Demana acords entre el poder judicial i les administracions perquè els serveis socials puguin actuar amb previsió
Cal una reserva pública d’habitatges per combatre les situacions d’emergència social i econòmica
La mera presència d'infants pot determinar l'existència d’una situació de risc i motivar l'adjudicació d'habitatges d'emergència social
La nova normativa preveu la creació d’un procediment extrajudicial per resoldre les situacions de sobreendeutament
La Llei de mesures urgents davant emergències, aprovada el juliol de 2015, insta les administracions a uniformar criteris a tot Catalunya
El Síndic de Greuges de Catalunya ha presentat l’Informe extraordinari sobre l'accés a l'habitatge social, un document elaborat a partir de les queixes concretes rebudes en aquest àmbit i de les actuacions dutes a terme per iniciativa pròpia els últims anys.
Amb motiu de la presentació de l'Informe, el síndic, Rafael Ribó, ha demanat a l'Administració la màxima celeritat possible per establir un mecanisme o protocol d'actuació que garanteixi els reallotjaments de les persones en situació de risc d’exclusió residencial. El protocol esmentat ha de donar una resposta immediata i transversal, i d’acord amb criteris unificats per a tot Catalunya.
Aquesta és una de les diverses recomanacions de l'Informe, en què el Síndic insta l'Administració a donar compliment a la Llei de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge social i la pobresa energètica, aprovada el mes de juliol de 2015 pel Parlament català.
Segons Ribó, tota situació d’emergència residencial s’ha d’atendre des de la triple perspectiva de: facilitar, amb agilitat i celeritat, l’accés a un habitatge, garantir un acompanyament social i promoure la reinserció laboral de les persones afectades. Aquestes accions han d’estar coordinades per un únic servei, que hauria de tenir en compte l'interès superior de l'infant. Cal motivar, d'acord amb aquest interès, les resolucions dels procediments d'adjudicació d'habitatges en situació d'emergència social.
L'accés a un habitatge d'aquestes característiques ha de ser immediat i prioritari quan afecta infants i adolescents. Cal considerar que la mera presència d'infants en la unitat de convivència és un factor que pot determinar l'existència d'una situació d'emergència (que, sense aquesta presència d'infants, podria no ser-ho).
En aquest sentit, cal que les administracions públiques disposin d’una reserva d’habitatges per donar resposta a les situacions d’emergència, i que els serveis socials i els d’habitatge disposin de recursos humans i materials suficients.
L'aplicació de mesures davant les situacions d'emergència és només un dels cinc apartats en què està estructurat l'Infome. De la resta, tres giren al voltant del parc social d'habitatge (gestió, lloguer social i adjudicació d'habitatges amb protecció oficial) i un darrer planteja mesures de prevenció per evitar situacions d'exclusió residencial.
Pel que fa a la gestió del parc social d'habitatge, el Síndic recomana que totes les administracions públiques disposin d’un inventari o registre únic i permanentment actualitzat dels habitatges amb protecció oficial de què disposen en què quedin reflectides les característiques de cada immoble.
A més d'insistir que la SAREB hauria de destinar a lloguer social un percentatge d’almenys el 30% dels habitatges que ha obtingut a baix cost, també suggereix que s'impulsi la mobilització del parc d’habitatges de titularitat privada desocupat com a mitjà més immediat per donar resposta a les necessitats actuals d’habitatge de lloguer.
Quant a l'adjudicació d'habitatges amb protecció oficial, considera que cal garantir l’accés a l’habitatge protegit de les persones que no disposen de cap tipus d’ingrés econòmic o d’aquelles que disposen d’ingressos molt reduïts.
Entre les iniciatives previstes per prevenir situacions d'exclusió residencial, destaca que cal fer efectives les mesures contra el sobreendeutament relacionat amb l’habitatge habitual, previstes en la llei esmentada més amunt. Així, per exemple, cal materialitzar la creació d’un procediment extrajudicial per resoldre les situacions de sobreendeutament.
Finalment, suggereix que el Govern de la Generalitat de Catalunya promogui la signatura de protocols amb el poder judicial perquè, abans de qualsevol desnonament, els jutjats avisin els serveis socials i d’habitatge competents, de manera que aquests puguin actuar d’acord amb les circumstàncies de cada cas. I mentre es resol el reallotjament, caldria valorar la suspensió del llançament.
Trobareu tots els suggeriments a l'últim capítol de l'Informe.