Notícies
El Síndic recomana als poders públics que es blindi el dret a la intimitat i a la pròpia imatge d’infants i adolescents
Informe: El tractament informatiu dels infants en els mitjans de comunicació
Apel·la a l’interès superior de l’infant com a principi que ha de prevaler en totes les decisions en què hi pugui haver conflicte
Presenta diversos casos coneguts i publicats en els mitjans en què no s'han respectat els drets dels infants
Exposa un decàleg de les principals vulneracions de drets detectades, com ara l’estigmatització dels infants més vulnerables, la perspectiva adultocèntrica que els converteix en subjectes passius o la instrumentalització dels infants segons les creences familiars
La participació activa en els mitjans i l’educació mediàtica d’infants i adolescents que els permeti fer-ne un consum crític és essencial per al seu desenvolupament com a persones en una societat democràtica
La presència, la participació i la consideració de què els mitjans doten els infants i adolescents serà reflex de la que els atorga el conjunt de la societat com a subjectes de drets
El Síndic de Greuges de Catalunya recomana als mitjans de comunicació, a les administracions i als organismes de control, com ara el CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) o els col·legis de periodistes, que assumeixin la seva funció i responsabilitat en la promoció de la defensa de drets i que, a partir del principi de l’interès superior de l’infant, blindin els drets a la intimitat, l’honor i la privacitat dels infants i adolescents. En aquest sentit, el Síndic destaca que l’interès superior de l’infant és la clau per determinar, en cas de col·lisió de drets, quina és la decisió més adequada que han de prendre els agents que intervenen en el procés de captació, comunicació i divulgació d’un fet, una notícia o una imatge.
Aquesta és la principal recomanació inclosa en l’informe El tractament informatiu dels infants en els mitjans de comunicació, que el Síndic ha lliurat al Parlament aquest divendres, 3 de maig de 2019. Les altres recomanacions se centren a fer campanyes de sensibilització, regular i recollir bones pràctiques, reforçar la tasca dels òrgans de control i supervisió, i potenciar la participació dels infants en els mitjans de comunicació.
L’informe s’ha elaborat a partir de la consideració que l’Administració i els mitjans de comunicació no han estat capaços de preservar amb prou cura els drets d’infants víctimes d’abusos, maltractaments o altres fets abusius o delictius que reben un tractament mediàtic. Així mateix, la vinculació de dades relatives a la seva identitat amb fets que sovint poden resultar traumàtics també pot afectar la seva recuperació física i psicològica i suposar una revictimització.
El document inclou un decàleg de les principals vulneracions de drets per part dels mitjans de comunicació i altres agents, i també recull els drets més rellevants que es poden veure en conflicte a l’hora de prendre decisions sobre l’enfocament mediàtic més adequat en determinats casos. Parteix de les actuacions d’ofici obertes i de les queixes rebudes sobre aquest àmbit i també inclou una anàlisi del marc normatiu.
Decàleg de principals vulneracions
1. Quan es tracta una informació en què apareix un infant o adolescent no es pren en especial consideració la condició d'infant: Exemple: vídeo en què apareix la imatge d’un infant de quatre anys en un casal d’estiu pronunciant paraules malsonants i que esdevé viral.
2. La revelació de la identitat d'un infant o adolescent en el marc d'un fet noticiable. Exemple: publicació de detalls sobre un cas d'abusos sexuals que permeten identificar la víctima.
3. Els infants i adolescents com a subjectes passius o la perspectiva adultocèntrica.
4. Estigmatització de l'infant especialment vulnerable. La doble discriminació. Exemple: el conflicte, l'agressivitat i la precarietat relacionats amb la infància i adolescència tutelada.
5. Els infants apareixen vinculats a les opinions, activitats, creences dels seus progenitors, tutors legals o familiars. Exemple: la instrumentalització política dels infants. Es reben dues queixes amb relació a la difusió d’imatges de primer pla d’infants en els informatius de cap de setmana sense el consentiment dels seus pares.
6. Infàncies invisibles
7. L'impacte mediàtic per sobre de l'interès superior de l'infant. Exemple: publicació de dades personals d'una adolescent amb relació a la mort violenta de la seva mare.
8. Impacte negatiu sobre serveis d'atenció a la infància. Exemples: la denúncia contra professorat d'un institut o l'impacte mediàtic de la mort violenta d'un professor en un institut.
9. El deure de reserva i secret professional. Exemples: publicació d’un llibre sobre abusos sexuals en un cas d'acolliment que revela dades personals de les víctimes.
10. Evitar la revictimització de l'infant víctima. Exemple: tractament mediàtic d'una sentència condemnatòria per assetjament escolar.
Pel que fa als drets que poden entrar en conflicte, l’informe destaca els drets a la intimitat, l’honor i la privacitat, el dret a la protecció de dades i la pròpia imatge d’infants i adolescents, el dret a la recuperació emocional de l'infant víctima de maltractament, el dret a la llibertat de la informació i la creació literària, i el deure de reserva, confidencialitat i secret professional
El dret a la informació està estretament lligat a la construcció d’opinió crítica i a la configuració d’una societat democràtica i plural, igual que la llibertat d’expressió. Els infants i adolescents també en són titulars. La participació activa en els mitjans i l’educació mediàtica d’infants i adolescents que els permeti fer-ne un consum crític és essencial per al seu desenvolupament com a persones en una societat democràtica.
Segons el Síndic, en tots els casos, cal garantir el benestar físic i emocional dels infants i adolescents que apareixen en els mitjans i respectar el seu dret a expressar-se, tot assegurant que no es vulneren els seus drets a la intimitat, l’honor i la protecció de la pròpia imatge.
Atès aquest important paper, les empreses i professionals de la comunicació no han d’eludir la responsabilitat social que això implica. En aquest sentit, s’han desenvolupat codis d’autoregulació i s’han promogut organismes de control que coadjuven en l’acompliment de la tasca encomanada als mitjans i que participen en l’ètica periodística.
No obstant això, es fa imprescindible avançar encara més en tres terrenys alhora: l’autoregulació i coregulació de professionals i empreses de comunicació, perquè actuïn amb responsabilitat davant la protecció i els drets de la infància; l’educació en comunicació que doni als infants, els adolescents i les famílies i al món educatiu les eines necessàries per fer un ús creatiu, crític i responsable dels mitjans, i el seguiment de les obligacions dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual que fan les autoritats reguladores.
El Síndic també vol apel·lar a la responsabilitat de les persones consumidores de la informació, que, per mitjà de la denúncia i la discriminació responsable de les publicacions, poden esdevenir agents de consciència i promoció de drets.
