Durant l’any 2019 ha rebut un total de 10.543 queixes procedents de 22.993 persones. També ha atès 8.843 consultes i ha iniciat 222 actuacions d’ofici. I, en global, s’han tramitat 26.358 expedients i s’han atès més de 30.000 persones
A causa de l’augment de queixes relatives a situacions d’emergència social, cal una actuació immediata de l'Administració que doni resposta efectiva a les més de 1.300 unitats de convivència afectades
La protecció de la biodiversitat d’espais en projectes urbanístics, d’infraestructures o extractius han suposat un miler de queixes al Síndic
El mateix any de la signatura del Pacte contra la segregació escolar ja s’han posat en marxa diverses de les actuacions que preveu
Sobre els infants i adolescents migrants sense referents familiars, cal desplegar de manera urgent una estratègia d’integració d’aquests adolescents i joves migrants als diferents municipis de Catalunya
El Síndic ha aprovat el seu primer Pla d’igualtat per al període 2019-2022 en l’àmbit de la igualtat efectiva de dones i homes
El síndic de greuges, Rafael Ribó, acompanyat pels dos adjunts, Jaume Saura, i M. Jesús Larios, ha lliurat avui al president del Parlament, Roger Torrent, l’informe anual de la institució corresponent a l’any 2019.
Enguany, les queixes i les actuacions d’ofici entorn de la protecció de drets socials han tornat a constituir el bloc d’actuacions rebudes més nombrós, amb un 32% de les iniciades durant l’any. Tant en l’àmbit de l’educació, fonamentalment per queixes motivades per l’accés a centres i preinscripció, com en l’àmbit de la salut, per llistes d’espera i per qüestions relatives als drets i deures dels pacients, hi ha hagut un augment de queixes respecte de l’any anterior. L’increment més significatiu, però, ha estat el de les situacions d’emergència residencial, sovint amb infants afectats.
D’altra banda, les polítiques territorials, que inclouen medi ambient, urbanisme i mobilitat, suposen prop del 30% de les queixes iniciades al Síndic durant 2019. Al seu torn, els drets de persones consumidores representen al voltant del 10% de les queixes i més del 20% de les consultes rebudes durant aquest exercici.
Àmplia acceptació de les resolucions del Síndic i millora de la satisfacció amb l’actuació del Síndic
De les actuacions finalitzades, s’ha detectat alguna irregularitat en un 49,3% dels casos i, d’aquests, en un 37,7% s’ha solucionat el problema sense que fos necessària una resolució del Síndic.
Pel que fa a l’acceptació de les resolucions del Síndic, i seguint la tendència d’anys anteriors, és remarcable que en un 98,7% dels casos en què s’ha detectat una actuació irregular de l’Administració i el Síndic ha recomanat o suggerit mesures, aquestes han estat acceptades totalment o parcial.
Un altre fet rellevant que convé destacar és l’eficàcia del Síndic, mesurada en la resolució dels problemes i el compliment de les resolucions que prèviament han estat acceptades totalment o parcial per l’Administració. En aquest sentit, en un 63,7% s’ha resolt el problema o s’han complert les resolucions del Síndic, mentre que en un 36,2% dels casos encara estan en vies d’execució.
Pel que fa al grau de satisfacció del servei rebut, un terç de les persones que han respost l’enquesta se senten molt satisfetes o satisfetes. La nota mitjana obtinguda, amb una escala del 0 a 10, ha estat un 6,76 i millora substancialment la de l’any anterior, que era un 6,1.
Arran de la implementació de la seu electrònica, és oportú assenyalar que un 65% de les persones usuàries que han respost l’enquesta de satisfacció manifesten que l’han utilitzat, i un 85,2% s’han mostrat satisfetes o molt satisfetes del seu funcionament.
