Notícies
Reunió amb el 131è president de la Generalitat
En el marc de la reunió han abordat l’afectació dels drets a Catalunya arran de la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19
El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha mantingut una trobada institucional amb el 131è president de la Generalitat, Molt Honorable Senyor Joaquim Torra i Pla, per abordar conjuntament el pronunciament del Tribunal Suprem pel qual confirma la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la qual s’inhabilita per a “càrrecs públics electius” el president de la Generalitat de Catalunya.
En un comunicat recent, el Síndic de Greuges de Catalunya va manifestar que l’exhibició de pancartes i símbols de naturalesa política en edificis públics, quan està emparada per una decisió democràtica i té com a pretensió una reivindicació puntual vinculada a la defensa de drets, s’ha de considerar emparada pel dret a la llibertat d’expressió, tal com ja es va pronunciar en la resolució de 17 de setembre de 2018. Tanmateix, en període electoral resulta necessari extremar la neutralitat d’aquest tipus d’edificis institucionals i, per aquest motiu, el Síndic va recomanar al president de la Generalitat, en resolució de 15 de març de 2019, que retirés la pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics, en compliment de la decisió adoptada per la Junta Electoral Central.
El Síndic considera que la inhabilitació d’un president escollit democràticament per haver demorat tres dies l’execució del mandat de la JEC resulta, però, completament desproporcionada i, per tant, és contrària als principis elementals de dret penal. El manteniment de la pancarta tenia un caràcter reivindicatiu, polític, que hauria de ser irrellevant penalment, com passa en la major part d’ordenaments jurídics del nostre entorn. Cal no oblidar que el president de la Generalitat ja va ser sancionat administrativament per aquests fets.
Prova d’aquesta desproporció és que aquesta inhabilitació suposa una vulneració directa del dret al sufragi passiu del president Torra, que era diputat al Parlament fins a la seva inhabilitació pel TSJC. La restricció d’un dret tan fonamental com ara el de ser escollit en eleccions competitives només es pot entendre en casos dels delictes de la major gravetat. Indirectament, la decisió també vulnera el dret de sufragi actiu de tota la ciutadania de Catalunya que va participar en les eleccions al Parlament de Catalunya de 17 de desembre de 2017.
Per les raons anteriors, el Síndic de Greuges de Catalunya considera que aquesta sentència vulnera drets fonamentals del president de la Generalitat i menyscaba la democràcia al nostre país.
El síndic ha transmès al president que va adreçar el comunicat a instàncies europees de defensa dels drets humans perquè en siguin coneixedores i per a qualsevol eventual actuació, com ara la comissària europea de Drets Humans del Consell d’Europa, entre d’altres.
En el marc de la trobada, el 131è president de la Generalitat i el síndic de greuges han valorat la situació existent a Catalunya arran de la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19. El síndic ha explicat al president les principals actuacions dutes a terme, des de la perspectiva de la defensa de drets i de supervisió a l’Administració, en el marc competencial de la institució.
