Notícies

El Síndic alerta de mancances en el cas de la mort d’un nadó: en la detecció del maltractament, l’aplicació dels protocols i la coordinació entre serveis

El Síndic ha finalitzat la investigació iniciada en tenir coneixement de l'ingrés a la UCI de l'Hospital de la Vall d’Hebron d'un nadó de dos mesos per lesions derivades d'un presumpte maltractament per part del seu pare, l’11 de gener de 2019. En el marc d’aquesta actuació, ha detectat dèficits en la intervenció dels diversos serveis que van interactuar amb l'infant i la seva família, i que en més o menys mesura podrien no haver contribuït a protegir-lo.

Pel que fa als dèficits de detecció de signes compatibles amb un maltractament infantil, el Síndic constata que el dia 23 de desembre hi va haver una sospita de maltractament infantil durant la visita al Servei d'Urgències de l'Hospital de Calella, arran dels signes de possible maltractament físic i dels dubtes que havia generat el relat dels progenitors, la qual va ser descartada internament pel mateix servei d'urgències. El Síndic constata que es va donar l'alta hospitalària del nadó el mateix dia, sense comunicar immediatament el cas a la Unitat de Treball Social de l'hospital, a fi d'instar una avaluació global de la situació familiar.

A més, durant l'exploració al Servei d'Urgències de l'Hospital de Calella aquell dia, s'observen altres signes d'irritabilitat i de malestar del nadó. També es detecten imprecisions en l'informe d'assistència sobre les proves practicades. D’altra banda, no es va utilitzar l'eina SMSGR (simulador RUMI) de maltractament (segons el Protocol marc) ni es va trucar al telèfon Infància Respon perquè la DGAIA valorés si esqueia activar l'EVAMI (Equip de valoració de maltractaments infantils detectats a l'àmbit sanitari).

Aquestes sospites es constaten no només en la diferent documentació de salut a la qual ha accedit el Síndic, sinó en la comunicació del 4 de gener al telèfon Infància Respon per part del Servei de Pediatria de la UCI Neonat de l'Hospital de la Vall d'Hebron per notificar una possible situació de maltractament físic del nadó, i en què es deixa constància que es té coneixement que fa dos setmanes el nadó ha estat atès a l'Hospital de Calella, on hi ha hagut sospites de maltractament.

El Síndic també ha constatat que el circuit emprat en aquest cas per descartar la sospita de maltractament és improcedent: no s'activa el Protocol contra el maltractament infantil i la sospita es descarta sense instar cap coordinació interna amb la Unitat de Treball Social de l'hospital ni coordinacions externes amb cap servei (CAP de referència, serveis socials i DGAIA) el mateix dia de la visita.

El Síndic valora que l'aparició en un nadó tan petit de signes catalogats, bé d'equimosis o bé d'hematomes, no descartava un fet traumàtic i, per tant, requeria l'activació del Protocol d'actuacions davant l'aparició d'una sospita de maltractament infantil. A criteri del Síndic, el protocol ha de ser un instrument clau que es consulti i s'utilitzi amb freqüència quan apareix qualsevol signe de sospita, i molt especialment en les situacions que afecten nadons, per la seva extrema fragilitat i alta vulnerabilitat.

Pel que fa a la coordinació, són diversos els dèficits detectats. D’una banda, el Departament de Salut comunica que són diferents les històries clíniques obertes al nadó, per la qual cosa els professionals sanitaris no van tenir accés a tota la informació i a totes les anotacions que hi constaven, de manera que, per exemple, els professionals que van visitar el nadó en data 29 de desembre de 2018 no van poder veure les anotacions de Treball Social, pel fet que constaven en una altra  història clínica i perquè van ser escrites en data 31 de desembre de 2018 (es feia referència a les lesions presentades pel nadó i el fet de la manca d'aclariment sobre les lesions que presentava el nadó).

En la documentació analitzada també s’observa una manca de coordinació adequada entre els serveis de salut i els serveis de l'àmbit social. Si bé es constata l'existència de correus electrònics entre Serveis Socials de Pineda de Mar, Treball Social de l'Hospital de Calella i Treball Social del CAP de Pineda de Mar, això no implica una coordinació efectiva entre els tres serveis a fi de citar els progenitors, malgrat que des del dia 28/12/2018 es considerava adequat fer-ne un seguiment familiar. Atès que es tractava d'un nadó, el treball en xarxa comportava pautar qui, quan i com s'havia de reunir amb els progenitors per iniciar el seguiment de la situació familiar i valorar (per mitjà d'entrevistes i, si esqueia, fent alguna visita domiciliària) si els progenitors garantien el benestar del nadó.

