Notícies

El Síndic reclama als poders públics transparència, responsabilitats i que es respecti la plenitud de competències dels Mossos en matèria antiterrorista

23/11/2017

foto

Informe Prevenció de la radicalització i el terrorisme a Catalunya

Video de la roda de premsa de presentació de l'informe

Considera d’una gravetat extrema la no-convocatòria de la Junta de Seguretat de Catalunya durant més de vuit anys

Proposa convocar una sessió parlamentària, al Parlament, quan sigui possible, i al Congrés, sobre l’actuació dels poders públics en aquest cas

Denuncia els greuges comparatius entre el cos de Mossos d’Esquadra i l’Ertzaintza, pel que fa a la dotació i participació en instàncies internacionals, gràcies a pactes polítics

Reclama una investigació exhaustiva i transparent d’Abdelbaki Es Satty (conegut com l’imam de Ripoll) com a confident policial i les possibles responsabilitats que se’n derivin

Destaca el paper de l’escola com a institució que fomenti la interculturalitat i la diversitat com a valors positius

Subratlla la importància de la lluita contra la segregació escolar de cara a la prevenció

El Síndic de Greuges de Catalunya ha exigit mesures per millorar la coordinació entre les unitats antiterroristes dels diversos cossos policials catalans i estatals. També reclama que l’Estat respecti la plenitud de competències i capacitat dels Mossos d’Esquadra en matèria antiterrorista. Rafael Ribó, que ha presentat aquest dijous 23 de novembre l'informe Prevenció de la radicalització i el terrorisme a Catalunya, considera que aquesta manca de reconeixement i de coordinació s’ha posat en evidència aquest estiu arran dels atemptats de Barcelona.

En aquest sentit, ha instat el Govern de l’Estat a retre comptes i aclarir la condició d’Abdelbaki Es Satty (conegut com l’imam de Ripoll) com a confident policial, i si això va afectar d’alguna manera la coordinació entre cossos.

En la presentació de l’informe, el Síndic ha explicat que s’ha d’emmarcar en el més ampli debat de la relació entre llibertat i seguretat, qüestió que va ser abordada en profunditat en els seminaris internacionals organitzats pel Síndic de Greuges, en qualitat de president de la secció europea de l’Institut Internacional de l’Ombudsman, els mesos d’abril de 2016 i 2017.

Quant al paper de les forces de seguretat, l’informe critica la paralització de la Junta de Seguretat de Catalunya durant més de vuit anys. Aquest fet, segons diu l’informe, és d’una gravetat extrema, i més tenint present que des de fa quasi tres anys Espanya està en un nivell 4 sobre 5 d’alerta terrorista. El Síndic no descarta que l’Estat pugui tenir algun tipus de responsabilitat jurídica.

El 10 de juliol de 2017 va tenir lloc una reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya. La darrera havia tingut lloc el 3 de març de 2009: vuit anys i quatre mesos sense cap reunió. Del 2004 al 2009, la Junta s’havia reunit de manera pràcticament anual.

L’informe denuncia greuges comparatius entre el cos de Mossos d’Esquadra i l’Ertzaintza, en la seva major part derivats de l’acord entre el Govern del PP i el grup parlamentari del PNB al Congrés dels Diputats per aprovar els pressupostos de l’Estat del 2017. L’acord inclou diverses mesures de coordinació de la seguretat, entre d’altres, per incrementar la plantilla de l’Ertzaintza i perquè la policia basca ingressi en els fòrums europeus de decisió. Pel Síndic, el principal greuge, a part del comparatiu, rau en el fet que la decisions que han afectat l’Ertzaintza s’hagin pres per pactes d’estabilitat política, i no de forma racional i equitativa fruit del procés de descentralització i d’acord amb les competències del País Basc i Catalunya.

Seguint amb les recomanacions, el Síndic ha incidit especialment en la necessitat de consolidar la presència de ple dret del Cos de Mossos d’Esquadra al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), que és el màxim òrgan de coordinació en la informació contra el terrorisme a l’Estat espanyol. I en la mateixa línia, ha recomanat que es materialitzi de manera immediata la presència del Cos de Mossos d’Esquadra, amb la consideració d’autoritat competent, dins l’Europol, i també a la resta d’organismes de coordinació i d’intercanvi d’informació a escala internacional.

De cara a la prevenció, l’informe subratlla que les administracions han de fomentar un discurs d’integració i de prevenció de conductes racistes, de discriminació, d’enaltiment de la violència i de l’odi, posant èmfasi en la població jove que està immersa en un procés de recerca d’identitat.

En l’àmbit educatiu, el document destaca la importància de l’escola com a institució que fomenti la interculturalitat i la diversitat com a valors positius, amb vista a formar ciutadans per viure en una societat plural i inclusiva. També posa l’accent en la lluita contra la segregació escolar, i apunta a l’elevat índex de concentració de població migrant en determinats centres educatius.

Pel que fa al paper dels serveis socials, els municipis catalans no disposen de cap protocol ni mecanisme específic de prevenció i detecció del radicalisme, per bé que els professionals d’aquest àmbit fan actuacions de prevenció o coordinació amb altres serveis. El Síndic valora positivament el Pla de ciutadania i de les migracions 2017/2024 de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania i considera que ser una eina útil al servei dels ajuntaments, però cal que es doti de recursos humans i materials per fer-lo efectiu.

Informe Prevenció de la radicalització i el terrorisme a Catalunya

Tornar