Notícies

El Síndic reclama més garanties en els internaments d'infants per problemes de salut mental

L’informe El dret a la salut mental infantil i juvenil: garanties en l’accés i l’atenció als centres residencials, que el síndic ha lliurat aquest divendres, 15 de novembre, al Parlament de Catalunya, s’ha elaborat partir de l’anàlisi de les queixes rebudes, dels intercanvis amb professionals, i també de les visites a centres dutes a terme per l’equip del Síndic i pel Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT) als centres residencials actualment existents. El  Síndic visita sistemàticament tots els centres, es reuneix amb els interns i els professionals per detectar mancances i fer propostes en garantia dels drets. 

1. Discriminació per raons econòmiques en la garantia del dret a la salut mental 

En el cas dels infants i adolescents, el fet de no gaudir d’un nivell de salut mental adequat pot suposar dificultats en l’exercici del dret a l’educació en igualtat d’oportunitats, el dret al joc i el lleure, i també el ple desenvolupament de la identitat i la personalitat, entre d’altres.

A Catalunya hi ha desigualtat social en la prevalença de trastorns de salut mental. L’Enquesta de salut de Catalunya posa de manifest que, mentre un 5,4% dels infants de 4 a 14 anys en famílies de classe social desafavorida tenen probabilitat de patir un trastorn mental, aquest percentatge és només d’un 2,5% en el cas d’infants d'entorns socials més afavorits.

Aquest fet s’explica, entre d’altres, per la probabilitat més alta de patir, tant directament com a través dels seus progenitors o cuidadors principals, estressors ambientals derivats de manca de garantia estable en la cobertura de les necessitats bàsiques de la família (habitatge, alimentació, entre d’altres), que poden actuar com a detonants en el desenvolupament de patologies o que simplement generen malestar emocional. Així mateix, factors hereditaris poden tenir un paper a l’hora d’explicar aquest fenomen, atès que el fet de patir un problema relacionat amb la salut mental a la vegada pot esdevenir causa de pobresa o exclusió i de dificultats en l’exercici de la parentalitat positiva.

A aquesta desigualtat, s’hi afegeix la dificultat d’accedir a recursos alternatius fora de la xarxa pública de cobertura de necessitats en matèria de salut mental de la població menys afavorida econòmicament i la manca de recursos personals que pot dificultar la demanda d'ajuda en fases inicials.

Malgrat que el Pla director de salut mental i addiccions de Catalunya es basa en un enfocament de prevenció de la salut i d’intervenció precoç i ha suposat un influx monetari important per al sistema de salut mental infantojuvenil, a la pràctica continua sent difícil destinar recursos suficients a la prevenció i la promoció de la salut.

2. Insuficiència de recursos per atendre els problemes de salut mental, trastorn de conducta i addiccions dels adolescents

Els serveis assistencials especialitzats en salut mental pròpiament sovint estan saturats i atenen principalment els trastorns mentals més greus, tot i que moltes vegades amb menys intensitat de la que requeririen i amb un tractament més farmacològic que terapèutic. Aquesta saturació afecta tant els centres de salut mental infantil i juvenil com els serveis d’hospitalització psiquiàtrica que atenen crisis més agudes, i deixa fora els casos menys greus que també requeririen tractament i l’acompanyament social necessari dels pacients.  

La xarxa pública de salut i la xarxa de serveis socials, d'altra banda, no cobreixen ni serveis residencials de comunitat terapèutica per a infants i adolescents menors de divuit anys drogodependents ni serveis residencials per a infants i adolescents menors de divuit anys amb discapacitat intel·lectual o física, sovint associats a trastorns de conducta, ni tampoc serveis residencials de tipus educatiu terapèutic per a infants i adolescents amb problemàtica derivada de salut mental, que també poden concórrer amb trastorn de conducta.

La demanda de provisió d’aquest tipus de recursos residencials terapèutics (per a adolescents principalment) sovint es cobreix des de l’àmbit privat.

A Catalunya consten almenys vuit centres residencials privats registrats, amb aproximadament 400 places, que ofereixen serveis terapèutics per problemes de salut mental, trastorn de conducta i addiccions a infants i adolescents en règim d'internament.

D'altra banda, l'Administració concerta algunes places per atendre infants i adolescents tutelats per l'Administració i també disposa de sis centres especialitzats d'educació intensiva per a trastorns de conducta, amb 142 places per a adolescents tutelats. La xarxa de centres especialitzats de la DGAIA per a adolescents tutelats, per la seva banda, malgrat l'increment de places els darrers anys, continua estant saturada.

