Notícies
El Síndic reclama que la plusvàlua generada per la SAREB reverteixi en el conjunt de la ciutadania i contribueixi a fer efectiu el dret a un habitatge digne
Informe sobre el dret a l’habitatge: qüestions urgents
Reclama a l’ens públic que cedeixi el 30% d’immobles per poder cobrir la demanda, situació agreujada per l’encariment del mercat
Les queixes rebudes a la institució posen de manifest la impossibilitat amb què es troben moltes persones i famílies per accedir a un habitatge assequible
Cal que l’Administració incrementi l’ús del dret de tanteig i retracte en l’adquisició d’habitatges en processos d’execució hipotecària
Les subministradores i les administracions haurien de signar un protocol que garantís l’accés als subministraments de les persones que estan ocupant un habitatge forçades per la necessitat
La frustració i el desemparament davant la impossibilitat d’accedir a un habitatge assequible, denominador comú de la majoria de queixes que ha rebut el Síndic en l’àmbit de l’habitatge durant els últims anys, haurien de fer avergonyir les administracions. A parer del Síndic, és inacceptable que el dret a l’habitatge, reconegut per l’Estatut i la Constitució, es vulneri de manera reiterada i que al mateix temps el Govern estatal assumeixi amb diner públic un rescat bancari que s’eleva en el seu balanç a vora 43 mil milions d’euros.
El Síndic considera que s’és a temps de corregir la situació actual i de fer possible que la plusvàlua generada per la SAREB també reverteixi en el conjunt de la ciutadania, de manera que es faci efectiu el seu dret a un habitatge digne i adequat, tal com propugnen la Constitució i l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
Per fer-ho possible, el Govern de l’Estat hauria d’emprendre les mesures legislatives pertinents per garantir que la SAREB cedeixi almenys un 30% del seus habitatges amb destinació al lloguer social i per determinar els requisits que han de complir les entitats i les administracions a les quals s’encomani la gestió dels habitatges.
Passats els efectes de la crisi, la impossibilitat d’accedir a un habitatge assequible, lluny de millorar, s’ha agreujat per l’encariment històric del mercat immobiliari. Les administracions no han sabut aprofitar les eines que tenen a l’abast, entre les quals la SAREB, considerada una de les immobiliàries amb més propietats de sòl a Espanya, i el parc d’habitatges socials és insuficient. Cal que s’aprovi un pla territorial d’habitatge en què totes les administracions implicades treballin coordinadament i incrementin els habitatges socials. Així expressa el Síndic la situació de l’habitatge en l’Informe sobre el dret a l’habitatge: qüestions urgents, presentat aquest dimecres 28 de febrer de 2018.
L’informe inclou una llista de recomanacions i constata que és possible la creació d’un parc d’habitatges destinat al lloguer social, mitjançant la posada en pràctica dels instruments legals que ja ofereix la normativa vigent, i també amb l’adopció de polítiques públiques que tinguin per prioritat garantir el dret a l’habitatge de totes les persones.
El document és una continuació de diversos informes elaborats pel Síndic amb relació al sobrendeutament i a les emergències socials. L’últim d’aquests, presentat el novembre de 2015, és l’Informe extraordinari sobre l'accés a l'habitatge social. Tots han estat elaborats a partir de les experiències personals que arriben a la institució en forma de queixa.
L’Administració catalana, per la seva banda, hauria de tenir un paper més actiu en la compra d’immobles afectats en processos d’execució hipotecària. Tot i el dret preferent de tanteig i retracte en l’adquisició d’habitatges que es va atribuir a les administracions a través d’una regulació, la compra ha estat insuficient.
Segons l’informe, a banda d’incrementar el parc d’habitatges socials, la resposta a les situacions d’exclusió residencial actuals i, molt especialment, a les situacions d’emergència, requereix que s’agiliti el procediment actual d’adjudicació d’habitatges i que s’adoptin mesures preventives amb coordinació amb els serveis socials per evitar situacions d’emergència.
Una altra proposta és incrementar el pressupost destinat a polítiques públiques d’habitatge atesa la insuficient inversió actual. També es suggereix que s’estableixin mesures de protecció dels drets dels arrendataris i dels propietaris d’habitatges i que s’impulsi la promoció d’habitatges amb protecció oficial.
Pel que fa als casos d’ocupació sense autorització d’immobles de titularitat privada, el Síndic considera que si es tracta d’una situació d’ocupació per raons de necessitat que ha estat desatesa per l’Administració, les administracions públiques i les companyies subministradores haurien de signar un protocol que garantís l’accés als subministraments, en condicions de seguretat i amb caràcter provisional, mentre no es resolgui la situació d’exclusió residencial de manera definitiva, i també la seguretat jurídica a les empreses subministradores.
Finalment, l’informe aborda el tema dels desnonaments i reitera les recomanacions prèvies sobre la necessitat d’establir un protocol d’actuació entre els jutjats i l’Administració autonòmica i la local que garanteixi que, davant un desnonament, no es produeixi la pèrdua efectiva de l’habitatge habitual, almenys durant un termini de dos mesos durant el qual els serveis socials i els d’habitatge puguin fer una valoració del cas i garantir el reallotjament de les persones afectades. Finalment, assenyala que s’han de cercar mesures per als deutors de bona fe immersos en una situació de sobreendeutament que els permetin sortir d’aquesta situació. El Síndic estima necessari impulsar les reformes legislatives necessàries per garantir una segona oportunitat, real i efectiva.
