Notícies
El Síndic recomana diàleg polític i social, i deixar de criminalitzar la llibertat d’expressió i la discrepància política
L’ús abusiu i desproporcionat de la mesura cautelar de privació de llibertat constitueix potser la vulneració més flagrant de drets fonamentals que s’ha produït
Atès el caràcter històric de la situació, de caràcter eminentment polític i que té afectacions sobre drets fonamentals, el Síndic insisteix en la necessitat d’un diàleg constructiu entre les societats civils de Catalunya i la resta de l’Estat, d’una banda, i entre els actors de totes les sensibilitats polítiques i socials de Catalunya, de l’altra
L’1 d’octubre va haver-hi un ús desproporcionat de la força policial i, com demanen el Consell d’Europa i les Nacions Unides, se n’ha d’identificar els responsables
És preocupant que persones que han estat elegides i que estan en possessió dels seus drets polítics no puguin ser candidates a la presidència de la Generalitat
Cal enfortir les garanties democràtiques que asseguren l’exercici dels drets i les llibertats fonamentals, com ara la llibertat d’expressió, de reunió i de manifestació
Els fets vinculats al conflicte polític de Catalunya judicialment punibles s’han d’abordar amb la mínima intervenció penal
És necessari el restabliment complet de l’autogovern de Catalunya, sense intervenció en la gestió ni en les finances
La incapacitat de l’Estat espanyol d’abordar el conflicte català amb els mecanismes jurídics propis d’un règim democràtic s’ha fet evident amb la desmesurada reacció que les autoritats han demostrat tenir davant les votacions de l’1-O i del 21-D. En l’informe Retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d’expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d’Espanya, el Síndic ja alertava l’abril de 2017 de l’erosió de la separació de poders a Espanya i dels seus efectes contra els principis democràtics.
Un any després, l’actuació dels tres poders de l’Estat s’ha caracteritzat per l’aplicació de mesures excepcionals que han limitat, vulnerat i fins i tot criminalitzat l’exercici de drets i llibertats fonamentals, especialment la llibertat d’expressió. Així ho explica el Síndic en l’informe que ha presentat aquest dilluns 28 de maig, La vulneració de drets fonamentals i llibertats públiques en ocasió de la reacció penal a partir de l’1-O i l’aplicació del 155 CE.
Segons l’informe, la restricció a la llibertat personal de diversos dirigents polítics i socials per la via d’un ús abusiu i desproporcionat de la mesura cautelar de privació de llibertat constitueix potser la vulneració més flagrant de drets fonamentals que s’ha produït.
Així mateix, la dissolució per mitjà de l’article 155 CE del Parlament i la destitució de més de 250 alts càrrecs del Govern han afectat de manera directa el dret de participació política que reconeix l’article 23 CE, en un doble sentit: d’una banda, resulta afectat el dret dels càrrecs públics destituïts i el dels representants fets cessar per la dissolució anticipada del Parlament; i, d’altra banda, també resulta afectat el dret de participació política de la ciutadania, en general, en la mesura que els representants que han elegit no han pogut exercir la seva funció pel temps pel qual van ser elegits.
El dret de participació política de l’article 23 CE també es veu afectat pels actes que, després de les eleccions celebrades el dia 21 de desembre de 2017, impedeixen sense base legal que persones que han estat elegides com a diputades al Parlament de Catalunya i que estan en possessió dels seus drets polítics puguin ser candidates a la presidència de la Generalitat.
Els atacs o regressions a la llibertat no se circumscriuen a les expressions o manifestacions de caràcter independentista a Catalunya, sinó que tenen un abast més ampli i s’estan aplicant a diferents formes de protesta i dissidència.
L’informe alerta que en el marc dels processos penals que se segueixen en diferents instàncies jurisdiccionals per causes derivades de la consulta de l’1 d’octubre i la declaració del 27 d’octubre les possibles afectacions a drets fonamentals resulten molt preocupants. Un dels més notables és el que fa referència al principi de legalitat penal, quan es formulen acusacions desproporcionades, basades en uns fets manifestament distorsionats, sense la indestriable previsió legal típica. Aquesta vulneració del principi de legalitat penal en la instrucció de delictes com ara rebel·lió, sedició, terrorisme o organització criminal, entre d’altres, sembla buscar càstigs exemplaritzants i un efecte dissuasiu de determinades posicions polítiques en el futur.
Així mateix, des del punt de vista processal, també són greus les possibles vulneracions del dret de defensa, i també les manifestacions públiques que s’han produït al llarg dels darrers temps i que posen en qüestió la necessària imparcialitat judicial.
Finalment, en diverses ocasions durant el període sobre el qual tracta l’informe, i en especial durant la jornada del primer d’octubre de 2017, la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia van actuar d’una manera desproporcionada, i van provocar un dany superior al mal que suposadament volien evitar. Especialment preocupant i inacceptable va ser l’ús de pilotes de goma.
