Notícies

El Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura recomana una major interacció entre el sistema penitenciari i els d’atenció a la gent gran, pel que fa a la cobertura de les necessitats d’aquest col·lectiu vulnerable

El Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT) ha presentat a l’opinió pública aquest dilluns, 23 de desembre, les conclusions i les recomanacions més destacades incloses en l’Informe anual corresponent a l’any 2019, que prèviament ha lliurat al president del Parlament, Roger Torrent. El síndic de greuges, Rafael Ribó; l’adjunt general, Jaume Saura, i membres de l’Equip de Treball del Mecanisme han comparegut en roda de premsa i han valorat les visites que han dut a terme durant tot l’any a 42 centres que tenen la característica comuna que són espais que acullen persones privades de llibertat.

El protocol d’actuació del Mecanisme en relació amb les visites ha estat el mateix que en els anys anteriors i es basa en la preparació prèvia per part de l’Equip, l’absència d’anunci previ i, alguns cops, el desenvolupament d’entrevistes confidencials a persones privades de llibertat, personal funcionari, equips de tractament i direccions dels centres.

A banda d’això, aquest any l’informe també presenta un estudi monogràfic que vol analitzar la resposta de les administracions públiques a l'atenció integral de les persones grans o amb malaltia greu o incurable als centres penitenciaris.

L’informe també dona compte de manera detallada de l’estat de compliment de les principals recomanacions generals formulades en informes d’anys anteriors i informa de les novetats que hi ha hagut al llarg de 2019.

Persones grans o amb malaltia greu en privació de llibertat

A partir de les visites de l’Equip de l’MCPT a centres penitenciaris, s’ha posat de manifest que, des del punt de vista de la intervenció dels poders públics, la gent gran sempre ha estat una de les grans oblidades del sistema, mentre que s’han dedicat esforços a altres segments de la població. En aquest sentit, l’atenció prestada a aquest col·lectiu hauria d’implicar no només la perspectiva penitenciària, sinó també la de salut i benestar social, així com l’aplicació dels preceptes del Codi penal i el Reglament penitenciari, que preveuen l’excarceració per a persones malaltes en situació terminal, i també la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans en aquest sentit.

Per això, l’MCPT considera que cal una major interacció entre el sistema penitenciari i els sistemes d’atenció a la gent gran (serveis socials, sociosanitaris, geriàtrics,...), de manera que l’atenció a aquest col·lectiu es produeixi, sempre que sigui possible, fora de l’àmbit penitenciari. També reclama una major sensibilitat per part de les juntes de tractament i els jutjats de vigilància per atorgar tercers graus o règims de compliments flexibles a persones que es troben en una situació de malaltia greu o incurable.

Visites realitzades

Durant l'any 2019 s'han dut a terme un total de 43 visites a 42 centres diferents, d'acord amb la distribució següent:

• Comissaries de la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra: 3
• Comissaries de policia local/municipal o guàrdia urbana: 19
• Centres penitenciaris: 8 visites (7 centres)
• Centres geriàtrics: 2
• Residències per a persones amb discapacitat: 3
• Centres de menors:
  • Centres residencials d'educació intensiva: 1
  • Centres primera acollida per a infants no acompanyats: 4
  • Centres educatius de justícia juvenil: 2
  • Comunitats terapèutiques: 1

De les visites als centres penitenciaris, l’informe destaca que en algunes ocasions s’ha trobat personal que no duia el número d’identificació visible i que el nombre de càmeres de videovigilància continua sent insuficient. Continuen sent recurrents les queixes pel preu d’alguns productes de les botigues del CIRE. L’MCPT també recorda que la contenció mecànica hauria de ser una mesura exclusivament sanitària i que el seguiment, la supervisió i la finalització de la mesura haurien d’obeir només a criteris mèdics.

En l’àmbit policial, en l’informe es torna a insistir que la visita mèdica és un dret de la persona detinguda i s’ha de fer en privat, sense presència policial, tal com preveu el protocol d’Istanbul. Igualment, un any més, es posa l’accent que cal que es revisin els protocols d’actuació de les comissaries de policia local i dels  Mossos d’Esquadra en el circuit de detenció, de manera que, com a regla general, de la custòdia se’n facin càrrec els Mossos.

Quant als centres de primera acollida per a infants migrants sense referents familiars i centres d’emergències, en general, s’han observat moltes deficiències de manteniment i manca de reparació de desperfectes que es van produint per l’ús. Alguns professionals han posat de manifest l’existència d’alguns perfils, com ara adolescents amb problemes de salut mental o comportaments disruptius, que són inadequats per al funcionament del centre. També es denuncien mancances en els circuits i importants retards en la tramitació de la tutela i del permís de residència, a causa del col·lapse dels diferents serveis socials.

Pel que fa als centres de justícia juvenil, s’ha constatat un alt nivell d’ocupació, que en alguns casos voreja la massificació, la qual cosa va en detriment del principi d’atenció individualitzada que ha de regir la intervenció.

Del centre terapèutic visitat, s’ha observat que hi ha una gran varietat de perfils entre els adolescents ingressats (persones amb forta discapacitat intel·lectual, persones amb addicció, etc. ), i també presència de majors d’edat. D’altra banda, es recorda que les estades han de ser per al mínim temps indispensable i que cal disposar de les autoritzacions judicials i avaluacions forenses necessàries.

Finalment, quant a les residències sociosanitàries, destaca la necessitat de millorar i mantenir les infraestructures d’aquests centres i es demana al Departament de Treball, Benestar i Famílies que canviï i adeqüi la tipologia i ràtios de professionals al nou perfil de les persones grans.

Seguiment de les recomanacions anteriors

Sobre els drets i garanties de les dones als centres penitenciaris, l’MCPT reclama que s’adoptin mesures per garantir que la igualtat efectiva entre homes i dones, ja que les internes es continuen queixant del tipus de feines que desenvolupen, en el sentit que són menys qualificades que les dels homes i amb pitjor retribució. A més, continuen manifestant que l’oferta de treball és més baixa, alhora que algunes destinacions només s’ofereixen als homes. També es remarca que no s’ha posat en marxa cap programa ni pla d’accions per a les dones i homes que prevegi accions positives per erradicar la discriminació i la victimització.

Quant a l’ús de pistoles elèctriques, després d’un primer període de proves pilot i de part de la implementació, s’han produït alguns incidents. En conseqüència, l’MCPT considera que caldria fer una primera avaluació i valorar els aspectes que són susceptibles de millora i determinar si aquestes eines responen a les necessitats operatives i si els objectius s’estan complint. En aquesta línia, també reclama donar a conèixer aquest informe de seguiment i crear un possible mecanisme independent amb capacitat per investigar denúncies per un possible abús o ús inadequat.

I, pel que a fa als espais que presten atenció immediata a infants migrants sense referents familiars, l’MCPT valora positivament l’anunci del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de modificar el model d’acollida d’emergència desplegat l’any 2018 en hotels, albergs i cases de colònies, a favor de pisos més petits on es puguin desenvolupar projectes d’integració social i oferir als joves una atenció personalitzada, i també la creació del DAI (Dispositiu d’Atenció Immediata), per evitar que els joves passin molt temps a les comissaries i donar-los una atenció adequada en l’arribada, abans que passin als centres d’emergència i als centres de primera acollida.

Tornar