Actuacions del Síndic tramitades durant el 2019 per matèries
Habitatge
Un any més el Síndic ha de destacar la manca de resposta suficient per part de l'Administració a les situacions d'emergència social i econòmica en matèria d'habitatge. Enguany s’ha pogut constatar un increment del nombre de situacions d'emergència en matèria d'habitatge (102 queixes), i també un increment del període de temps que transcorre entre la valoració favorable de la mesa d'emergències corresponent i l'assignació d'un habitatge, que arriba en alguns casos fins als dos anys d'espera.
La resposta tardana per part de l’Administració a l’hora de proveir d’un habitatge les persones en situació d’emergència és causada, principalment, per la manca d’un parc d’habitatges suficient destinat a polítiques socials. Malgrat els esforços fets per la Generalitat i els ajuntaments, les actuacions dutes a terme fins ara no han estat suficients per donar solució a una problemàtica que, lluny d'haver-se solucionat, s'ha agreujat els darrers anys, quant a nombre de persones afectades i quant a temps d'espera per poder accedir a un habitatge social. Cal una actuació immediata de l'Administració que doni resposta efectiva a les més de 1300 unitats de convivència que, segons dades oficials, esperen accedir a un habitatge d'emergències.
Salut
Tal com ha plantejat el Síndic reiteradament, les llistes d'espera del sistema sanitari públic continuen sent objecte de nombroses queixes (249 queixes noves enguany), i el Síndic s'ha hagut de dirigir al Departament de Salut per recordar-li el compromís adquirit l'any 2015, quan va canviar el catàleg de les intervencions quirúrgiques subjectes a un termini d'espera màxim garantit i va fixar uns terminis de referència per accedir a la resta d'intervencions quirúrgiques, per a una primera visita amb l'especialista, per a les proves diagnòstiques i per a l'atenció primària.
Entre els temes monogràfics tractats en l’informe destaca el monitoratge continu de glucosa per al control de la diabetis tipus 1. Els dispositius de monitoratge permeten millorar el control de la patologia i la qualitat de vida de les persones usuàries, raó per la qual el Síndic ha suggerit que es fixi un calendari d'accés al finançament dels dispositius en tots els casos.
Serveis Socials
La renda garantida de ciutadania ha continuat generant queixes significatives, sobretot pel que fa a la interpretació i l'aplicació dels requisits que la Llei preveu per ser persona beneficiària d'aquesta prestació generen incidències i incerteses importants. D’una banda, el Síndic ha considerat que les resolucions denegatòries pel que fa al nivell d’ingressos no estan prou motivades ni la persona sol·licitant rep la informació necessària, i també s'ha detectat un incompliment de les garanties procedimentals en supòsits d'extinció de la prestació (incompliment del tràmit d'audiència i sense possibilitat de presentar al·legacions). D’altra banda, el Síndic ha considerat incoherent la interpretació que fa el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies sobre les aportacions o els ajuts econòmics provinents d’altres persones, encara que tinguin caràcter esporàdic. El Síndic considera que cal una millor informació i més clara sobre els deures de les persones beneficiàries de la prestació, que han de complir les obligacions que els corresponen, i cal que l'òrgan gestor de la prestació incorpori de manera habitual la pràctica del tràmit d'audiència amb caràcter previ a la resolució.
Un 25% d’infants en situació de pobresa
En els darrers anys, el Síndic ha destacat que la millora de la conjuntura macroeconòmica no ha comportat, com a mínim per ara, una millora dels indicadors de risc de pobresa a Catalunya. La pobresa infantil continua sent un fenomen amb caràcter estructural que afecta l’any 2018 prop del 25% dels infants, tot i el lleuger descens en relació amb l’any anterior, mentre que la privació material severa, prop del 9% dels infants, amb un lleuger increment.
L’existència de la pobresa infantil com a fenomen estructural es produeix en un context de baixa inversió pública comparada en polítiques de transferència econòmica focalitzades a la infància.
