Notícies
El Síndic alerta que la presó preventiva dels processats i la prohibició a Jordi Turull per exercir els seus drets polítics podria significar un atac greu als principis que sustenten l’Estat de dret a Espanya i el Conveni europeu de drets humans
Només el president del Parlament té competències sobre el debat d’investidura
Es manté una desproporció penal davant una qüestió política que va en contra reiterada jurisprudència del TEDH
El Síndic de Greuges considera que la decisió del jutge instructor del Tribunal Suprem de 23 de març, en què impedeix a Jordi Turull a participar, com a candidat, en la 2ª sessió d’investidura convocada pel president del Parlament de Catalunya per demà 24 de març vulnera, a parer d’aquesta institució, els drets de participació política del diputat i de tota la ciutadania de Catalunya.
En efecte, l’article 23 de la Constitució i l’article 3 del Protocol addicional núm. 1 al Conveni europeu de drets humans, quan reconeixen el dret al sufragi actiu i passiu, determinen que les persones que no incorren en causa d’inhabilitació poden ser escollides com a representants populars. El dret de sufragi passiu no es limita, però, al dret a ser votat o ser escollit, sinó que es desplega, un cop escollit, al dret a desenvolupar la tasca de representació per a la qual s’ha estat elegit. Així ho va manifestar el seu dia el Tribunal Europeu de Drets Humans, en el cas Cas Etxeberria i altres contra Espanya (2009), que va observar que el context polític existent a Espanya, és a dir, la presència de partits polítics independentistes en els òrgans de govern de determinades comunitats autònomes i, en particular, del País Basc, demostra que la mesura controvertida no respon a una intenció prohibir qualsevol manifestació d'idees separatistes. Així, el Tribunal va considerar que l'expressió d'opinions separatistes no implica una amenaça per a la integritat territorial de l'Estat i la seguretat nacional, (vegeu l'Organització de Macedònia Ilinden i altres contra Bulgària, N ° 59491/00, § 76, 19 de gener de 2006).
Sorprèn a més la cronologia de les decisions judicials que s’emeten aparentment amb coincidència en el calendari esmentat, quan s’havia demanat temps per continuar la investigació.
