Responsabilitza les administracions de les irregularitats detectades en el cas dels Maristes pel fet d'ometre i no aplicar els protocols
Evidencia mancances en el deure de l'Administració educativa de supervisar els centres educatius en l’àmbit de protecció de la infància
Confirma la necessitat d'una actuació de lideratge més activa de la DGAIA com a institució central en els circuits de maltractament i abús
Alerta que la Llei d'infància, de l'any 2010, preveu diverses mesures, encara pendents, com ara la formació de professionals i un servei d'atenció adreçat a totes les víctimes
El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha reafirmat davant la Comissió del Síndic la responsabilitat de les administracions en les irregularitats detectades en el cas Maristes. Ribó, que ha comparegut al Parlament aquest dilluns 30 de maig, considera que tant el Protocol marc (2006) com el bilateral Afers Socials-Ensenyament (2012) són adequats, i que la descoordinació i manca de comunicació detectades entre les diverses parts implicades deriven del fet que mai es van arribar a activar.
Davant d'aquesta situació, el Síndic recomana a totes les administracions afectades que assegurin l'aplicació efectiva dels protocols de maltractaments. Proposa fer-ne difusió entre els professionals i serveis, valorar-ne l'aplicació i, si escau, obligar a aplicar-los. La Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, específicament en l'àmbit educatiu, preveu la formació dels professionals per poder aplicar el Protocol.
La Llei es va aprovar l'any 2010 i aquest objectiu encara està pendent. De la mateixa manera, tampoc no s'ha establert un servei d’atenció especialitzada als infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals, previst també per la mateixa normativa.
En l'àmbit del Departament d'Ensenyament s'observa que els indicadors de maltractament encara no són prou coneguts i no hi ha una consciència clara de la responsabilitat dels docents i de l'Administració educativa envers els infants en aquest àmbit. Malgrat la previsió del Protocol del 2006 que les administracions han de garantir el compliment i l’eficàcia del Protocol, l'anàlisi del Síndic demostra que el compliment d'aquest deure ha estat del tot insuficient, tant respecte als centres públics com privats. Aquest incompliment es desprèn inequívocament de la literalitat dels protocols o del seu esment en les instruccions de funcionament dels centres públics i privats. Tot i això, la simple menció i l'oferiment de formació als docents no són suficients per garantir-ne el coneixement i l'obligatorietat d'aplicació a tots els centres.
El Síndic detecta una manca d'actuació ferma per part del Departament d'Ensenyament a l'hora de supervisar l'actuació dels centres educatius en la protecció dels infants. Així, en els informes emesos per la Inspecció educativa a petició del Síndic en el cas Maristes, no es qüestiona que el centre no comuniqués a l'Administració educativa uns fets tan greus, ni tampoc el desconeixement i la manca d'aplicació d’aquests per part dels centres, fins i tot quan específicament es fa referència a aquests protocols en les normes de funcionament dels centres dictades pel Departament.
La institució també ha detectat dèficits relacionats amb situacions de desprotecció i de manca de suport als professionals que han comunicat una situació de risc o desemparament. En el cas Maristes, com en d'altres investigats per la institució, s'observa la necessitat de millorar els circuits de coordinació entre els diferents serveis i de garantir la informació mútua. El Síndic també constata la necessitat d'una actuació de lideratge més activa de la DGAIA com a institució central en els circuits de maltractament i abús.
El Síndic, que defensa la plena aplicabilitat a tots els centres del Protocol del 2006 i l'obligatorietat del Departament de difondre els protocols vigents i de garantir-ne l'eficàcia, considera insuficients les mesures proposades pel Ple del Parlament a principis de març. Algunes d'aquestes propostes són les modificacions dels protocols, la referència a la titularitat del centre i la garantia del coneixement i l’obligatorietat.
Una mesura que valora positivament és la de garantir al treballador, davant de l’ocupador o d’altres, el degut suport jurídic i un acompanyament institucional pertinent perquè pugui dur a terme la seva tasca de protegir l’interès superior dels infants. També es mostra favorable a les mesures orientades a l’educació emocional d'infants i joves per aprendre a detectar situacions d'abús o les campanyes de sensibilització sobre els abusos i la importància de la prevenció, entre d'altres. Tot i així, com en altres aspectes ja esmentats, considera que arriben amb un retard inexcusable, atès que totes aquestes mesures estan previstes dins una llei que es va aprovar fa sis anys (27 de maig de 2010).
Amb motiu de la compareixença, Rafael Ribó ha avançat que la institució està ultimant un informe més exhaustiu sobre les mancances detectades en el procediment de prevenció, detecció i atenció en casos d'abusos sexuals a infants. El document, que presentarà en breu, inclou una llista de recomanacions.
Resolució íntegra