Estigmatització dels infants migrants no acompanyats i actuacions positives en l’acollida pendents de més desplegament i consolidació
Pel que fa als infants migrants sense referents familiars, durant l’any 2019, després d’un període de fort increment anual de l’arribada d’infants migrants sols, durant l’any 2019 aquesta tendència s’ha estabilitzat. Si bé algunes actuacions amb relació a l’acollida d'infants migrants sense referents familiars han estat positives, cal desplegar de manera urgent una estratègia d’integració d’aquests adolescents i joves migrants als diferents municipis de Catalunya, per mitjà de programes de formació que ajudin a vehicular itineraris individuals de transició cap a l’autonomia.
A les vulneracions de drets que pateixen aquests infants, s’hi ha afegit la greu vulneració que suposa l’estigmatització d’aquest col·lectiu i el rebuig d’una part de la població a la instal·lació dels equipaments.
Educació
Durant l’any 2019 s’han posat en marxa diverses de les actuacions previstes en el Pacte contra la segregació escolar. En són un exemple l’aprovació del Decret 31/2019, de 5 de febrer, que anul·la els criteris complementaris de malaltia digestiva crònica i exalumnes; l’elaboració del document per a l’organització i la gestió dels centres, que limita l’accés a les dades de composició social i resultats acadèmics dels centres, o la creació de la comissió d’estudi sobre règims d’admissió i de la subcomissió d’estudi sobre segregació residencial i l’elaboració del document de propostes adreçades al Departament d’Educació. Al llarg d’aquest any s’ha fet la reunió de constitució de la Comissió de Seguiment, el mes de juny, i la segona reunió prevista, el mes de novembre, per analitzar els resultats dels treballs desenvolupats. També està en marxa la Comissió del cost de la plaça escolar, que preveu finalitzar els treballs a principis de l’any 2020.
Igualtat
En l’àmbit de la igualtat efectiva de dones i homes, el Síndic ha aprovat el seu primer Pla d’igualtat per al període 2019-2022. En aquest pla, que té una dimensió important de funcionament intern de la institució, també es preveuen actuacions perquè les expressions públiques del Síndic tinguin en compte la perspectiva de gènere. El Pla promou la transversalització de la perspectiva de gènere i la perspectiva LGBTI en el conjunt d’actuacions del Síndic, incloent-hi la política comunicativa i les activitats de proximitat envers les dones i el col·lectiu LGBTI, amb una referència especial a totes les manifestacions de violència masclista i LGTBI-fòbica.
Medi ambient
Enguany, la protecció de la biodiversitat d’espais en projectes urbanístics, d’infraestructures o extractius han suposat un miler de queixes al Síndic (algunes de caràcter col·lectiu). Cal tenir present que la impossibilitat d’aconseguir la reparació dels danys ambientals una vegada s’han produït, i també el cost que n’implicaria la reparació en el cas que fos possible, obliga els poders públics a donar prioritat i eficàcia a la intervenció prèvia en el disseny i l’aplicació d’instruments preventius.
Amb relació a la contaminació acústica, cal fer un nou plantejament de caràcter global per assolir un canvi d'hàbits de manera que s'acoti la durada de les activitats sorolloses que es fan a la nit amb horaris més racionals. Cal revisar a la baixa els horaris de tancament de les activitats de restauració i oci nocturn, i també de les activitats extraordinàries que es desenvolupen a la nit a l'aire lliure, ja que la regulació actual no afavoreix l'equilibri entre oci nocturn i el descans de les persones.
Amb relació a la contaminació atmosfèrica, les polítiques adoptades fins al moment són insuficients i poc eficaces. Les administracions públiques han d'adoptar mesures adequades per evitar, prevenir i reduir l'impacte de les activitats contaminats i una de les principals mesures que cal adoptar i prioritzar és la millora del transport públic.
