Notícies
El Síndic demana a Ensenyament que vetlli perquè tots els centres apliquin fórmules econòmiques justes en l’accés als llibres de text
La institució ha rebut queixes sobre alguns centres concertats que obtenen recursos addicionals
L’escolarització d’alumnes en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts no pot estar condicionada al pagament d’aportacions econòmiques per part de les famílies
El Síndic de Greuges de Catalunya ha recomanat al Departament d’Ensenyament que estudiï i implementi les mesures d’accessibilitat econòmica als llibres de text que siguin més beneficioses per garantir el dret a una educació en condicions d’igualtat.
Cal recordar que el Departament d’Ensenyament té el deure d’adoptar les mesures necessàries per introduir progressivament un sistema d’ajuts que asseguri, entre d’altres, l’accessibilitat econòmica als llibres de text i altre material escolar, no només als centres públics, sinó també als centres privats sostinguts amb fons públics. A causa de les mesures de contenció de la despesa pública aplicades en els darrers anys, tant pel que fa als fons estatals com els de la Generalitat, aquesta previsió no es compleix des de l’any 2011, i causa a les famílies greus dificultats per accedir en condicions d’igualtat a aquest material bàsic per a la garantia del dret a l’educació.
Més enllà d’aquesta premissa, a partir de diverses queixes, la institució ha posat de manifest que no s'hauria d'utilitzar la venda de llibres de text per obtenir uns recursos addicionals o imputar despeses que no tenen a veure amb el cost directe d'aquest material escolar, i que poden encarir directament o indirecta el cost que han d'assumir les famílies.
Aquest cas es produeix, per exemple, quan, de vegades, hi ha acords entre els centres i les editorials per renovar anualment els llibres de text o per impedir el desenvolupament de “bancs de llibres” o programes de reutilització de llibres que puguin reduir el volum de venda, a canvi de descomptes o determinats avantatges econòmics, que en part repercuteixen en les famílies però que en part també ho fan en els centres. O també es produeix, per exemple, quan els centres imputen en el preu de venda dels llibres costos addicionals relacionats amb la gestió de la venda, com ara llum, ús de mobiliari o neteja. O també, per exemple, quan els centres imposen la compra d’aquests llibres al mateix centre.
El Síndic recorda que els costos establerts per a la compra dels llibres de text, amb caràcter general, poden resultar excessivament elevats per a famílies que puguin tenir diferents fills escolaritzats i per a famílies amb dificultats econòmiques.
Per aquest motiu, d’acord amb el principi de gratuïtat de l’ensenyament, els centres haurien de cercar les modalitats d’adquisició dels llibres de text i del material escolar econòmicament més accessibles per a les famílies, i que siguin més efectives per garantir el dret dels alumnes a una educació de qualitat en condicions d’igualtat. El Programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text en centres educatius sostinguts amb fons públics que imparteixen ensenyaments obligatoris, per exemple, ha suposat un gran avenç a l’hora d’abaratir, a través de l’ús compartit i la reutilització d’aquests materials, el cost associat a aquest concepte.
A criteri del Síndic, els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya no haurien de supeditar la compra-venda de llibres a acords que impedeixin el desplegament de determinades mesures orientades a garantir el dret a l’educació en condicions d’igualtat, com ara la creació d’un “banc de llibres” per part de l’AMPA o del mateix centre, per bé que aquests acords incorporin altres mesures que vagin en aquesta direcció.
En relació amb el pagament de quotes de llibres de text i material, el Síndic recorda que l’escolarització d’alumnes en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts no pot estar condicionada al pagament d’aportacions econòmiques per part de les famílies.
