Ribó urgeix la seva homòloga estatal que demani la suspensió de l'article 4.2, relatiu al pagament dels 1.350,72 milions d'euros que hauran d'assumir els consumidors.
Qüestiona si la compensació atorgada a la companyia és conforme a les regles de la competència i alerta que el Decret podria vulnerar el Tractat fundacional de la Unió Europea en matèria d'ajuts d'estat.
El cost total calculat a dia d'avui que repercutirà en els usuaris és de 3.500 milions d'euros, corresponents a la indemnització, el manteniment de la plataforma, el seu possible desmantellament i els interessos bancaris.
El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha lliurat al Parlament l'Informe sobre el projecte Castor. El document és el resultat de prop d'un any d'investigacions sobre la legalitat i l'actuació de l'Administració entorn del magatzem de gas, especialment amb l'aprovació, ara fa un mes, del Reial decret que en regula la retirada. Durant les últimes setmanes, el Síndic ha mantingut reunions de treball amb entitats socials i col·legis professionals que també es reflecteixen en aquest informe.
Ateses les presumptes nombroses irregularitats trobades en l'esmentat decret, el Síndic ha instat el Defensor del Poble, el Parlament i el Govern català que presentin un recurs davant del Tribunal Constitucional (TC). Al Defensor, a més, li ha reclamat que demani la suspensió cautelar de l'article 4.2, que fa referència als costos que repercuteixen en els consumidors (1.350,72 milions). El cost total calculat a dia d'avui que els usuaris hauran d'assumir en la factura de gas durant 35 anys és de prop 3.500 euros, que corresponen a la suma de la indemnització, el manteniment de la plataforma, el seu possible desmantellament i els interessos bancaris.
Entre les possibles irregularitats i males pràctiques administratives detectades, tant en el Decret com en les actuacions prèvies i posteriors, el Síndic condemna especialment la manca de transparència i de resposta de l'Administració de l'Estat pel que fa a l'accés a la informació relacionada amb aquest projecte.
D'acord amb la informació obtinguda, es pot afirmar que hi podria haver irregularitat en la tramitació del projecte des del punt de vista de la legislació d'impacte ambiental de projectes, atesa la subdivisió del projecte en projectes més petits amb l'objectiu d'evitar que s'hagués de sotmetre de nou a avaluació d'impacte ambiental el projecte de connexió del sistema gasista amb l'emmagatzematge subterrani Castor, Tarragona-Castelló. Aquesta irregularitat ha quedat confirmada per la Sentència de 15 d'abril de 2013, de l'Audiència Nacional.
A banda de presumptes negligències en el procediment d'avaluació d'impacte ambiental i, per tant, en l'execució del projecte, des del punt de vista de la rescissió de la concessió, tot i que l'article 14 del títol de concessió fixa com a condició per compensar la inversió feta que les instal·lacions continuïn operatives, quan es va aprovar el Decret les operacions d'emmagatzematge de gas estaven suspeses. Així ho va ratificar el Tribunal Suprem.
Pel que fa a l'afectació que ha causat el magatzem Castor als ciutadans, principalment d'Alcanar, Sant Carles de la Ràpita i Ulldecona aquesta és inqüestionable. El Síndic constata, a més, que l'afectació als ciutadans té un abast més ampli, ja que no només afecta o ha afectat els ciutadans veïns del magatzem de gas Castor, sinó tots els ciutadans de l'Estat espanyol, que han d'assumir els costos estipulats en el Decret.
Des d'aquesta perspectiva, el fet que el cost econòmic de la rescissió del projecte, promogut per una administració pública, però executat en règim de concessió per una entitat privada que pretenia lucrar-se legítimament amb la seva explotació, hagi de ser assumit de manera immediata pels ciutadans, porta a pensar que l'Administració ha actuat en benefici de la companyia.
El Síndic també qüestiona els motius de resoldre amb una norma de rang legal la compensació de la companyia concessionària. En primer lloc, aquesta decisió comporta que la indemnització, a càrrec dels consumidors, tingui caràcter immediat i, en segon lloc, implica que només sigui possible impugnar el Decret, dins d'estaments de l'Estat, davant el Tribunal Constitucional.
L'altra alternativa estaria en mans de la Comissió Europea –el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en darrer terme–, que té la potestat d'acordar la revisió del pagament si el considera contrari a les normes europees sobre ajuts d'estat.
Recomanacions del Síndic amb relació al projecte Castor
1) Que la institució del Defensor del Poble articuli la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat i sol·liciti la suspensió cautelar de l’article 4.2 del Reial decret llei 13/2014.Així mateix, que la Generalitat i el Parlament de Catalunya, de conformitat amb les seves competències, presentin recurs d’inconstitucionalitat contra el Reial decret esmentat.
2) Que el Govern de l’Estat prioritzi el pagament als afectats, per danys materials o morals, després d’un peritatge dut a terme per experts designats per la Generalitat de Catalunya i en coordinació amb el Govern de l’Estat.
3) Que el Govern de l’Estat creï un organisme independent que elabori un dictamen per saber si es van complir els requisits necessaris per garantir que el projecte era plenament viable, i que en especial analitzi el compliment de les dues condicions que indica el Tribunal Suprem i el respecte a la legislació mediambiental. I així, consegüentment, que se supediti l’efectivitat del pagament de la indemnització al seu resultat.
4) Que es desmantelli la plataforma Castor, atès que hi ha indicis raonables, avalats per l’informe de l’Observatori de l’Ebre de risc sísmic de l’any 2005 i corroborats després pels episodis sísmics dels mesos de setembre i octubre de 2013, que la zona on s’ubica la plataforma és susceptible de terratrèmols, llevat que s’aporti un estudi rigorós d’experts en la matèria que garanteixin el contrari.
5) Que la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència informi si la compensació que el Reial decret llei indicat atorga a Escal UGS, SL, és contrària a les regles de la competència, de conformitat amb el que estableix la Llei estatal 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competència.
6) Que el Defensor del Poble Europeu sol·liciti a la Comissió Europea que, en el marc de les seves competències, investigui d’ofici si l’actuació de l’Estat espanyol concretada en el Reial decret llei 13/2014 constitueix un ajut d’estat prohibit pel Tractat fundacional de la Unió Europea.
7) Que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya valori si l’activitat de la Plataforma ha causat danys al medi ambient i, si és així, que instrueixi expedient per determinar si hi ha hagut infracció i, si s’escau, que insti el causant a la reparació.
8) Que es depurin les responsabilitats derivades d’una mala praxi de l’Administració, que s’han concretat en manca de transparència i de resposta per part de l’Administració de l’Estat pel que fa a l’accés a la informació, en absència de bones pràctiques en la tramitació i l’execució del projecte, i en una gestió inadequada per part dels responsables polítics i els mateixos gestors de l’empresa Escal UGS, SL.
9) Que es faci arribar aquest informe als diversos defensors autonòmics.
10) Que s’informi les diferents entitats socials que treballen per a la defensa dels drets dels consumidors del contingut d’aquest informe