L’accés a la informació pública és un dret reconegut legalment i no pot estar subjecte a una contraprestació
El 010 i 012 són canals habilitats per fer tràmits amb l’Administració com també ho són el web o l'atenció presencial
Els operadors de telefonia haurien d’incloure en les ofertes de tarifa plana els telèfons 010, 012 i els 902 d’informació pública sense cost afegit
El Síndic de Greuges de Catalunya ha comparegut aquest dilluns 12 de setembre davant de la Comissió del Parlament per explicar el seu informe L'ús de telèfons amb tarifació especial per part de les administracions públiques. Rafael Ribó ha destacat que els telèfons d'informació i atenció públiques, com ara el 010 i el 012, són serveis vinculats al dret d’accés a la informació pública, reconegut legalment, de manera que no poden estar subjectes a cap contraprestació.
El fet de triar la modalitat tarifària de cost afegit és una opció de l’administració titular del servei que no ve imposada per la regulació estatal d’aquests serveis d’informació pública telefònica. El Síndic critica, en aquest sentit, que les administracions treguin benefici econòmic d'un servei públic.
Els arguments del Síndic també es basen en el fet que tot i que el 010 i 012 han estat configurats com a serveis d’informació també són canals habilitats per dur a terme tràmits amb l’Administració com a alternativa al web o l’atenció presencial, que són gratuïts. L’any 2013, per exemple, la tramitació de multes de trànsit, amb 138.649 trucades, va ocupar el tercer lloc en la llista de connexions realitzades al 012.
Per tant, segons Ribó, si el telèfon 012 de l’Administració de la Generalitat cobra un recàrrec per la trucada, tots els serveis i tràmits que permet realitzar per mitjà d’aquest telèfon s’haurien de traslladar a una línia sense cost afegit. El Síndic alerta que el servei 012, mentre apliqui el recàrrec, hauria d’especificar la tarifa de les trucades.
En el cas del telèfon 010 de l'Ajuntament de Barcelona, la Carta de serveis municipals també inclou la possibilitat de dur a terme un nombre significatiu de tràmits i gestions, a banda d’accedir a la informació municipal. Un exemple en són les altes i modificacions al padró municipal, el volant de convivència o residència, la llicència i assabentats d’obres o la targeta blanca per a l’ús del transport especial.
A partir d’una actuació del Síndic de l’any 2004, l’Ajuntament de Barcelona ja va crear el telèfon gratuït (prefix 900) del civisme, amb la finalitat de canalitzar les trucades que reclamen una actuació municipal o alerten d’una situació determinada que ha de ser objecte d’actuació municipal i que tenen per fonament un interès comunitari.
No obstant això, la creació d’aquest servei no resol el fet que un 010 amb tarifació addicional continua sent un canal per accedir a tràmits i informacions de procediments que el ciutadà té oberts amb l’Ajuntament i que no s’han de cobrar.
Pel que fa als telèfons vinculats a la prestació de serveis públics, com ara Sanitat Respon o la concertació de la ITV, el Síndic considera que han de seguir el mateix criteri que el que proposa per al 010 i 012, ja que, tant si és directament l'Administració o es tracta d'empreses concessionàries, no poden atendre els usuaris a través d’un telèfon amb cost afegit.
El Síndic va traslladar a la defensora del poble la recomanació d’obligar normativament els operadors de telefonia a incloure dins les seves ofertes de tarifa plana els telèfons d’informació pública que tenen una tarifa igual o inferior als telèfons de numeració ordinària que ja en formen part. La defensora no va considerar oportú traslladar la recomanació al ministeri competent.
Les trucades al 010, 012 i 902 no s’inclouen en la tarifa plana, de manera que sempre tenen un cost específic per al ciutadà, amb independència de si són números de tarifa ordinària o no. Segons el Síndic, cal tenir en compte aquesta situació per valorar el cost efectiu dels serveis d’informació pública per als ciutadans, encara que, en aquest cas, la causa sigui una pràctica comercial dels operadors i no una decisió de l’administració que presta el servei.