Notícies
El síndic compareix al Parlament per al debat sobre el sistema de salut a Catalunya
La compareixença se substancia a sol·licitud del mateix síndic
Es destaca que, en proporció, l’àmbit de la salut ha rebut poques queixes, en part gràcies a l’alta qualitat del sistema públic de salut a Catalunya
El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, compareix aquest, dilluns 10 de febrer, a la Comissió del Síndic de Greuges del Parlament de Catalunya, a sol·licitud pròpia, per explicar les actuacions dutes a terme a la institució en matèria de salut.
Malgrat que es destaca que l’àmbit de la salut no és el que, en proporció, hagi rebut el nombre més alt de queixes, en part gràcies a l’alta qualitat del sistema públic de salut a Catalunya, el Síndic ha treballat a través de les queixes els problemes que s’han analitzat a la institució al llarg d’aquesta passada dècada en matèria de salut, principalment: la gestió de les llistes d’espera, la dificultat per accedir a l’historial clínic d’un pacient, les negligències mèdiques, la situació de l’atenció primària o el tracte deficient, vexatori o humiliant que han rebut alguns pacients, per exemple.
De manera monogràfica, es destaca la tasca específica feta en matèria de salut pel que fa als infants i adolescents, en què també s’ha abordat la gestió de les llistes d’espera, i també l’atenció als centres de salut mental infantil i juvenil, o l’atenció pediàtrica, i s’ha destacat la insuficiència de professionals de pediatria i d’infermeria pediàtrica.
La institució constata que sovint les queixes rebudes apareixen en major gruix quan es viuen episodis puntuals que afecten un nombre més alt de població; en el cas dels serveis urgències, per exemple, moments puntuals d’episodis de grip concentren una rebuda més alta de queixes, les quals, majoritàriament, no posen en qüestió el bon funcionament dels serveis d’urgència, sinó la inadequada planificació, que tant hauria d’anar adreçada a l’atenció com a la informació.
Sobre les llistes d'espera, al llarg dels anys s'han anat fent recomanacions i suggeriments amb la finalitat de millorar-ne la gestió. Cal destacar especialment les demores per accedir als tractaments de reproducció humana assistida, en què el límit d'edat fixat per poder accedir fa que el pas del temps sigui especialment significatiu; en cirurgia bariàtrica (obesitat mòrbida), pels diversos problemes de salut que té associats; les cirurgies d'esquena en alguns centres, amb esperes que superen amb escreix una espera raonable, o les demores per a una primera visita amb l'especialista, malgrat que s'hagi fixat un temps de referència.
Amb caràcter general, el Síndic considera que encara hi ha marge de millora en la gestió de les llistes d'espera i que cal continuar treballant per acostar tant com sigui possible els temps d'espera reals a aquells que s'han fixat com a raonables.
Sobre les urgències, en les queixes es posen de manifest temps d'espera importants per ser atès, un cop fet el triatge, sovint molt superior a aquells que s'associen al nivell determinat i/o per fer i/o rebre resultat de proves prescrites. La ubicació en què s'ha de romandre en molts casos no és òptima (fins i tot en passadissos) ni les condicions les adequades, amb afectacions importants al dret a la intimitat i a la confidencialitat. El drenatge de pacients un cop han estat atesos constitueix un problema important.
Aquesta situació posa de manifest qüestions relacionades que cal tractar: coordinació amb altres serveis del centre hospitalari, insuficiència de llits en determinats serveis del centre, dispositius extrahospitalaris d'atenció a urgències, dotació insuficient de recursos humans, atenció a pacients crònics i pluripatològics d'edat avançada, efectes de les llistes d'espera en les urgències, i derivacions a altres dispositius sanitaris o sociosanitaris.
Sobre l'atenció en el procés final de la vida, les queixes rebudes posen de manifest el dolor i la impotència amb què els familiars han viscut la situació que ha envoltat la mort d'un ésser estimat en un centre sanitari. Es fa imprescindible millorar considerablement l'atenció a la persona i als seus familiars, molt més enllà de l'assistència estrictament assistencial, i treballar en mesures pal·liatives i de confort, amb una sensibilitat especial. Cal preveure mesures perquè el procés de la mort pugui ser viscut amb dignitat, amb l’adopció d’un enfocament integral.
Sobre el transport sanitari, majoritàriament les queixes fan referència a demores en les hores de recollida del transport programat i/o a les demores, després de rebre l'assistència sanitària, per tornar al domicili o al centre en què la persona està ingressada o trajectes excessivament llargs. També hi ha algunes incidències en relació amb qui ha de ser el responsable de demanar-lo. Cal recordar que el Servei Català de Salut, com a responsable de la prestació dels serveis sanitaris als ciutadans, ha de dur a terme les activitats de control i supervisió de les entitats proveïdores, com ho és el servei de transport sanitari, i ha d'anar més enllà de traslladar la queixa al proveïdor.
Finalment, però no menys important, al marge de la tasca acomplerta per la institució en la darrera dècada en matèria de salut, s’ha volgut fer referència a dues publicacions de context: d’una banda, l’informe del Consell Econòmic i Social (Desenvolupament Autonòmic, Competitivitat i Cohesió Social al Sistema Sanitari); i, de l’altra, al recentment publicat informe del Tribunal de Comptes sobre la fiscalització del Sistema de Compensació de la despesa per assistència sanitària gestionat pel Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, corresponent a l’exercici 2017.
