El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha presentat aquest dijous, 4 de juny, l’informe Salut i drets en la crisi de la COVID-19. Aquest informe té per objecte oferir una visió global de la crisi de la COVID-19 des de la perspectiva dels drets, i detalla les conclusions i les recomanacions sectorials específiques de cada àmbit de l’activitat administrativa i social afectada per la crisi de la pandèmia.
El 30 de gener de 2020 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar que la situació amb relació a la COVID-19 suposava una emergència de salut pública d'importància internacional. El mes de març, l’organització la considerava pandèmia, ateses la velocitat i l’escala de la transmissió, i alertava que l’impacte d’aquesta malaltia podria ser més alt en certs grups de la població.
La situació derivada de la crisi sanitària ocasionada per la pandèmia ha suposat una sotragada extraordinària per a tot el sistema sanitari, i ha exigit un esforç descomunal de tots els professionals i també de les organitzacions per pal·liar-ne els efectes. Tot i això, les conseqüències socials i econòmiques han estat igualment immenses, amb milions de pèrdues de llocs de treball i una caiguda del producte interior brut en el primer trimestre de l’any sense precedents. En aquest context, el Síndic ha obert més de 40 actuacions d’ofici vinculades a la crisi provocada per la pandèmia i ha canalitzat més d’un miler de queixes i consultes. Per aquest motiu, la institució ha elaborat aquest informe, a fi d’oferir una visió global de la crisi de la COVID-19 des de la perspectiva dels drets i de l’actuació del Síndic de Greuges de Catalunya.
El Síndic ha lliurat aquest informe al Parlament de Catalunya i, d’acord amb la Llei del Síndic, ha de ser objecte de debat a la Comissió del Síndic de Greuges. També l’ha lliurat al president de la Generalitat, amb qui n’ha pogut comentar els detalls en el marc d’una reunió aquest mateix dijous, 4 de juny.
Salut
En primer lloc, l’anàlisi del Síndic se centra en el nucli dur d’afectació de la pandèmia, el sistema sanitari de Catalunya i la resta d’Espanya, amb més de 237.906 persones infectades, de les quals 27.119 han mort (dades del 28 de maig ). L’esforç fet pels professionals de salut ha estat immens, els quals han anat construint una resposta creixent amb l’ús i la readaptació dels mitjans i les instal·lacions possibles, amb cooperació entre l’àmbit públic, concertat i privat.
Tot i la feina feta pels professionals, és necessari establir un seguit de mesures. Cal disposar dels recursos humans i materials necessaris per afrontar la crisi i garantir el descans al personal de l’àmbit sanitari que ha estat a primera línia durant la pandèmia. D’altra banda, és necessari un enfortiment pressupostari de l’àmbit de la salut i el benestar, incloent-hi una inversió en infraestructures, polítiques de recursos humans, programes de renovació de maquinària, potenciació de la recerca i la prevenció, i treballar en problemàtiques com ara l’atenció primària o l’atenció social i sanitària, entre d’altres.
Serveis residencials
La situació d’emergència sanitària viscuda tant a les residències de persones grans com a les de persones amb discapacitat intel·lectual, o en centres de menors d’edat o dones víctimes de violència de gènere, ha posat de manifest insuficiències d’informació, de relació i diàleg amb els familiars i de transparència i lideratge, la qual cosa evidencia greus mancances tant en recursos materials com humans.
Pel que fa a les residències per a persones grans o amb discapacitat, encara cal que es proporcioni amb transparència tota la informació necessària per conèixer com s’ha gestionat la crisi de la COVID-19. Així mateix, cal revisar amb urgència el model residencial actual i la seva capacitat d’afrontar la pandèmia amb les mesures de precaució i prevenció indispensables, tot potenciant recursos alternatius al residencial que permetin que el sistema d'atenció social estigui més descentralitzat i dispersat en recursos amb menys nombre d’usuaris.
