Notícies

El Síndic debat en comissió l’Informe al Parlament 2019 i reivindica la garantia dels drets socials, especialment importants arran de la crisi de la COVID-19

El síndic de greuges, Rafael Ribó, acompanyat pels dos adjunts, Jaume Saura, i M. Jesús Larios, han comparegut davant la Comissió del Síndic per debatre l’Informe al Parlament 2019.

L’informe, que va ser presentat al president del Parlament, Roger Torrent, el passat 17 de febrer, és el document que recull les actuacions més rellevants dutes a terme i les xifres més destacades durant l’any, que ha continuat marcat pel context polític del país, principalment per la sentència del Tribunal Suprem que condemna 12 líders polítics i socials, nou d’ells a penes d’entre 9 i 13 anys de presó.

En global, durant l’any 2019 el Síndic ha rebut un total de 10.543 queixes procedents de 22.993 persones, una xifra lleugerament superior a la del 2018. També ha atès 8.843 consultes i ha iniciat 222 actuacions d’ofici. I, en global, s’han tramitat 26.358 expedients i s’han atès més de 30.000 persones.

DRETS SOCIALS

Enguany, les queixes i les actuacions d’ofici entorn de la protecció de drets socials han tornat a constituir el primer bloc de queixes rebudes, amb un 32% de les actuacions iniciades durant l’any. Tant en l’àmbit de l’educació, fonamentalment per queixes motivades per l’accés a centres i preinscripció, com en l’àmbit de la salut, per llistes d’espera, hi ha hagut un lleuger augment de queixes respecte de l’any anterior. L’increment més significatiu, però, ha estat el de les situacions d’emergència residencial, sovint amb infants afectats.

Pel que fa al dret a l’habitatge, un any més el Síndic ha de destacar la manca de resposta suficient per part de l'Administració a les situacions d'emergència social i econòmica en matèria d'habitatge. Enguany s’ha pogut constatar un increment del nombre de situacions d'emergència en matèria d'habitatge, i també un increment del període de temps que transcorre entre la valoració favorable de la mesa d'emergències corresponent i l'assignació d'un habitatge, que arriba en alguns casos fins als dos anys d'espera.

En l’àmbit del dret a la salut, el tema més destacat han estat les llistes d’espera. El Síndic recorda el compromís adquirit l'any 2015 quan va canviar el catàleg de les intervencions quirúrgiques subjectes a un termini d'espera màxim garantit i va fixar uns terminis de referència per accedir a la resta d'intervencions quirúrgiques, per a una primera visita amb l'especialista, per a les proves diagnòstiques i per a l'atenció primària. Amb l’actual context, tot fa preveure que aquestes llistes d’espera s’allargaran encara més, la qual cosa preocupa la institució.

En aquest àmbit també ha destacat que la crisi del coronavirus ha impactat de ple en el sistema sanitari, l’ha sacsejat de dalt a baix i ha posat de manifest mancances molt considerables. Les dificultats per abordar la crisi sanitària viscuda fan que sigui necessari un replantejament a fons amb uns canvis estructurals radicals i que, per tant, una de les primeres qüestions que s’hagin d’abordar sigui el seu finançament, que, sense ser l’únic problema que presenta, és clar que n’és un de molt important.

En l’àmbit dels serveis socials, la renda garantida de ciutadania ha continuat generant queixes significatives, sobretot perquè la interpretació i l'aplicació dels requisits que preveu la Llei per ser persona beneficiària d'aquesta prestació generen incidències i incerteses importants.

En aquest sentit, s'ha constatat que a l'hora de comptabilitzar els ingressos de què ha disposat la persona sol·licitant o la unitat de convivència per valorar la concurrència d'aquest requisit o no, l'òrgan gestor sovint computa tots els moviments que figuren en els extractes dels comptes bancaris sense discriminar ni avaluar la naturalesa dels ingressos ni les possibles particularitats d'aquests moviments. A més, el Departament interpreta que s’ha de computar qualsevol aportació o ajut econòmic, fins i tot encara que tingui caràcter esporàdic, que facin altres persones; interpretació que, a parer del Síndic, no és raonable.