Des d'un vessant preventiu, i tenint en compte les llistes d'indicadors i de factors de protecció dels infants i adolescents aprovats per l'Ordre BSF/331/2013, de 18 de desembre, la situació familiar hauria requerit un seguiment proper per acompanyar la parella en la cura del nadó, amb els mecanismes previstos per a aquesta finalitat. Els serveis socials haurien d’haver activat mesures per valorar una possible vulnerabilitat de l'infant en el nucli familiar, tenint en compte els aspectes sociofamiliars que es desprenien de les dues entrevistes amb els progenitors, considerant especialment que es tractava d'un nadó amb progenitors joves en condicions precàries.

L'any 2015, arran d'un altre cas similar, el Síndic va demanar que s’emprenguessin mesures específiques per a la protecció dels nadons. Des de llavors, el Síndic ha insistit en la necessitat d'elaborar un protocol d’estudi, d’intervenció i de seguiment dels nadons (o infants petits) en situació de risc. Enguany, el nou Protocol d’actuació de maltractaments a la infància i l’adolescència en l’àmbit de la salut, de març de 2019, dona resposta al suggeriment del Síndic, incideix en el bon tracte a l’infant en la seva màxima amplitud, incloent-hi actuacions de prevenció prenatal i en nadons, i desenvolupa característiques especials que cal tenir en compte en la detecció de maltractaments en nadons.

Principals recomanacions:

Al Departament de Salut:

• Garantir el coneixement, la consulta i l'aplicabilitat del protocol davant de casos de sospita i de certesa de maltractament infantil.
• Emprendre mesures per prevenir la duplicitat d'històries clíniques, tot garantint l'obertura d'una única història clínica que reculli les observacions dels professionals de salut durant les visites dels infants −i molt especialment dels nadons− a tots els serveis de salut (serveis d'urgències, hospitals, CAP, etc.).
• Incloure en el Pla de formació anual dels professionals de salut procediments d'atenció sanitària i de notificació (Salut-DGAIA) adequats als que estableixen els protocols.
• Emprendre mesures per fomentar el necessari treball multidisciplinari davant de casos de sospita de maltractament infantil per incorporar el diagnòstic social sanitari (emès des d'una unitat de treball social) al diagnòstic pediàtric.
• Intensificar la formació i la sensibilització dels professionals sanitaris, amb un èmfasi especial en els d’atenció primària, i incloure en els plans de formació que emprengui el Departament de Salut les especificitats concretes referides a la prevenció i la detecció del maltractament infantil en nadons i infants petits, per la seva extrema vulnerabilitat.

Al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, en coordinació amb el Departament de Salut:

• Garantir la coordinació entre els serveis socials i els equips d'atenció a la infància i l'adolescència (EAIA) i la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) davant d'una sospita de maltractament infantil.
• Assegurar l’aplicació efectiva dels protocols de maltractaments, tot fent-ne difusió entre els professionals i serveis, fent-ne un seguiment i avaluant-ne l’aplicació.
• Establir, com a mínim, una persona de referència a tots els centres sanitaris i centres de serveis socials per a l’aplicació del protocol que pugui rebre formació específica i actuar com a referent davant de situacions de sospita o certesa de maltractament infantil.
• Formar els professionals que treballen amb infants (salut, policia, ensenyament, lleure, serveis socials) en drets dels infants i indicadors de risc (formació inicial i formació contínua permanent).
• Desenvolupar i aplicar actuacions preventives des dels serveis de salut i de l'àmbit social per millorar la detecció precoç del maltractament infantil.
• Garantir la comunicació entre serveis davant de situacions en què un infant pateix o pot estar patint violència.
• Dur a terme campanyes de sensibilització adreçades a la ciutadania i també per a sectors professionals.
• Promoure polítiques de suport i educació a la criança.

A l'Ajuntament de Pineda de Mar:

• Revisar els protocols d'estudi, d'intervenció i de seguiment dels infants que es troben en situació de risc i de les seves famílies, especialment de nadons i infants petits.
• Garantir una dotació de recursos humans i econòmics als serveis socials d'atenció primària suficient per poder atendre adequadament les necessitats existents entre les famílies en situació de vulnerabilitat social.
• Que la Comissió Específica de Seguiment del Protocol d'Atenció a la Infància i l'Adolescència en Risc de Pineda de Mar avaluï el funcionament del protocol.

Tornar