Algunes localitats han reduït la freqüència i la intensitat dels tocs durant la nit
Les molèsties derivades de l’impacte acústic d'aquesta tradició generen nombroses queixes
Cal implicar la població per assolir la màxima legitimació i acceptació de les mesures que es puguin acordar
En els últims anys el Síndic ha recomanat als ajuntaments de catorze localitats catalanes que prenguin les mesures necessàries per garantir el dret al descans de la població i evitin les molèsties derivades del toc de les campanes. Rafael Ribó ha adreçat aquest suggeriment a cada consistori, amb les especificacions pròpies de cada cas, després d'haver investigat les queixes que li presenten els veïns afectats.
Tot i que el toc de les campanes de les esglésies és una pràctica tradicional pròpia, arrelada més enllà de l'àmbit religiós, el Síndic alerta que la Llei de protecció contra la contaminació acústica no la preveu com una excepció o com un fenomen no subjecte al compliment de la normativa. D'acord amb aquest principi, reforçat amb una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que legitima la supressió del toc en horari nocturn, el Síndic s'ha adreçat als ajuntaments de Tordera, Barcelona, Palafolls, Montesquiu, Garidells, el Papiol, Torroellà de Fluvià, Sant Just Desevern, Sant Esteve Sesrovires, Arenys de Mar, Rabós, Castellfollit de Riubregós, Falset i Olesa de Bonesvalls.
Seguint la recomanació del Síndic, l'Ajuntament de Garidells, a l'Alt Camp, ha silenciat la gravació que simula el toc de les campanes en horari nocturn. D'altres localitats n'han reduït la freqüència i han eliminat quarts i repics (Sant Just Desvern i Rabós) o n’han reduït la intensitat (Sant Esteve Sesrovires).
El Síndic considera que el primer que cal fer és objectivar les molèsties i mesurar l'impacte acústic des dels habitatges afectats (tant en horari diürn com nocturn) per tenir un coneixement real del valor de la intensitat sonora.
També proposa que es faci un treball de diàleg, participació i informació entre la població per assolir la màxima legitimació i acceptació de les mesures que es puguin acordar.