Notícies
El Síndic proposa al Departament de Salut que ajorni l’obligatorietat del protocol del TDAH fins que no hi hagi un major consens
Considera que el diagnòstic i el tractament s’han d’establir d’acord amb criteris científics i professionals consensuats que aportin seguretat a les famílies
Mostra la seva preocupació per la manca de recursos públics per al tractament psicoterapèutic i el possible efecte en l’abús farmacològic denunciat per alguns professionals
El Síndic de Greuges de Catalunya s’ha pronunciat a favor d’ajornar l’obligatorietat del seguiment de l'actual protocol d’atenció en casos de trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) entre la població infantil i juvenil a Catalunya.
El Síndic ha rebut diverses queixes de col·lectius de professionals del sector sobre la manca del consens necessari perquè el protocol esdevingui de compliment obligat, i també denúncies sobre una possible sobrediagnosticació i sobremedicalització dels infants diagnosticats amb TDAH. El Síndic comparteix la voluntat del Departament de Salut d’aportar criteris per garantir l’equitat en el tractament, però constata que la realitat assistencial a Catalunya mostra unes fortes discrepàncies a l’hora de diagnosticar i tractar pacients amb TDAH que no s’han pogut recollir en el protocol.
Actualment, les xifres demostren que la incidència de TDAH varia molt dins la mateixa xarxa assistencial pública de salut mental, sense més explicació possible que els diferents criteris diagnòstics utilitzats. A la Regió Sanitària de Barcelona hi ha CSMIJ, com el de Molins de Rei, que diagnostiquen un 2,48% del total dels pacients amb TDAH, mentre que un 58,78% dels pacients atesos al CSMIJ de Sant Cugat del Vallès obtenen aquest diagnòstic.
Un cop analitzada la informació rebuda per part del Departament de Salut, i també les seves publicacions oficials, el Síndic li ha recomanat que fomenti un debat obert i rigorós entre els professionals dins la deontologia pròpia de cada disciplina.
El Síndic ha tingut especialment en compte informacions com la publicada en el Butlletí de Farmacovigilància de Catalunya, dependent del Departament de Salut, en què s’alerta sobre la toxicitat i el possible ús abusiu de la medicació.
El mateix Comitè de Drets de l’Infant de les Nacions Unides ja manifestava la seva preocupació perquè en un curt període de temps havia augmentat a Espanya la prescripció de psicoestimulants a infants diagnosticats amb TDAH.
El Síndic ha estat alertant de la saturació de la xarxa de salut mental infantil i juvenil. Aquesta situació, d'acord amb la informació rebuda, pot comportar dèficits en el tractament psicoterapèutic, més llarg i costós, amb el possible efecte de fomentar un ús excessiu d’un tractament farmacològic que s’ha associat a efectes adversos greus, com ara trastorns cardíacs i psiquiàtrics, i que poden produir retard de creixement a llarg termini.
Els pacients tractats farmacològicament amb TDAH a càrrec de la xarxa sanitària pública a Catalunya l’any 2014 menors de 18 anys van ser 17.151, dels quals 6.471 eren menors de 12 anys.
En la resolució es reitera que cal ampliar l’oferta de centres de salut mental infantil i juvenil i altres recursos específics en salut mental per adequar-la a la demanda existent i garantir la cobertura de l’atenció necessària.
El Síndic remarca que, tot i les esmentades mancances del protocol, aquest introdueix algunes mesures que comporten un avenç i que s’han de mantenir:
-l’exigència que sigui un professional especialista, neuropediatra, psicòleg o psiquiatra clínic el que estableixi el diagnòstic i el tractament del TDAH;
-que el tractament psicològic i conductual per a pares sigui indicat en primera línia per a tots els infants i adolescents amb TDAH, tot reservant el tractament farmacològic només en casos de clínica moderada i greu;
-que es doni una informació completa i acurada a les famílies;
-i que es facin exploracions més àmplies dels pacients per descartar comorbiditats; entre d'altres.
El Síndic ha suggerit que, mentre no s'extreuen conclusions més consensuades entre els professionals, es valori l'ús del protocol com a guia de pràctica clínica orientativa i no de compliment obligat.