Quant a les persones grans, malgrat que al llarg de l’any 2019 no hi va haver queixes més significatives que en altres anys, la situació d’emergència sanitària viscuda a les residències ha posat de manifest diverses mancances que caldrà abordar, com ara els insuficients recursos, les ràtios de personal d’atenció o les connexions sanitàries necessàries per poder fer un seguiment des de l’atenció primària o la corresponent derivació cap a recursos hospitalaris en cas que es consideri necessari.

Pel que fa al dret a l’educació, el març de 2019 es va fer l’acte de signatura del Pacte contra la segregació escolar al Parlament de Catalunya, al qual s’han adherit la majoria d’agents de la comunitat educativa i de l’arc parlamentari institucional. El Pacte inclou trenta actuacions i cent vuitanta-nou mesures concretes en nou àmbits. Entre d’altres, preveu el desplegament reglamentari, per mitjà d’un nou decret d’admissió d’alumnat, dels principals instruments per combatre la segregació escolar, especialment la possibilitat d’establir proporcions màximes d’alumnat amb necessitats educatives específiques als centres o l’allargament de la vigència de la reserva de plaça fins a l’inici de curs. Durant l’any 2019 ja s’han posat en marxa diverses de les actuacions previstes en el Pacte.

En aquest àmbit, i arran del context viscut per la pandèmia de la COVID-19, el Síndic ha manifestat la necessitat que es garanteixi l’equitat educativa en la represa de l’activitat educativa en el curs 2020/2021, especialment en els centres amb especial complexitat. El Síndic considera que, davant de les limitacions del treball no presencial, cal fer tot el possible per iniciar el curs en modalitat presencial per a tot l’alumnat, amb les dotacions necessàries, amb la reorganització dels temps i els espais escolars, i amb l’ús d’espais disponibles de la xarxa d’equipaments de l’entorn de les escoles. L’activitat lectiva a distància no garanteix el bon desenvolupament del currículum per al conjunt de l’alumnat.

TERRITORI I CONSUM

Les polítiques territorials, que inclouen medi ambient, urbanisme i mobilitat, suposen prop del 30% de les queixes iniciades al Síndic durant 2019. Al seu torn, els drets de persones consumidores representen al voltant del 10% de les queixes (però més del 20% de les consultes) rebudes durant aquest exercici.

Enguany, l’àmbit del medi ambient ha estat el que ha motivat més queixes en aquest capítol, particularment pel que fa a la protecció de la biodiversitat d’espais en projectes urbanístics, d’infraestructures o extractius (un miler de queixes, algunes de caràcter col·lectiu), juntament amb les queixes relatives a tot tipus de contaminació. El Síndic de Greuges continua constatant la pressió sobre el territori arran dels primers indicis de recuperació econòmica a Catalunya i ara amb el retorn a la normalitat de l’activitat econòmica.

En l’àmbit dels subministraments bàsics, el Síndic recorda que cal superar la concepció de la persona com a simple usuària d’una empresa distribuïdora o comercialitzadora d’electricitat, aigua o gas per avançar cap a la consideració de la persona com a titular del dret al subministrament a un preu assequible i amb una garantia de qualitat.

TRANSPARÈNCIA I DRET A LA BONA ADMINISTRACIÓ

L'informe d’avaluació de la Llei de transparència de 2019 el Síndic insisteix que cal reforçar els mecanismes de suport de les administracions amb més capacitat a aquelles que disposen de menys recursos, i que també cal enfortir els espais de cooperació entre administracions per poder articular de manera conjunta els instruments que preveu la Llei.

També ha destacat que cal que els responsables de cada administració tinguin la voluntat de prioritzar-ne l’aplicació, que identifiquin allò que els manca i que planifiquin la manera de donar-hi compliment.

