Notícies

El Síndic reitera la necessitat d’una actuació conjunta de totes les administracions que doni resposta immediata a les situacions d'emergència social d'habitatge

El síndic, Rafael Ribó, ha presentant avui al Parlament de Catalunya l’informe Retard de l'Administració en situacions d'emergència residencial a Catalunya, en el qual s’ha constatat un increment del nombre de situacions d'emergència en matèria d'habitatge i també un increment del període de temps que transcorre entre la valoració de la Mesa d'emergències i l'assignació d'un habitatge, que fins i tot arriba als dos anys d'espera en alguns casos.

A partir de l’estudi dels casos, el Síndic també ha constatat les dificultats creixents amb què es troben els serveis socials municipals a l'hora de garantir el reallotjament d'urgència de les persones afectades que ja han perdut el seu habitatge habitual i encara no han pogut accedir a l'habitatge que els ha de ser adjudicat. Sovint, aquest reallotjament d'urgència es garanteix en albergs, hostals, pensions i habitacions de relloguer, que no s’adeqüen a les necessitats de les persones afectades, molt especialment quan es tracta de famílies amb infants i adolescents a càrrec.

Segons dades del Consorci de l’Habitatge de Barcelona (CHB), a hores d'ara, a Catalunya hi ha més de 1.300 unitats de convivència, gairebé 600 de les quals a la ciutat de Barcelona, que es troben en espera de poder accedir a un habitatge social després que la mesa d'emergències corresponent hagi fet una valoració favorable de la seva situació d'emergència. I el retard a l’hora de proveir d’un habitatge aquestes persones es deu, sobretot, a la manca d’un parc d’habitatges suficient destinat a polítiques socials.

El Síndic reconeix els esforços duts a terme per l'Administració autonòmica i la local per afrontar les situacions d'emergència en matèria d'habitatge, i valora positivament les iniciatives i els instruments de què s'han dotat les administracions públiques amb aquesta finalitat. Tanmateix, les actuacions dutes a terme fins ara no han estat suficients per donar solució a una problemàtica que, lluny d'haver-se solucionat, s'ha agreujat els darrers anys, quant a nombre de persones afectades i quant a temps d'espera per poder accedir a un habitatge social. I cal tenir en compte que la manca d’una resposta suficient de l’Administració davant una situació d’emergència social i econòmica constitueix una vulneració del dret a l'habitatge, que, a més, afecta sovint persones en situació d'especial vulnerabilitat, com succeeix amb els infants o les persones discapacitades, que, per la seva pròpia condició, mereixen una especial protecció per part dels poders públics.

Per tot l’anterior, el Síndic reitera la necessitat d'articular una resposta conjunta i coordinada de les administracions competents que permeti donar resposta immediata a totes les situacions d'emergència social en matèria d'habitatge, i els adreça els suggeriments següents:

- Cal que les diferents administracions i els agents que intervenen en matèria d’habitatge consensuïn un pacte nacional en matèria d'habitatge que abordi la problemàtica actual d'accés a un habitatge assequible des d'un vessant supramunicipal i pugui traslladar al Parlament de Catalunya una proposició de llei per donar solució a les situacions d'emergència actuals i a les necessitats d'habitatge futures.

- És imprescindible incrementar la despesa pública en matèria d'habitatge i assegurar-ne, des d'un punt de vista legislatiu, la disponibilitat.

- Cal establir un pla de xoc per donar resposta a les situacions d'emergència residencial motivades per la pèrdua de l'habitatge, o altres causes greus de necessitat d'habitatge, que prevegi normativament obligacions de resultat envers els poders públics quant a la provisió d'una solució residencial i amb conseqüències legals en cas d’incompliment. Aquest pla de xoc hauria de preveure, almenys, el següent:

• Un sistema àgil de valoració i resolució de les situacions d'emergència que no excedeixi el termini màxim d'un mes.
• Recursos residencials temporals adequats, com ara habitatges de curta estada, per donar resposta a la necessitat de reallotjament temporal i/o d'urgència mentre no estigui garantit el reallotjament definitiu de les persones afectades.
• Valorar la revisió de la normativa processal i del protocol d’actuació subscrit entre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’Administració de la Generalitat de Catalunya i els col·legis d’advocats i de procuradors, amb la finalitat de garantir l'actuació prèvia de l'Administració i el reallotjament de les persones afectades abans que es produeixi la situació de llançament, la qual hauria de ser sempre assenyalada pel jutjat amb l'antelació suficient i amb la indicació del dia i hora exactes en què es preveu executar.
• La disposició per part de l'Administració d'un nombre d'habitatges suficient destinat al lloguer social per garantir el reallotjament definitiu de les persones afectades per una situació d'emergència residencial, prestant una atenció especial a la necessitat d'assegurar que els habitatges siguin ocupats per les persones que han seguit els procediments legalment establerts per accedir-hi. Subsidiàriament, cal facilitar els ajuts i les garanties necessàries per facilitar l'accés, en condicions reals, a un habitatge assequible en el mercat privat.

Al llarg dels darrers anys, el Síndic s’ha pronunciat en reiterades ocasions sobre la necessitat d’articular una resposta conjunta i coordinada de les administracions que permeti donar una resposta a totes les situacions d’emergència social en matèria d’habitatge. En aquesta línia ja es van publicar l’Informe sobre el dret a l’habitatge: qüestions urgents,  l’Informe sobre l’accés a l’habitatge social o l’actuació d’ofici 239/2017. 

Tornar