Infants i educació
El Síndic ha reclamat des dels primers dies de confinament que es tinguessin en compte els drets dels infants i els seus interessos en la gestió de la crisi i en les decisions de política pública. El seu desconfinament ha estat una mesura adequada, però cal continuar actuant en àmbits com ara la salut −inclosa la mental− i el benestar social i econòmic.
Pel que fa a l’àmbit educatiu, cal posar l’accent en l'atenció de l’alumnat amb necessitats específiques, els qui hagin patit els efectes de la bretxa digital, la manca d’acompanyament educatiu i la falta de relació amb els companys, la qual cosa comporta un risc a llarg termini en la seva trajectòria educativa. En conseqüència, cal elaborar una planificació específica per a la represa del curs escolar 2020-2021 per compensar els efectes del confinament en aquest àmbit.
Territori, medi ambient i lluita contra el canvi climàtic
La millora de la qualitat de l'aire o la dràstica caiguda en el nivell de sorolls a les ciutats, conseqüències directes del confinament de la població i de l’alentiment de l’activitat econòmica, són dos efectes positius que ha tingut la pandèmia. Tot i això, continuem immersos en una crisi climàtica a la qual totes les administracions han de fer front de manera decidida i prioritària. Per tant, és necessari reforçar i aprofundir en les polítiques territorials i ambientals iniciades abans de la pandèmia, com ara crear infraestructures adreçades a l’equilibri ambiental, potenciar el transport col·lectiu, rebaixar la despesa energètica i replantejar el model turístic, entre d'altres.
Economia al servei de les persones
La crisi econòmica està tenint efectes especialment greus sobre les persones amb menys recursos, particularment sobre les persones que han perdut la feina durant aquest període, i també en la gestió de la renda garantida de ciutadania. En conseqüència, és urgent un pla social de xoc amb implicació i coordinació de totes les administracions i que doni suport a les entitats del tercer sector. A curt termini, cal resoldre els problemes burocràtics amb què s'han trobat les persones més vulnerables i assegurar de manera efectiva els ajuts necessaris als autònoms, superar el col·lapse del SEPE i de l’Agència Catalana de l’Habitatge i que els ERTO es comencin a cobrar. Així mateix, gestionar de manera més àgil la renda garantida i dotar de recursos les persones emprenedores que ara reprenen la seva activitat econòmica.
Drets, llibertats i autogovern
La declaració de l’estat d'alarma teòricament no ha suposat la suspensió de drets i llibertats, però sí que ha permès limitar-los severament, en particular les llibertats vinculades a la circulació, reunió i manifestació, a banda dels riscos que algunes mesures per lluitar contra la pandèmia podrien suposar sobre el dret a la protecció de dades. En conseqüència, aquestes limitacions poden provocar un risc de limitar o restringir drets i llibertats de manera permanent, i cal alertar del risc de regressió democràtica que poden generar les situacions excepcionals.
Així mateix, la gestió de la pandèmia també ha comportat una centralització de decisions que no s’adequa amb la naturalesa descentralitzada de l’Estat. Per aquest motiu, a curt termini, cal impulsar la transparència informativa, un principi real i efectiu de coordinació entre administracions i una recuperació plena de les competències estatutàries, tot promovent l’actuació administrativa des de la proximitat i, així mateix, posant en marxa les mesures previstes en el Pla de drets humans de Catalunya, presentat al Govern i al Parlament de Catalunya el 10 de desembre de 2019.
Els blocs de mesures plantejats dins d’aquest informe requereixen un ampli consens polític i parlamentari, tant a les Corts Generals com al Parlament de Catalunya. Per aquest motiu, el Síndic fa una crida a un gran pacte, tant a escala espanyola com catalana, per part de totes les forces polítiques democràtiques i que obri al màxim la participació social.
Informe Salut i Drets en la crisi de la COVID-19
Enllaç a la roda de premsa