El síndic, Rafael Ribó, acompanyat per l'adjunt general, Jaume Saura i la resta de l'Equip de Treball del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT), ha comparegut aquest dilluns 13 de febrer davant la Comissió del Síndic al Parlament per presentar l’Informe anual de l'MPCT 2016. El document és el sisè que es presenta des que la institució va rebre el mandat d'exercir les funcions de prevenció i detecció de la tortura a Catalunya d'acord amb el protocol de l'ONU.
En el marc de les visites als centres penitenciaris, enguany l'MPTC ha incidit especialment en les condicions i les mesures relacionades amb el règim d'aïllament. Després d'analitzar les dades de març a maig del 2016, s'ha constatat que el percentatge d’interns classificats en primer grau de tractament penitenciari es manté constant, entre l'1,8% i el 2% del total de la població reclusa. Partidari de restringir l'aïllament, l'MCPT considera que l'Administració n’ha de fonamentar de manera molt rigorosa l’aplicació en cada cas, sense que siguin suficients referències genèriques a la perillositat extrema o inadaptació de l’intern, sinó que cal acompanyar aquest diagnòstic amb dades precises que fonamentin l'adopció de la mesura.
En general, l'Informe recull el testimoni puntual d'interns que han denunciat haver estat objecte d'alguna actuació desproporcionada. En aquests casos, s'ha iniciat una investigació al Síndic de Greuges, amb el consentiment de l'intern.
També s'han detectat mancances o inadequacions en les mesures disciplinàries als centres d'internament per a infants i joves, tant per la manca de garanties i desconeixement per part dels interns del règim sancionador com per la inadequació de les sancions. A banda de recomanar més personal, i més ben format, pel que fa a les contencions, l’MCPT ha reiterat la necessitat d’emplenar degudament el llibre de registre.
El 2016 l'MCPT ha visitat quatre dels cinc centres penitenciaris que concentren el total de dones internes, que representa un 7% del global de població reclusa.
Especialment a partir de les entrevistes mantingudes amb les dones internes durant les visites als centres penitenciaris, l'MCPT ha identificat situacions en què aquestes, pel fet de ser dones, es troben en una situació d’una vulnerabilitat especial. Per aquest motiu, ha incidit que cal incorporar la perspectiva de gènere a la política penitenciària de Catalunya i a la feina dels òrgans directius dels centres penitenciaris. Això s’ha de traduir en la recollida de dades estadístiques específiques sobre el nombre, el context social, la situació penitenciària, etc.
La perspectiva de gènere s'ha d'aplicar primer per valorar si les circumstàncies personals i la gravetat del delicte fan imprescindible l'ingrés. També cal tenir-la en compte en tots els vessants de l’internament, particularment pel que fa a les relacions familiars, l’assistència sanitària, la detecció i el tractament de la violència de gènere soferta o les mesures disciplinàries.
A més, amb relació a la interpretació restrictiva que els cossos policials fan de la Directiva europea sobre els drets de les persones detingudes, s'ha tornat a reiterar que la Direcció General de Policia elabori una nova circular en què s'estableixi el dret de la persona detinguda a obtenir els materials i els documents. Com en anys anteriors, el Mecanisme assenyala que cal que la normativa aclareixi els àmbits de competència entre els Mossos i la policia local, i recorda que aquesta última ha de tenir un paper auxiliar.
50 visites a espais privats de llibertat
Durant el 2016 s’han realitzat un total de 50 visites a centres diferents
• Comissaries dels Mossos i de la Policia Local : 29
• Centres penitenciaris: 5
• Centres geriàtrics: 2
• Centres de salut mental: 1
• Centres infantils: 9
• Unitats penitenciàries Mossos d'Esquadra: 2
• Comissaria de la Policia Nacional: 1 (la Jonquera). Visita denegada