d'aplicació d'aquest a les empreses.
