Notícies
El Síndic obre una actuació d’ofici arran de l’ingrés hospitalari d’un nadó per presumptes maltractaments dels seus progenitors
Ha demanat informació a l'Ajuntament de Lleida, a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) i al Departament de Salut de la Generalitat.
El Síndic ha sol·licitat informació a l'Ajuntament de Lleida, a la DGAIA i al Departament de Salut i ha demanat que es valori el funcionament dels protocols de coordinació existents. Cal determinar en qualsevol cas si pot haver-hi signes previs de maltractament que no es van detectar adequadament.
La Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant estableix l'obligació dels estats de protegir l'infant contra totes les formes de violència física o mental mentre està sota la guarda dels seus pares, tutors legals o de qualsevol altra persona que el tingui a càrrec. A Catalunya, la Llei 14/2010, sobre els drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, estableix l'obligació dels poders públics de prendre totes les mesures necessàries per protegir els infants i els adolescents de qualsevol forma de maltractament.
El Síndic recorda que el març del 2016, en ocasió de la mort d'un nadó, va demanar mesures específiques per a la protecció dels nadons (o infants petits) en situació de risc, a fi de garantir-ne un seguiment i una atenció més intensius, atesa la seva enorme vulnerabilitat per raó de l'edat, i atès que es troben en una etapa en què no hi ha altres serveis que en garanteixin el seguiment indirecte.
En una resolució emesa el mes de juny de 2019, en ocasió d'un nou cas de mort d'un nadó per presumptes maltractaments del seu pare, el Síndic va detectar mancances en la detecció del maltractament, en l'aplicació dels protocols i en la coordinació entre serveis, que en més o menys mesura podrien no haver-lo protegit adequadament.
En l'esmentada resolució, el Síndic va demanar que es garantís el coneixement, la consulta i l'aplicabilitat del protocol davant de casos de sospita i de certesa de maltractament infantil; que s'emprenguessin mesures per fomentar el necessari treball multidisciplinari davant de casos de sospita de maltractament infantil, i que s'intensifiqués la formació i la sensibilització dels professionals sanitaris. També va instar a millorar la coordinació entre els serveis socials, els equips d'atenció a la infància i l'adolescència (EAIA) i la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) davant d'una sospita de maltractament infantil i a millorar la formació del personal que treballa amb infants. I va exigir que es desenvolupessin i s'apliquessin actuacions preventives des dels serveis de salut i de l'àmbit social per millorar la detecció precoç del maltractament infantil, garantir la comunicació entre serveis davant de situacions en què un infant pateix o pot estar patint violència i promoure polítiques de suport i educació a la criança, garantint una dotació de recursos humans i econòmics als serveis socials d'atenció primària suficient per poder atendre adequadament les necessitats existents entre les famílies en situació de vulnerabilitat social .
