Notícies

El Síndic alerta de la interpretació restrictiva de drets fonamentals en la Sentència 459/2019 del Tribunal Suprem

Avui, 16 de gener de 2020, el síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, acompanyat de l’adjunt general, Jaume Saura, ha lliurat al president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, l’informe La sentència 459/2019 del Tribunal Suprem i la seva repercussió en l’exercici dels drets fonamentals.

L’informe, motivat també per les queixes rebudes, parteix de les aportacions i les reflexions extretes d’un seminari de treball que va tenir lloc a la seu del Síndic el passat 13 de novembre de 2019, en què van participar advocats experts en la matèria, analitza, d’una banda, les afectacions a les persones condemnades i als seus drets fonamentals en el marc del procés penal. I, de l’altra, la potencial extensió d’una interpretació restrictiva de drets fonamentals, com ara la llibertat de reunió i manifestació o la llibertat d’expressió a tota la geografia de l’Estat, la perspectiva de possibles drets afectats del Conveni europeu de drets humans, i també el principi d’inviolabilitat parlamentària i la separació de poders.

A parer del Síndic, la condemna a dotze líders polítics i socials que deriva de la Sentència 459/2019, a nou dels quals amb penes de presó entre nou i tretze anys, , resulta desproporcionada i podria haver vulnerat drets constitucionals de les persones condemnades, i també pot tenir afectacions per al gaudi de drets i llibertats fonamentals per part de tota la ciutadania.

Les principals conclusions de l’informe afirmen que en aquesta causa el Tribunal Suprem no era el “jutge ordinari predeterminat per la llei”, a la vegada que la desproporcionada acusació inicial de rebel·lió va viciar tota la causa i va dur a diverses situacions greus, com ara que a les persones acusades se’ls imposés una presó preventiva injustificada i desproporcionada.

Pel que fa a la fragmentació de la causa, es constata que els fets objecte d’enjudiciament en aquesta sentència estan sent coneguts per diverses jurisdiccions (Audiència Nacional, TSJC, Jutjat 13 de Barcelona), cosa que afecta negativament el dret de defensa i el dret a la no-discriminació de les persones acusades.

L’informe remarca que la Sentència fa una interpretació expansiva de preceptes legals deficients (pel que fa al delicte de sedició, per exemple, la desobediència esdevé sedició; i la sedició, un delicte essencialment de desobediència) i no fa una ponderació concreta i específica dels drets a la lliure expressió i a la llibertat de reunió i manifestació amb relació als fets que s’atribueixen als encausats amb la llei penal, per valorar-los des de la perspectiva de l’exercici de drets fonamentals –inclosos els seus límits–i no exclusivament del Codi penal.

Qüestions com ara impedir l’interrogatori creuat dels testimonis, prohibir a les defenses fer preguntes sobre la ideologia d’alguns testimonis, no atendre les recusacions o la vulneració de la presumpció d’innocència per part d’alts càrrecs de l’Estat podrien constituir vulneracions de drets fonamentals reconeguts en el Conveni europeu de drets humans.

Pel que fa a les condemnes imposades per sedició, podrien incórrer en desproporció respecte de les penes previstes en els delictes aplicables com a límits penals dels drets de reunió i manifestació, fins i tot en els que preveuen l’ús d’armes i explosius, que el mateix TS no considera que s’hagin produït en cap cas.

Amb caràcter general, la interpretació que fa el TS d’alguns elements bàsics del delicte de sedició, com ara la finalitat de l’alçament (que per al TS és “obstaculitzar”, no “impedir”, el normal funcionament dels serveis i les institucions públiques i específicament l’execució d’una resolució judicial) i el mode de produir-se (equiparant la resistència no violenta a força i intimidació i sense considerar que l’expressió vies legals que utilitza el Codi penal pugui fer referència a l’exercici de drets fonamentals), unida, a més, a la indeterminació del mateix concepte alçament tumultuari (que assimila de fet a una mobilització massiva de ciutadans, fins i tot pacífica), podria suposar una restricció excessiva del dret de reunió i manifestació en futures protestes ciutadanes.

La Sentència culmina un llarg procés d'intervenció dels tribunals en l’organització interna i el funcionament del Parlament de Catalunya. Sota l'amenaça de sancions penals, els tribunals, a instàncies del Govern de l'Estat en molts casos, determinen preventivament quines són les qüestions es poden debatre al Parlament i quines no. Es prescindeix de la inviolabilitat del Parlament i els seus membres i, indirectament, del dret de participació política de la ciutadania i la separació de poders.

Una vegada més, el Síndic posa de manifest que el conflicte entre Catalunya i la resta de l’Estat té un caràcter eminentment polític i és fruit d’una interpretació gasiva dels preceptes constitucionals sobre autogovern territorial. Un conflicte d’aquest tipus només pot tenir una solució política, basada en la diversitat lingüística, cultural i nacional del Regne d’Espanya. També manifesta que la posada en llibertat de les persones ara condemnades és imprescindible per a l’èxit d’una sortida negociada al conflicte polític actual. I, per fer-ho, el Govern de l’Estat i les Corts Generals disposen d’eines plenament constitucionals com ara l’indult o la llei d’amnistia. També podria tenir aquest efecte la derogació del delicte de sedició.

Al mateix temps, l’informe fa un seguit de recomanacions:

• Cal activar els mecanismes polítics i jurídics per derogar, o revisar en profunditat, la regulació vigent del delicte de sedició en el Codi penal, que té històricament fortes connotacions autoritàries i que, com s’ha vist en la Sentència 459/2019 del Tribunal Suprem, es pot interpretar d’una manera extensiva que vulnera els drets fonamentals a la llibertat de reunió i de manifestació, en connexió amb la llibertat d’expressió.
• Cal  posar en marxa els instruments jurídics permesos en el marc constitucional per aconseguir la posada en llibertat de les persones condemnades en la Sentència 459/2019, amb independència de la necessària reforma del Codi penal.
• Cal iniciar un diàleg constructiu per aconseguir una solució política al conflicte entre Catalunya i l’Estat; un diàleg valent i imaginatiu que ha d’incloure una consulta al poble de Catalunya sobre el seu futur polític.

Perquè en siguin coneixedors i als efectes oportuns, aquest informe es traslladarà al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a les Corts Generals, al Govern de l’Estat, a la comissària europea de Drets Humans i a la comunitat internacional de defensories de drets humans.

Al llarg dels darrers dos anys i mig, el Síndic de Greuges, en exercici de la seva funció estatutària i legal de protegir i defensar els drets i les llibertats reconeguts per la Constitució i l’Estatut, ha alertat en diversos informes sobre la regressió de drets i llibertats fonamentals al Regne d’Espanya. El darrer d’aquests informes, titulat La vulneració de drets fonamentals i llibertats públiques en ocasió de la reacció penal a l'1-O i l'aplicació de l'article 155 CE, de maig de 2018, ja amb dirigents polítics i socials acusats de rebel·lió i en situació de presó preventiva, assenyalava que l’actuació dels poders de l’Estat s’estava caracteritzant per l’aplicació de mesures excepcionals que limitaven −i fins i tot criminalitzaven− l’exercici de drets i llibertats fonamentals, especialment la llibertat d’expressió.

Tornar