Notícies
El síndic compareix en la tramitació de la Proposició de llei de protecció integral dels alertadors en l’àmbit competencial de la Generalitat
La proposta té per objecte establir mesures per a la protecció de les persones que denunciïn actuacions il·lícites o males pràctiques que afectin l’interès general
El Síndic recomana que es reforcin les obligacions legals de rendició de comptes davant la ciutadania i establir-ne de noves
El Síndic de Greuges de Catalunya compareix aquest dilluns, 24 de febrer, en la tramitació de la Proposició de llei de protecció integral dels alertadors en l’àmbit competencial de la Generalitat. Aquesta iniciativa legislativa té per objecte establir mesures per a la protecció de les persones que denunciïn informacions sobre actuacions il·lícites o males pràctiques que afectin l’interès general, produïdes en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals, i també en empreses o entitats privades que operen en l’àmbit de Catalunya.
La Proposició de llei parteix de la societat civil i ha estat recollida de forma conjunta per diversos grups parlamentaris. La proposta inclou els elements següents: regular els requisits dels canals de denúncia i les obligacions dels seus gestors, la confidencialitat de les dades de la persona denunciant i la possibilitat de plantejar denúncies o alertes anònimes, i un sistema de garanties davant de possibles represàlies, amb previsió de sancions per a les persones infractores.
La clau per recuperar la confiança ciutadana i contrarestar la percepció que té del poder públic és en el camp de la prevenció de la corrupció i del compliment de les obligacions ètiques i de bon govern. El paper d’un organisme o autoritat amb recursos suficients per exercir les seves funcions també s’ha d’entendre com un element essencial per protegir els alertadors. Així ho preveu específicament la Directiva 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, del 23 d’octubre de 2019, i ha estat el model adoptat en països del nostre entorn, com en el cas d’Escòcia, que preveu assignar a l’ombudsman d’aquell país la funció d’autoritat independent en aquesta matèria. La Directiva europea sobre els alertadors fixa un termini de quatre anys des de la seva entrada en vigor perquè l’obligació de crear canals de denúncia sigui exigible per a una part dels obligats del sector privat respecte al termini general de dos anys per incorporar el seu contingut al dret intern.
Durant els darrers anys s’han incorporat a l’ordenament jurídic noves regles i institucions que incideixen directament en aquest àmbit. N’és un exemple la Llei de transparència (19/2014) a Catalunya. Cal també reforçar les obligacions legals de rendició de comptes davant la ciutadania i establir-ne de noves, especialment en els àmbits reconeguts amb més risc de corrupció.
Per tant, en la lluita contra la corrupció, cal avançar en una doble direcció: desplegar i aplicar el marc normatiu ja existent, amb l’aplicació plena i el desplegament de la Llei 19/2014 com a repte principal, però també abordar la regulació dels instruments que encara cal crear o millorar.
D’altra banda, l’informe del Grup d’Estat del Consell d’Europa contra la Corrupció (GRECO) sobre Espanya ha alertat de la necessitat de disposar d’un sistema integral de protecció de denunciants o alertadors, actualment inexistent a l’Estat espanyol. I els Principis de Venècia, sobre la protecció i la promoció de la institució de l’Ombudsman, posen èmfasi en la necessitat de prestar una atenció i protecció especials a les persones denunciants.
