Notícies
Els ombudsman reclamen que es garanteixin les llibertats en les mesures de seguretat que s’apliquin davant les amenaces als drets humans
Denuncien l'abús del dret penal i les interferències il·legítimes a la privacitat i a la llibertat d'expressió.
Es comprometen a combatre les regressions en els drets, tant a escala individual com constituïts en xarxa de defensors.
Reunits a Barcelona amb motiu d'un seminari sobre reptes i amenaces dels drets humans organitzat pel Síndic de Greuges de Catalunya, defensors del poble de tot el món, la majoria europeus, han coincidit que en el context actual els ombudsman s'han de mostrar ferms i ser un punt de referència perquè es respectin els drets humans. En aquesta línia, s'han compromès a combatre les regressions en els drets, tant a escala individual com constituïts en xarxa de defensors.El seminari, organitzat en el marc de les activitats de l'Institut Internacional de l'Ombudsman, ha reunit al Saló del Tinell de Barcelona el 26 i 27 d'abril de 2016 prop d'un centenar d'ombudsman i experts en drets. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, juntament amb el síndic, Rafael Ribó, han inaugurat l'acte.
L'ombudsman francès, Jacques Toubon, i el portuguès, José de Faria Costa, que també és president de la FIO, han pronunciat les ponències principals de la primera sessió del seminari, sota el nom "El dilema llibertat-seguretat". També ha adreçat unes paraules enregistrades per vídeo el professor i jurista italià Stefano Rodotá. La sessió ha estat presidida per la defensora federal belga, Catherine De Bruecker.
Tots ells, com també els diversos defensors que han participat a la taula rodona i als debats posteriors, han examinat les amenaces als drets actuals que es justifiquen per raons de seguretat. Alguns exemples que s'han exposat són les respostes punitives desproporcionades, la supressió de garanties penals, la persecució de la delinqüència sobre la base de perfils ètnics o la invasió de la privacitat per mitjà de les noves tecnologies.
Els ponents han denunciat l'abús del dret penal i les interferències il·legítimes a la privacitat i a la llibertat d'expressió. També han reivindicat que les constitucions democràtiques reconeixen drets absoluts, que no poden ser suspesos ni restringits en cap circumstància, com ara la prohibició de la tortura.
