El Síndic de Greuges de Catalunya ha reclamat de nou al Defensor del Poble espanyol que intervingui davant de l’Administració de l’Estat perquè aquesta adopti les mesures necessàries per simplificar els passos i condicionants relacionats amb la sol·licitud del bo social d’energia elèctrica, tant pel que fa a la normativa com al procediment de tramitació.
Des del gener de 2018, que li va enviar un document amb 14 propostes d’actuació, s'ha evidenciat que els obstacles denunciats es mantenen i que la complexitat del procediment és un fre perquè les persones vulnerables s'acullin al bo social, i de fet molt poca gent ho està fent.
Aplicar el bo social de manera directa a totes les persones que viuen en habitatges socials, incorporar les famílies monoparentals i les unitats de convivència entre els col·lectius de possibles beneficiaris i suprimir l'obligació de prorratejar el límit de consum d'igual manera entre tots els mesos de l'any. Aquestes són algunes de les diverses propostes de millora del bo social que el Síndic va traslladar a més de trenta ens públics de tot l’Estat espanyol. Entre els destinataris, destaquen el Defensor del Poble estatal i els defensors autonòmics, els grups polítics amb representació al Congrés dels Diputats i diversos ministeris i conselleries.
El document és el resultat d’una investigació duta a terme en el marc d’una actuació d’ofici sobre el nou decret que regula el bo social (Reial decret 897/217, de 6 de octubre)
En el BOE núm. 242, de 7 d'octubre de 2017, es va publicar el Reial decret 897/217, de 6 d'octubre, pel qual es regula la figura del consumidor vulnerable, el bo social i altres mesures de protecció pels consumidors domèstics d'energia elèctrica. El Reial decret 897/2017 defineix la figura del consumidor vulnerable i, amb caràcter general, l'associa a uns determinats llindars de renda en funció del nombre de persones de la unitat familiar, a banda d'incloure altres col·lectius com les famílies nombroses, les persones consumidores pensionistes de la Seguretat Social per jubilació o incapacitat permanent o les víctimes de violència de gènere o terrorisme. Aquesta definició del consumidor vulnerable fa que s'estableixin subdefinicions que inclouen els consumidors vulnerables especials, els severs i els que es troben en risc d'exclusió social.
Una lectura inicial del contingut del Reial decret 897/2017 posa en relleu una evident complexitat de gestió, tant pel que fa al bo social com a la suspensió del subministrament, tenint en compte que es tracta de procediments i actuacions que hauran de ser impulsats per persones vulnerables i que impliquen administracions de diversos nivells i competències.
El Síndic també es va adreçar a l'Agència Catalana del Consum i al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies perquè l'informessin de les actuacions que està previst dur a terme en relació amb els drets de les persones afectades pel Reial decret 897/2017.
La institució fa anys que treballa amb les administracions, empreses subministradores i entitats socials en la defensa dels drets de les persones més vulnerables. Com a resultat d’aquesta tasca, el Síndic ha elaborat informes pioners, com ara La pobresa energètica a Catalunya, d’octubre de 2013; La prestació privada de serveis d’interès general i les bones pràctiques corporatives, de febrer de 2014, i El dret als subministraments bàsics (electricitat, aigua, gas), de desembre de 2014.
El Síndic també és membre fundador de la Xarxa Europea d’Ombudsman de l’Energia (NEON). Aquesta entitat és la interlocutora dels ombudsman del sector de l’energia amb la Comissió Europea i, d’acord amb això, participa en diversos grups de treball de les direccions generals d’Energia i Justícia. També manté una relació de treball permanent amb el Consell dels Reguladors Europeus de l’Energia (CEER) i l’Agrupació Europea d’Associacions de Consumidors (BEUC).