Notícies
El Síndic analitza el confinament com a factor de risc per a les víctimes de violència de gènere
Cal que les autoritats polítiques i sanitàries analitzin des d’una perspectiva de gènere els efectes i escenaris del coronavirus
És important reforçar els equips de professionals que treballen als diversos serveis d’atenció a les víctimes per dur a terme una intervenció i atenció integral a les dones i infants
Els infants també pateixen els efectes de la violència al domicili. Per tant, cal coordinació entre diferents professionals per poder donar una resposta al maltractament infantil
El Síndic de Greuges de Catalunya ha emès una resolució adreçada al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, sobre l’anàlisi i el seguiment de la gestió pública de la crisi de la COVID-19 a Catalunya i a l’Estat espanyol en perspectiva de gènere, i en particular, en l’àmbit de la igualtat i violència de gènere. Al llarg d’aquests dies s’han publicat arreu del món diversos articles sobre l’exigència d’analitzar l’actual emergència sanitària des de la perspectiva de gènere per identificar el potencial impacte diferenciat entre les dones i els homes, com ara el d'Anita Bhatia, directora executiva adjunta d'ONU Dones, que es mostra pessimista sobre els efectes que pot tenir aquesta crisi sobre la igualtat, i reivindica més dones en els llocs de comandament, més perspectiva de gènere en les polítiques i més dades segregades per sexe. En el 70% dels casos les dones són a la primera línia de la pandèmia, com, per exemple, en els àmbits de neteja, sanitat, botigues d’alimentació, on el risc de contagi és més alt.
Malgrat aquesta desigualtat latent, fa palès que fins ara cap autoritat política o sanitària ha analitzat des d’una perspectiva de gènere els efectes i els escenaris del coronavirus. En l’actual context, i partint de la premissa que les dones constitueixen un grup heterogeni i poden ser objecte de discriminació múltiple, el Síndic conclou que cal fer èmfasi en la integració de la dimensió de gènere en l'àmbit de l'anàlisi de la crisi sanitària, integrant la interseccionalitat −la combinació del gènere amb altres identitats o característiques personals i la forma en què aquestes interseccions originen situacions de discriminació singulars− com a principi transversal.
En altres àmbits, com ara el de la intel·ligència artificial, la qual s’ha convertit en un marc d’importància estratègica i un motor clau del progrés econòmic, es posa de manifest la necesssitat que les dones formin part del seu desenvolupament, per evitar que es reprodueixin o s’amplifiquin els biaixos de gènere. També cal eliminar la bretxa salarial i incloure la perspectiva de gènere en la formulació de polítiques laborals incorporant dones a primera línia. Cal reforçar i ampliar el finançament per a projectes en benefici de les organitzacions de la societat civil i institucions públiques que porten a terme accions concretes en l'àmbit de la igualtat de gènere. I és necessari establir mesures específiques de compensació per a col·lectius vulnerables, com ara les cambreres de pis, dones grans que viuen soles o en precarietat econòmica, entre d’altres.
La problemàtica de la violència de gènere també s’ha agreujat durant l’estat d’alarma. El confinament té un impacte molt clar en totes les dones que estan en situació de violència, ja que han de conviure gairebé les 24 hores del dia amb el seu agressor i aquest pot actuar amb total impunitat. En aquest context, els governs espanyol i català han reforçat els dispositius i han elaborat normatives per pal·liar la violència de gènere i ajudar les víctimes; una situació que s’ha convertit en un factor de risc tant per a la víctima com per als infants amb qui conviuen dins el nucli familiar.
D’altra banda, un dels col·lectius especialment vulnerables pels riscos de desprotecció i discriminació són les víctimes de tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual i les dones que exerceixen la prostitució en contextos de vulnerabilitat, que durant aquests dies han estat expulsades de clubs o pisos, o continuen exercint sense mesures de protecció, allotjament digne o aliments. En aquest àmbit, cal destacar la feina que han fet les organitzacions no governamentals, les quals han ofert serveis i recursos, allotjament en centres d’acollida, atenció en pisos tutelats i atenció ambulatòria a aquestes dones.
Amb referència a la violència de gènere, el Síndic conclou que el confinament s’ha convertit en un factor de risc afegit per a la víctima i els seus infants, ja que les xifres han demostrat que la violència de gènere durant l’estat d’alarma s’ha incrementat. Aquesta problemàtica no és un assumpte privat, sinó que interpel·la tota la societat, per la qual cosa les iniciatives han comptat amb el suport i la complicitat de les xarxes socials i comunitàries. És oportú destacar el paper dels professionals que treballen en els dispositius d’atenció a les dones, les entitats o organitzacions no governamentals i el paper de la policia, especialment els grups d’atenció a les víctimes.
Així i tot, la institució considera que cal reforçar els equips de professionals que actualment treballen als diversos serveis d'atenció especialitzada d'arreu de Catalunya (SIE) i dotar els nous amb equips multidisciplinaris per dur a terme una intervenció i atenció integral a les dones víctimes i els infants. L’atenció i protecció de les víctimes de violència de gènere i l’adopció de les mesures necessàries per superar la crisi han d’incloure a totes les dones víctimes, amb una atenció especial a aquelles que amb la pandèmia han quedat encara més invisibilitzades i excloses de les mesures excepcionals establertes en l’estat d’alarma. A més, cal garantir el dret de les víctimes a rebre les indemnitzacions i els ajuts corresponents.
En relació amb aquesta problemàtica, el confinament provoca un impacte clar en les dones en situació de violències masclistes i també en els infants que conviuen en un nucli familiar on hi ha aquest risc. Diverses informacions que han aparegut als diaris durant l’estat d’alarma revelen dades que permeten constatar un augment de casos de violència a les llars amb afectació als infants i adolescents arran del confinament. A més, els experts alerten d’una probabilitat més alta que casos de violència masclista desemboquin també en situacions de violència filioparentals.
En aquesta matèria, el Síndic de Greuges també ha obert una actuació d’ofici per conèixer les actuacions concretes en matèria de prevenció, detecció i atenció a les violències durant la situació de confinament en què la víctima és un infant o adolescent. Cal avaluar l’impacte de la crisi en les situacions de risc de violència i la capacitat del sistema per detectar-les i atendre-les de manera ràpida i eficaç durant el període de confinament. Cal també reforçar el treball en xarxa i la coordinació entre diferents professionals per poder donar una resposta integrada en situacions de maltractament infantil, i prevenir, detectar, tractar i fer efectiu el dret a la recuperació emocional i psicològica, en cas d’haver-ne patit.