D'acord amb el Pla integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DGAIA) i el Departament de Salut han implantat una experiència pilot de recurs residencial terapèutic per a adolescents en situació de vulnerabilitat, tutelats. També, amb la finalitat d'atendre aquestes situacions i a petició de les famílies afectades, el Departament de Salut ha creat el programa d'abordatge integral sobre els casos de salut mental d'elevada complexitat, encara per desplegar.

3. Manca de garanties en l'ingrés i de supervisió en la intervenció dels recursos residencials

L’ingrés en un centre terapèutic residencial per atendre una problemàtica de conducta, drogodependència, salut mental, discapacitat d’un infant o adolescent, demanat per la família, sense la declaració de desemparament, es fa sovint en centres privats sense la supervisió ni el control de l’Administració.

Són recursos que, a més, sovint impliquen restriccions importants de llibertats i drets i no sempre prenen com a punt de partida i final l’interès superior de cada infant o adolescent i el respecte a les necessitats específiques i concretes que presenta, i també la salvaguarda dels seus drets fonamentals.

Es tracta de centres autoritzats pel Departament de Salut, però no hi ha una programació específica d'inspeccions d'ofici en aquest àmbit.

En aquest sentit, en les visites periòdiques que ha fet el Síndic als centres actualment en funcionament, en el marc del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura, s’han detectat mancances en les instal·lacions i també vulneracions de drets, sobretot en el tracte i en les mesures correctores i disciplinàries que s’hi apliquen.

4. Recursos especialitats del sistema de protecció i el seu ús disfuncional per cobrir mancances de recursos de salut mental

El sistema de protecció a la infància i l’adolescència, que atén els infants i adolescents que han hagut de ser tutelats per l’Administració, disposa de recursos residencials específics per atendre els infants i adolescents tutelats que requereixen una atenció especialitzada per raó de salut mental, discapacitat, trastorn de conducta i/o consum, ja sigui per mitjà de centres propis o del concert de places en centres privats.

Els centres residencials d’educació intensiva donen resposta a necessitats educatives i assistencials específiques d’adolescents i joves amb alteracions conductuals, però no estan previstos per a adolescents amb malalties mentals que requereixin tractament específic dels serveis competents en salut mental o adolescents discapacitats.

Tanmateix, el sistema de protecció a la infància i l’adolescència actualment també té dificultats per proveir de recursos adequats les necessitats que presenten els adolescents tutelats. Això fa que alguns d’aquests adolescents siguin atesos en centres no adequats a les seves necessitats, com ara els infants residents en CREI amb patologies mentals.

Les famílies que no poden sufragar l’elevat cost que suposen aquests recursos intenten accedir-hi per mitjà del finançament que els aporta la cobertura de l’assegurança escolar obligatòria, que es limita a alumnes a partir del tercer curs d’ESO, tot i que no cobreix la totalitat del servei i implica una limitació en la durada del tractament. Altres famílies sense aquests recursos, i davant situacions de desbordament i de fort patiment, recorren a la cessió de la guarda o tutela del seu fill o filla a l’Administració perquè aquesta cobreixi el cost econòmic del recurs.

L'ús de la tutela o guarda d’un infant o adolescent per part de l'Administració perquè aquest pugui accedir a un recurs residencial específic públic sense que hi hagi un desemparament real és inadequat perquè el sistema de protecció a la infància i l’adolescència assumeix una situació que no s’ajusta a la finalitat per a la qual està previst.

RECOMANACIONS

• Promoure programes de prevenció i promoció de la salut mental i també intervencions d’acompanyament a la criança i la parentalitat positiva al llarg del cicle vital de l’infant i adolescent des d’un model psicosocial i comunitari, i augmentar i estendre els programes de detecció precoç de trastorns i addiccions als instituts i les escoles.
• Fer més accessibles els serveis actualment existents per donar cobertura a tota la població amb adequada distribució territorial.
• Fer una anàlisi de la cobertura dels recursos públics existents, tant en l’àmbit de salut com de serveis socials, i valorar la pertinència de proveir centres residencials per a infants i adolescents menors divuit anys que requereixin intervencions o tractaments de desintoxicació i/o psicoteràpia de manera intensiva amb acompanyament social.
• Regular i supervisar que tot internament en centre residencial especialitzat d'un infant i adolescent compleixi els requisits següents:

-  Última ràtio i mínim temps indispensable

-  Consentiment informat dels tractaments mèdics i edat mínima

-  Autorització judicial i avaluació forense

-  Supervisió i control periòdic que inclogui l’escolta dels infants i adolescents ingressats als centres i els professionals

• Resum executiu

Tornar