Notícies
El president del Parlament i el síndic reclamen el tancament definitiu dels CIE i denuncien la denegació d’accés
Cal establir mecanismes legals que facin innecessari l’internament previ davant l’eventual expulsió de persones estrangeres en situació irregular
Proposen que es defineixen polítiques migratòries i d’acollida més adequades a les necessitats actuals i als drets de les persones
Opacitat informativa, condicions materials i assistencials inadequades, queixes per maltractaments i presència de menors han estat els principals greuges detectats al CIE
El president del Parlament i el síndic de greuges de Catalunya han comparegut aquest matí davant el CIE de la Zona Franca, on han presentat un manifest conjunt per reclamar-ne un cop més el tancament i denunciar la denegació de l’accés al Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca, per part del Ministeri d’Interior, als diputats i diputades del Parlament, que obeïen el mandat de la moció 158/XII del Parlament de Catalunya, sobre la situació dels centres d’internament per a estrangers, aprovada pel ple de la cambra el 5 de març de 2020. La moció també acordava el compromís de crear una comissió d’estudi sobre el racisme institucional i estructural en la gestió de la seguretat a Catalunya.
L’abril de 2012 el Síndic i el Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura van rebre la negativa, per part de la delegada del Govern espanyol i de la Comissaria General d’Estrangeria, a la visita que es volia fer en el marc de les funcions de prevenció de la tortura. A banda de l’opacitat informativa detectada i de les condicions materials i assistencials inadequades, les queixes per maltractaments han estat freqüents i darrerament s’ha pogut constatar la presència de persones menors d’edat. En els darrers anys, el Síndic ha obert vint actuacions d’ofici i dotze queixes arran d’informacions rebudes relatives a la situació de persones internades al CIE de la Zona Franca. Aquestes actuacions inclouen almenys dues defuncions, diverses queixes relatives a altres maltractaments i dues vagues de fam.
En compliment de la Llei orgànica 2/2009, però amb quatre anys de retard, el Govern espanyol va aprovar el Reglament sobre els CIE per mitjà de Reial decret 162/2014. Malgrat que introdueixi novetats positives, resulta criticable que mantingui el caràcter policial dels centres, amb personal funcionari que duu armes de foc; que no inclogui cap garantia sobre l’ús de la força, les mesures de contenció o les cel·les d’aïllament, i que deixi sense cap concreció qüestions com ara l’organització de les visites, les trucades telefòniques o el temps mínim per avisar d’una expulsió. En conseqüència, la situació fa palès que els drets de les persones internades al CIE són notablement inferiors a aquells de què gaudeixen els interns de centres penitenciaris.
El juliol de 2015 el Parlament de Catalunya va instar el Govern espanyol a iniciar “en el més breu termini possible un procés que condueixi al tancament progressiu dels centres d’internament d’estrangers”. Més recentment, el 5 de març de 2020 el Parlament ha reiterat aquesta sol·licitud en el marc de la moció 158/XII, particularment pel que fa al CIE de la Zona Franca de Barcelona.
Per tot això, el síndic de greuges de Catalunya i el president del Parlament reivindiquen que els centres d’internament d’estrangers són establiments que, de manera estructural, vulneren drets fonamentals i, en conseqüència, manifesten:
- Que es tanqui definitivament el CIE de la Zona Franca de Barcelona.
- Que es tanquin progressivament els centres d’internament d’estrangers de la resta de l’Estat.
- Que es facin les reformes legals oportunes per impedir que les mesures de control migratori puguin comportar privacions de llibertat exclusivament per raons de situació d’irregularitat administrativa.
- Que es defineixin polítiques migratòries i d’acollida més adequades a les necessitats actuals i als drets de les persones.