LLIBERTATS I PARTICIPACIÓ

L’àmbit dels drets civils ha estat, sens dubte, marcat per la Sentència del Tribunal Suprem 459/2019, que condemna nou dirigents polítics i socials a penes de presó d’entre 9 i 13 anys per fets ocorreguts al voltant de l’1 d’octubre de 2017. El Síndic ha reiterat enguany que els fets ocorreguts a Catalunya durant la tardor de 2017 van constituir l’exercici dels drets fonamentals d’expressió i de manifestació, i que la consideració d’aquestes expressions dins del tipus penal de sedició i les penes imposades per aquests fets resulten manifestament desproporcionades.

Així mateix, la Sentència va provocar una àmplia resposta per part de la població, en forma de concentracions, manifestacions i protestes, algunes de les quals van derivar en aldarulls, actes vandàlics i crispació entre les persones manifestants i les forces i els cossos de seguretat. En un informe ja presentat, el Síndic va constatar que en el moment de practicar algunes detencions, hi va haver efectius policials que van utilitzar la força de manera excessiva i desproporcionada, i que tant durant els trasllats a les comissaries com durant part de la detenció es van produir humiliacions i vexacions verbals, amenaces i, fins i tot, violència física. Per aquest motiu, va demanar una investigació rigorosa i imparcial de les al·legacions d’excés de força i vulneració de drets, i que se sancionessin adequadament les infraccions que es poguessin haver comès.

En l’àmbit del dret de participació política, el Síndic s'havia pronunciat en diverses ocasions en contra de les limitacions del dret de sufragi de les persones incapacitades judicialment que, fins al mes de desembre de 2018, determinava la LOREG. A parer del Síndic, la reforma de la Llei per derogar aquestes limitacions donava compliment al Conveni sobre els drets de les persones amb discapacitat. Tot i això, el Síndic recorda que resulten molt preocupants les dues instruccions emeses enguany per la Junta Electoral Central que donen instruccions als membres de les meses electorals que comporten una discriminació indirecta per raó de la discapacitat (o aparença de discapacitat). Davant això, el Síndic es va adreçar a la Junta Electoral Central per recomanar que deixés sense efecte part del redactat de la Instrucció 7/2019, ja que considerava que continuava donant lloc una situació de discriminació de les persones amb discapacitat i el seu dret de vot.

Finalment, el Síndic també va explicar el lliurament al Govern de la Generalitat i al Parlament de Catalunya del primer Pla de drets humans de Catalunya. Després dels treballs preparatoris de 2018, el 21 de gener de 2019 l’Estructura va iniciar un procés de debat i participació per a l’elaboració del Pla amb una presentació al Museu Marítim de les Drassanes, a Barcelona. Un procés que es va desenvolupar al llarg de l’any 2019, amb desenes d’entitats i de col·lectius que van organitzar al voltant de 100 àgores relatives als diversos drets arreu del territori, amb el propòsit de debatre les mesures de cadascun dels drets i d’enriquir el Pla.

Aquest procés va culminar amb l’aprovació del Pla de drets humans de Catalunya, que es va lliurar al Govern i al Parlament el 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans. Resta el repte d’aplicar les accions que es proposen per al compliment de cada dret i, en el cas de l’Estructura, de fer el seguiment i l’avaluació del compliment del Pla.

REFLEXIÓ FINAL

El Síndic ha valorat positivament la bona predisposició que tenen totes les administracions i empreses amb qui es relaciona, tant pel que fa a la tramitació de les queixes com pel que fa a la receptivitat als suggeriments.

Entre els reptes que té plantejats el Síndic hi ha assolir una major difusió i presència de la institució entre la població i ser àmpliament conegut com a garant de drets. Aquest repte és encara més gran després d’una pandèmia que ha obligat a tancar la seu de la institució durant tres mesos. En aquest sentit, el Síndic s’ha posat com a repte propi, i també l’ha posat a l’Administració, de ser capaç de treballar al servei de la societat de manera ràpida, àgil i eficient fins i tot en moments tan difícils com els que s’han viscut els darrers mesos.

Tornar