Drets civils
L’àmbit dels drets civils ha estat marcat per la Sentència del Tribunal Suprem 459/2019, de 14 d'octubre, que condemna nou dirigents polítics i socials a penes de presó d’entre 9 i 13 anys per fets ocorreguts al voltant de l’1 d’octubre de 2017. El Síndic, que ja havia elaborat un informe monogràfic l’any 2018 sobre la desproporció dels procediments penals contra aquestes i altres persones, ha reiterat enguany que els fets ocorreguts a Catalunya durant la tardor de 2017 van constituir l’exercici dels drets fonamentals d’expressió i de manifestació, i que la consideració d’aquestes expressions dins del tipus penal de sedició i les penes imposades per aquests fets resulten manifestament desproporcionades. En aquest sentit, el Síndic ha elaborat un informe per analitzar el possible impacte de la Sentència 459/2019 en la interpretació de l’abast dels drets i les llibertats fonamentals, que s’ha presentat el mes de gener de 2020.
Transparència
L'informe d’avaluació de la Llei de transparència insisteix que cal reforçar els mecanismes de suport de les administracions amb més capacitat a les que disposen de menys recursos, i que també cal enfortir els espais de cooperació entre administracions per poder articular de manera conjunta els instruments que preveu la Llei. Davant una llei que requereix esforços organitzatius i recursos sostinguts en el temps, i en un context en què és difícilment viable generar estructures addicionals, per a una bona part de les administracions obligades només serà possible donar-hi compliment si s'articulen aquests mecanismes de suport i cooperació que ho facilitin.
Tributs
El Síndic destaca la importància de garantir un sistema de defensa eficaç, com a condició de seguretat i justícia tributàries. L'efectivitat del dret de defensa requereix d'una bona administració; un sistema de recursos accessible, capaç de donar respostes àgils i adequades, motivades i homogeneïtzar criteris i actuacions d'informació i assistència amb l'objectiu de reduir la conflictivitat i litigiositat tributàries. En matèria de tributs locals, suggereix que s’instauri un òrgan per a les resolucions economicoadministratives.
Seguretat
Enguany, el Síndic ha elaborat informes sobre la situació dels Bombers de la Generalitat de Catalunya i sobre els plans d’emergència nuclear. Sobre els primers, el Síndic estima que calen actuacions immediates per dotar el Cos de Bombers dels recursos humans, materials i per disposar de les infraestructures necessàries per a l'assoliment de la comesa encomanada. S'ha d'enfortir el paper del cos, tant de col·laboració amb les institucions més properes, com amb la mateixa ciutadania, de amb un paper més actiu i constant en l'elaboració de les polítiques públiques de prevenció.
Pel que fa a les nuclears, el Síndic recull la proposta d’establir un òrgan permanent de coordinació entre aquests municipis, les administracions de l’Estat i de la Generalitat i l’empresa explotadora de les centrals nuclears. A més, també considera que cal adaptar el PENTA, de l’any 2009, i el Pla bàsic d’emergència nuclear (PLABEN), del 2004, a les noves directives europees EURATOM, que incorporen bones pràctiques derivades de l’accident a la central japonesa de Fukushima el 2011. També és indispensable millorar les xarxes de telecomunicacions, especialment als nuclis de població on encara hi ha mancances de cobertura de telefonia mòbil, i la infraestructura ferroviària (línies R15 i R16) com a via essencial d’evacuació en cas d’emergència.
Pla de drets humans de Catalunya
En els informes anuals de 2017 i 2018 s’explicava la creació, per resolució del Síndic i conveni amb l’Institut de Drets Humans de Catalunya, de l’Estructura Catalana de Drets Humans, inspirada en els Principis de París de l’ONU de 1991, i l’encàrrec rebut per part del Govern de la Generalitat de preparar un projecte de pla de drets humans.
Durant l’any 2019, l’Estructura ha desenvolupat procés de debat i participació amb desenes d’entitats i de col·lectius que han organitzat al voltant de 100 àgores relatives als diversos drets arreu del territori. Aquest procés ha culminat amb l’aprovació del Pla de drets humans de Catalunya, que es va lliurar al Govern i al Parlament el 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans.