Notícies
El Síndic recomana a l’Ajuntament de Premià de Mar de complir la normativa sobre l’empadronament
El padró no es pot veure distorsionat per les qüestions de naturalesa juridicoprivada que puguin derivar de la titularitat de l'habitatge
El Síndic vetlla pel compliment de la normativa sobre el padró a les administracions locals
El Síndic ha tingut coneixement a través dels mitjans de comunicació de l’aprovació d’una moció per part del Ple de l’Ajuntament de Premià de Mar que té per objectiu evitar l'empadronament dels veïns del municipi que no puguin acreditar la titularitat d’un pis o un contracte de lloguer. La moció ve motivada per la finalitat de l’Ajuntament de posar fre a l'augment d'ocupacions il·legals de pisos al municipi, moltes de les quals han provocat maldecaps als veïns afectats, violència i robatoris, malgrat que els ajuntaments no poden adoptar decisions o criteris que impliquin utilitzar el padró per a finalitats diferents de les que li atorga l'ordenament jurídic.
Des de l’any 2010, el Síndic ha estudiat a bastament, a partir de les diferents queixes rebudes, l’actuació d’alguns ajuntaments a l’hora de tramitar les sol·licituds d’empadronament de persones que no poden acreditar el títol jurídic d'ocupació de l'habitatge en què viuen.
En el cas de Premià, el Síndic ha comprovat que efectivament tota la informació sobre la tramitació de les altes en el padró s'articula a partir del que es pot anomenar com a via ordinària per acreditar la residència, la qual comporta disposar de l'original i la còpia de l'escriptura o del contracte de compravenda, o bé la del contracte de lloguer. Tanmateix, no es pot oblidar que l'alta en el padró també s'ha de dur a terme malgrat que la persona no disposi de la documentació requerida per la via ordinària, és a dir quan no disposi de la documentació relativa a la disponibilitat de l'habitatge que ocupa: ja sigui perquè no pot lliurar cap títol jurídic, ja sigui perquè, en els casos de pisos compartits, el titular o llogater de l'habitatge no està disposat a emetre cap autorització per escrit a favor de la persona que l'ocupa.
Per l’anterior, el Síndic considera que la seu electrònica municipal hauria d'ampliar la informació relativa al tràmit d'alta en el padró per incloure-hi aquesta darrera “via extraordinària", i informar les persones que en els casos en què no disposin de la documentació relativa a la disponibilitat de l'habitatge que ocupen, o si viuen en un espai no apte com a habitatge o viuen al carrer, també poden instar la sol·licitud d'inscripció en el padró, per a la tramitació de la qual caldrà que facilitin les dades del domicili de residència i els mitjans de contacte, amb la finalitat que l'Ajuntament pugui fer les comprovacions que estimi necessàries.
Segons l’ordenament jurídic aplicable la funció del padró municipal és la de ser un registre administratiu que ha de deixar constància dels veïns dels municipi (art. 16.1 Llei 7/1985). El registre ha de ser com més exacte millor, atès que ha de reflectir la realitat del territori, és a dir, les persones que viuen habitualment al municipi i, per tant, no es pot veure distorsionat per les qüestions de naturalesa juridicoprivada que puguin haver-hi sobre la titularitat de l'habitatge. La normativa, a més, no obliga, com a requisit per a la inscripció en el padró, haver d'acreditar el domicili de residència habitual mitjançant l'exhibició del títol possessori sobre l’habitatge; ans al contrari, aquest títol és només un document que l’ajuntament pot sol·licitar per verificar que la persona resideix efectivament al domicili que vol fer constar en el padró i pot ser substituït per altres documents o per una actuació de comprovació del mateix ajuntament. En definitiva, el títol possessori no és un requisit per a la inscripció en el padró, sinó només la via ordinària per acreditar la residència, que també pot ser comprovada per altres vies.
En vista de tot l’anterior, el Síndic també vol fer posar en relleu les consideracions següents:
- Que el fet de no empadronar les persones que no tenen un títol d'ocupació comporta impedir-los que, davant d'una situació d'emergència econòmica i social i d'acreditació de la vulnerabilitat de la unitat de convivència, com pot ser un desnonament, puguin complir un dels requisits exigits per concórrer en els processos de valoració de sol·licituds d'habitatge per part de la Mesa de valoracions de situacions d'emergències econòmiques i socials de Catalunya, com és el fet d'estar empadronat en el domicili afectat.
- Que els ajuntaments no poden adoptar decisions o criteris que impliquin utilitzar el padró per a finalitats diferents de les que li atorga l'ordenament jurídic, com ara erradicar les ocupacions dels habitatges buits tot denegant la inscripció a la persona que hi viu realment. L’exercici de la potestat d'inscripció o de denegació s'ha d'efectuar d'acord amb el principi de legalitat, sense que sigui possible fer-ne un ús per a finalitats diferents de les que estableix la norma.
El gener del 2008 el Síndic va presentar al Parlament un informe monogràfic sobre La gestió municipal de l’empadronament dels immigrants, en el qual ja es recollien diverses recomanacions relacionades amb el padró municipal, amb l’objectiu d’oferir un ampli estat de la qüestió a Catalunya alhora que s’oferia als ajuntaments com a eina de treball, d’ajuda i de millora.
