Notícies

El Síndic analitza la independència del poder judicial i recomana que no s’instrumentalitzi per resoldre conflictes polítics

28/04/2017

(c) Síndic
Informe Retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d’expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d’Espanya

Recomana que es doni compliment als pronunciaments internacionals sobre la partidització de la justícia i la separació de poders del Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO), de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa i del relator de les Nacions Unides, entre d’altres.

Defensa que les mesures penals contra càrrecs electes per conflictes polítics es limitin a situacions de violència o veritable risc per a la integritat de l'Estat i que s’eviti judicialitzar la política.

Constata que la Sentència 42/2014 del Tribunal Constitucional va significar el punt de partida a l’hora d’atribuir efectes jurídics a una resolució parlamentària d’impuls polític, en un canvi jurisprudencial que ha permès la presentació de querelles criminals contra la presidenta del Parlament i altres membres de la Mesa.

Alerta que l’abús del dret penal en l’esfera social i política, com en el cas dels titellaires o en el de Cassandra a les xarxes socials, comporta una agressió a la llibertat d’expressió i una regressió del dret a exercir-la.

Recorda que el relator especial de l'ONU evidencia que l'Estat espanyol no ha afrontat el passat ni ha fet prou justícia en matèria de memòria democràtica.

El Síndic de Greuges ha presentat aquest divendres 28 d’abril al Parlament de Catalunya l'informe monogràfic Retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d’expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d’Espanya. El document respon al mandat que li correspon en la defensa dels drets i les llibertats a Catalunya i se centra en un seguit de retrocessos democràtics i de drets que ja s’havien estat anunciant en els informes anuals dels anys 2014, 2015 i 2016 i en altres informes monogràfics. Tot i que aquest informe no es pot considerar conseqüència directa de la Moció del Parlament del passat 30 de març, sí que dona resposta a qüestions que s’hi plantegen.

Per a l’elaboració d’aquest estudi el Síndic ha comptat amb la col·laboració de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i amb les contribucions singulars dels professors Joan Queralt i Joan Vintró de la UB, i puntuals de José Maria Mena, exfiscal cap de Catalunya.

L’informe afirma que a Espanya es detecten regressions democràtiques que afecten els drets i les llibertats fonamentals reconeguts tant en el marc jurídic estatal i internacional, i que tenen una incidència especial a Catalunya. Els pronunciaments d'alerta per aquests retrocessos, impropis d'un estat de dret, han traspassat l’àmbit estatal i se n’han fet ressò destacats organismes internacionals, com ara el GRECO, la Comissió de Venècia i el relator de les Nacions Unides, que han demanat reformes per garantir la separació de poders.

L’informe denuncia la instrumentalització del poder judicial per part del Govern espanyol, especialment evident davant del conflicte polític dels darrers anys amb les institucions catalanes. En aquest sentit, recomana que es torni a la jurisprudència constitucional tradicional anterior a la Sentència 42/2014 del TC, en què les resolucions parlamentàries d'impuls polític no tenien efectes jurídics i no eren impugnables jurisdiccionalment. És la nova interpretació del TC la que ha permès imputar penalment la presidenta i part de la Mesa del Parlament de Catalunya.

A partir d’aquí, es destaca que la reforma del Tribunal Constitucional impulsada el 2015 pel Partit Popular s'ha convertit en un del màxims exponents de la desdibuixada separació entre poders a Espanya, ja que atorga potestat sancionadora al TC. Aquesta fórmula és pràcticament desconeguda en dret comparat, tal com ha posat de manifest la Comissió de Venècia del Consell d’Europa, la qual ha criticat amb claredat que el TC pugui arribar a decidir la separació de càrrecs electes.

A parer del Síndic, la influència que té l'executiu sobre la Fiscalia també s’ha posat en evidència en els procediments judicials adreçats a polítics per actes realitzats en l'exercici de les seves funcions i que han comportat la imputació i condemna de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i tres dels seus consellers.

Quant a les iniciatives penals contra càrrecs electes vinculades al delicte de desobediència i la llibertat d’expressió, com és el cas del regidor de Vic, Joan Coma, l’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, i diversos regidors de l’Ajuntament de Badalona, el Síndic proposa buscar interpretacions possibles orientades a evitar el recurs a la via penal. Les mesures contra persones individuals, especialment quan ocupen un càrrec electe, s'haurien de limitar tant com fos possible a escenaris de violència, tumults i, en general, veritable risc per a la integritat de l'Estat. A més, defensa la possibilitat d'establir que els imputats que voluntàriament no vulguin comparèixer puguin notificar-ho al jutjat, de manera que aquest pugui continuar amb les actuacions i la instrucció sense necessitat de practicar una detenció.

Davant fets com ara la revelació de converses amb contingut conspirador entre el llavors ministre de l'Interior i l'anterior director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, tema sobre el qual el Síndic va obrir una actuació d’ofici, recomana que el Govern i les institucions de l'Estat adoptintotes les mesures per investigar el que va passar, sens perjudici de les responsabilitats que escaiguin en l'àmbit polític i penal.

Pel que fa a les interferències i deficiències en els processos electorals de 2012 i 2015, que afectaven greument el dret de vot, Rafael Ribó considera que han de tenir una resposta adequada per part dels òrgans competents (Fiscalia i juntes electorals, segons el cas).

També es fa referència a l’Informe del relator especial de l’ONU, Pablo de Greiff, sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no-repetició, en què evidencia que l’Estat espanyol no ha afrontat el passat ni ha fet prou justícia en matèria de memòria democràtica.

Segons de Greiff, els buits més grans es manifesten pel que fa a la veritat i la justícia. "No es va establir mai una política d’estat en matèria de veritat, no hi ha informació oficial, ni mecanismes per aclarir la veritat". En aquest sentit, l'Estat ha de mostrar un compromís decidit per donar plena vigència als drets de les víctimes de violacions manifestes de normes internacionals de drets humans.

L’informe presentat pel Síndic també denuncia l'abús de la via penal en suposats casos de delictes d’incitació a la violència i a l’odi o per fer enaltiment del terrorisme. Pel que fa a aquest últim supòsit, el Síndic exposa exemples com el dels titellaires de Madrid o el de la tuitaire Cassandra, condemnada per fer acudits de l’atemptat en què va morir Carrero Blanco. Segons el Síndic, cal revisar la legislació vigent i la doctrina jurisprudencial per aconseguir un perfecte equilibri, amb una especial atenció a les xarxes socials, entre els delictes d'odi i enaltiment del terrorisme i la llibertat d'expressió.

El document també manifesta que l’aparent deteriorament de la qualitat democràtica no és privatiu de les institucions de l’Estat. Així, a principis del 2017 el Síndic ha obert dues actuacions d’ofici arran de les declaracions com a mínim desafortunades de càrrecs polítics catalans en què s’insinuava que el Govern disposava de dades personals de la ciutadania o s’animava els funcionaris a donar suport a l’expresident Mas.

L’informe s’ha elevat al Parlament de Catalunya amb la sol·licitud que se’n faci el debat en el Ple. També al comissari europeu de Drets Humans, al Defensor del Poble, als executius de l’Administració central de l’Estat i de Catalunya i al Congrés dels Diputats, entre d’altres.

Informe en format pdf 

Tornar