Notícies
El Síndic, com a Proòm d’Aran, vol posar l’accent en la defensa de la cultura i la llengua araneses, arran de la sentència del Tribunal Constitucional
En el cas de llengües en situació de vulnerabilitat, cal que les autoritats els atorguin un plus de presència i visibilitat
Diversos tractats europeus imposen als països membres de la UE l’obligació de preservar l’ús i els coneixements de les llengües minoritàries.
Després d’analitzar la recent sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l’ús preferent de l’aranès en l’àmbit públic, el Síndic (Proòm d’Aran) insta les administracions estatal, aranesa i catalana que assumeixin la responsabilitat de garantir i respectar la diversitat lingüística i cultural d’acord amb el que estableixen diversos tractats europeus. El Síndic recomana a les autoritats que adoptin mesures per difondre i incentivar l’ús de l’aranès.
Tant la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea com la Carta europea de les llengües minoritàries i el mateix tractat de la UE imposen als països membres l’obligació de preservar l’ús i els coneixements de les llengües minoritàries. En el cas de llengües en situació de vulnerabilitat, com ara l’aranès, caldrà que les autoritats els atorguin un plus de presència i visibilitat.
Davant l’argumentació del TC que el caràcter de llengua pròpia no pot determinar una preferència en l'ús per part dels poders públics en detriment del castellà i el català, i que les mesures adoptades per garantir el respecte i la protecció de l'occità (aranès a l’Aran) no poden traspassar el límit constitucional de l'equilibri entre llengües cooficials, hauran de ser els poders públics els qui hagin d'atorgar aquest plus. Si aquests no n'actuen com a promotors i defensors, difícilment es podrà preservar l´ús de les llengües en situació de vulnerabilitat.
El TC s’ha pronunciat aquest mes de febrer de 2018 amb relació al recurs interposat contra determinats articles de la Llei 35/2010, d'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran. En concret, ha declarat la nul·litat de les referències al seu ús preferent, com a llengua oficial a Catalunya i pròpia de l'Aran, a les institucions, especialment del Conselh Generau d'Aran, l'Administració local i les entitats que en depenen, els mitjans de comunicació, l'ensenyament i la toponímia.
