Notícies
El Síndic reclama a les administracions que destinin més recursos a desplegar la Llei de transparència
Compareixença al Parlament: Informe sobre transparència, accés a la i formació i bon govern (2017 i 2018)
Presenta davant de la Comissió del Síndic al Parlament els dos darrers informes sobre transparència, corresponents als anys 2017 i 2018
Després de tres anys de vigència de la Llei, el Síndic observa un cert alentiment en el seu desplegament i ha recomanat que les administracions reforcin les eines de col·laboració i plataformes compartides
Insta a potenciar les sol·licituds d’accés a la informació per via electrònica sense exigir la signatura electrònica
El Síndic de Greuges de Catalunya ha instat els responsables en matèria de transparència de totes les administracions catalanes a destinar més recursos en els àmbits respectius amb més mancances en el compliment de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Després de tres anys de vigència de la Llei, el Síndic observa un cert alentiment en el seu desplegament i ha recomanat que les administracions reforcin les eines de col·laboració i plataformes compartides, iniciativa que beneficiaria el conjunt de les institucions públiques, especialment les més petites. Rafael Ribó ha presentat aquest dilluns 8 d’octubre davant de la Comissió del Síndic al Parlament els dos darrers informes sobre transparència, corresponents als anys 2017 i 2018.
L'any 2017 ha estat marcat per l'excepcional situació institucional viscuda a Catalunya, que també ha afectat l'aplicació de la Llei de transparència, sobretot en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, i ha endarrerit iniciatives que requerien impuls polític. Aquest és el cas del desplegament reglamentari de la Llei, encara que, pel que fa a les obligacions de transparència i en matèria de participació ciutadana, es troba en fase avançada d'elaboració.
Pel que fa al dret d’accés a la informació pública, les dades aportades per les administracions semblen indicar oscil·lacions considerables en el nombre de sol·licituds d'accés plantejades per la ciutadania. En aquest sentit, el Síndic ha reclamat mesures per difondre el dret d'accés entre la ciutadania: “Les persones han de saber que tenen dret a demanar la informació que l’Administració gestiona i aquest és un dret bàsic per avançar cap un model més participatiu”.
En els dos últims anys, el Síndic ha destacat que la sol·licitud per via electrònica seria l'opció preferent de les persones per demanar informació i, per tant, cal que aquesta via es pugui utilitzar sense dificultats. Més enllà de les millores en aquest àmbit, en el darrer informe presentat es proposa que l'exercici del dret d'accés no estigui subjecte a identificació formal per signatura o certificat digital.
També cal dotar la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP) dels recursos necessaris per exercir la seva funció. L'òrgan de garantia és una peça bàsica en la configuració del dret d'accés, tant per resoldre les reclamacions com per fixar pautes i criteris d'aplicació. I no és admissible la situació actual, amb un nombre de membres inferior al previst com a mínim en la Llei i sense els recursos adequats per exercir de forma plena totes les seves funcions.
Pel que fa a la qualitat de la informació que es publica als portals, a mesura que augmenta el volum d'informació publicada, si no es fa de manera organitzada i entenedora per a les persones, es pot generar una percepció de desinformació i d'ineficàcia de la publicitat, contrària a la finalitat pretesa. Cal que la informació es publiqui de manera estructurada, completa i actualitzada i que, quan calgui, s’hi incorporin guies perquè sigui comprensible per a tothom.
Segons el Síndic, també cal revisar el règim sancionador de la Llei. Tal com ha estat concebut, difícilment podrà funcionar com a garantia del compliment de la Llei i, passats tres anys de la vigència, és oportú revisar-lo.
Els informes inclouen un annex amb la relació d’administracions que no han donat resposta a les sol·licituds plantejades en el marc del test del ciutadà ocult, entre les quals hi ha ajuntaments de més de 20.000 habitants. En alguns casos, aquest comportament es repeteix per tercer any consecutiu.
