Notícies
El Síndic considera inconstitucional l’aplicació que es va fer del 155 i destaca els retards causats a les administracions
A parer del Síndic, després de la desproporció policial i judicial, la mesura va significar una agressió de l'Estat a l'autogovern
La manca d'abordatge del cas per part del Tribunal Constitucional pot ser qualificada de denegació de justícia
El síndic de greuges de Catalunya ha constatat aquest dimarts, 29 de gener, davant la comissió que investiga l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució, que la dissolució del Parlament i del Govern per part de la cambra espanyola podria atemptar contra el dret bàsic de participació (art. 23 de la CE i el títol VIII) i que el fet que el Tribunal Constitucional encara no s’hi hagi pronunciat es podria qualificar de possible denegació de justícia. El síndic ha manifestat que l’activació d’aquesta mesura excepcional va servir per formalitzar una situació que de facto ja s’estava produint durant els mesos previs a la seva autorització per part del ple del Senat.
Així ho evidencia el síndic a partir de diverses actuacions d’ofici obertes expressament per avaluar el cost polític, econòmic i social d’aquesta mesura. Els danys morals, tot i que difícilment quantificables, són indiscutibles. Després de les càrregues de l’1-O per part del poder policial i de l’ús desmesurat del Codi penal per part del poder judicial, amb l’activació de l’article 155 els poders legislatiu i executiu van articular una operativa de constitucionalitat dubtosa.
Pel que fa a la intervenció dels pressupostos i a la contractació, el síndic ha explicat que de la informació recollida se’n desprèn que la intervenció econòmica dels comptes públics catalans no irromp en la realitat pressupostària arran de l’aplicació del 155, sinó que s’anticipa en un parell de mesos a aquesta mesura, tot i que el control financer és fins i tot anterior.
En l’àmbit de la contractació pública, en els diferents departaments de la Generalitat i els ens del sector públic en alguna de les seves fases contractuals, durant els primers mesos en què es va aplicar el 155, en 126 expedients no es va poder dur a terme l’adjudicació o tramitació corresponents.
Els programes de cooperació i algun de serveis socials també van quedar aturats durant mesos. D’altra banda, la memòria democràtica, el col·lectiu LGTBI, els drets lingüístics i la seguretat del cos d’agents rurals han estat àmbits estudiats pel Síndic que també han patit els efectes de la suspensió del govern propi.
En un informe presentat el maig de 2018, La vulneració de drets fonamentals i llibertats públiques en ocasió de la reacció penal a partir de l’1-O i l’aplicació del 155 CE, el Síndic va constatar que la dissolució per mitjà de l’article 155 CE del Parlament i la destitució de més de 250 alts càrrecs del Govern van afectar de manera directa el dret de participació política que reconeix l’article 23 CE, en un doble sentit: d’una banda, resulta afectat el dret dels càrrecs públics destituïts i el dels representants fets cessar per la dissolució anticipada del Parlament; i, d’altra banda, també resulta afectat el dret de participació política de la ciutadania, en general, en la mesura que els representants que han elegit no han pogut exercir la seva funció pel temps pel qual van ser elegits.
El dret de participació política de l’article 23 CE també es veu afectat pels actes que, després de les eleccions celebrades el dia 21 de desembre de 2017, impedeixen sense base legal que persones que han estat elegides com a diputades al Parlament de Catalunya i que estan en possessió dels seus drets polítics puguin ser candidates a la presidència de la Generalitat.
