Notícies

El Síndic recorda que les decisions judicials que afecten la llibertat ideològica dels presos polítics són un atac als drets fonamentals

13/11/2020

foto

Qüestiona que es pretengui condicionar l’accés a un determinat tractament penitenciari al fet de sotmetre’s a un programa de reinserció amb la finalitat d’inculcar-los determinades idees

L’aplicació del règim de l’article 100.2 RP i la progressió a tercer grau per part de l’Administració penitenciària catalana són ajustades a dret

El Tribunal Suprem s’ha autodeclarat competent per conèixer de qüestions penitenciàries i mecanismes de reinserció en detriment de les instàncies judicials previstes

Mai abans s’havia aplicat l’efecte suspensiu del tercer grau amb motiu del recurs del Fiscal contra la decisió administrativa

Les situacions objectives de les nou persones condemnades transcendeixen el cas concret i podrien tenir efecte en les més de 6.000 persones condemnades que hi ha a les presons catalanes

El Síndic ha presentat avui l’informe Afectació de drets en l’execució penitenciària de la sentència del Tribunal Suprem 459/2019 al Parlament de Catalunya. El síndic Rafael Ribó, acompanyat de l’adjunt general, Jaume Saura, també ha fet una roda de premsa per explicar-ne les línies principals als mitjans de comunicació.

Aquest informe té per objecte analitzar els dos instruments de reinserció previstos per la normativa penitenciària que han estat aplicats a les nou persones que compleixen pena de presó per sentència del procés, com ara el règim de vida de l’article 100.2 RP i la progressió a tercer grau. Ambdós mecanismes han estat objecte de recurs per la Fiscalia de Vigilància Penitenciària, sobre els quals ha resolt o resoldrà el Tribunal Suprem. 

En relació amb l’aplicació del règim de vida de l’article 100.2 RP, el Tribunal Suprem va revocar-lo a Carme Forcadell i està previst que resolgui els recursos d’apel·lació de Junqueras, Romeva, Rull, Turull, Forn, Sànchez i Cuixart. En relació amb Dolors Bassa,  l’Audiència Provincial de Girona va desestimar el recurs de la Fiscalia per pèrdua d’objecte, ja que en el moment de resoldre el recurs Bassa ja no gaudia del règim flexible i estava en tercer grau. Contra aquesta interlocutòria, la Fiscalia va presentar incident de nul·litat, ja que considera que l’Audiència de Girona no tenia competència per resoldre sobre el règim de vida.

I en relació amb l’aplicació del tercer grau, el Tribunal Suprem té pendent de resoldre el recursos interposats per la Fiscalia contra les interlocutòries dictades pels dos jutjats de vigilància penitenciària que van confirmar la progressió a tercer grau dels nou presos polítics.

Un cop analitzada la situació, el Síndic conclou que l’aplicació del règim de l’article 100.2 RP i la progressió a tercer grau per part de l’Administració penitenciària catalana són ajustades a dret i que a les nou persones condemnades els corresponien aquests mecanismes, tenint en compte que totes les propostes i decisions han estat confirmades per tres jutjats de vigilància penitenciària diferents i independents.

El Síndic també destaca que aquest és el primer cop que el Tribunal Suprem estableix que és el tribunal sentenciador el competent per conèixer en última instància del règim flexible de l’article 100.2. El Tribunal Suprem, com a òrgan sentenciador, s’ha autodeclarat competent per conèixer de qüestions penitenciàries i mecanismes de reinserció en detriment de les audiències provincials, que tenien una secció especialitzada en matèria penitenciària, al·ludint que el tribunal sentenciador no pot perdre el control sobre el compliment i l’execució de la pena. Aquest fet clarament expressa una certa manca de confiança cap als jutges de vigilància penitenciària, que són els òrgans especialitzats amb sensibilitat i formació específica, que valoren, des d’una òptica més objectiva, l’evolució de la persona privada de llibertat, perquè no estan contaminats pel biaix de fets i presencialitat del judici i imposició de pena.

En el mateix sentit, també posa de manifest que en relació amb el tercer grau mai no se n’havia aplicat l’efecte suspensiu amb motiu del recurs del Fiscal contra la decisió administrativa. El primer cop ha estat amb relació a les set persones que compleixen pena a Lledoners, i ha vingut condicionada per la interlocutòria del Tribunal Suprem de 22 de juliol de 2020, de manera que aquestes set persones han patit un greuge i una situació desigual i se’ls han lesionat els drets.

A més, el Tribunal Suprem introdueix circumstàncies que no preveu la norma per resoldre sobre els mecanismes de reinserció i que, a parer del Síndic, són contràries al principi de legalitat. I, en aquesta mateixa línia, la Fiscalia focalitza la ponderació del tercer grau en elements que són propis de la sentència condemnatòria i de la imposició de pena, com ara la gravetat dels fets, i fa interpretacions restrictives amb relació a l’article 100.2 RP que poden comportar que les persones privades de llibertat s’hi vegin afectades.

El Síndic també qüestiona que, amb relació a les persones condemnades, es pretengui condicionar que puguin accedir a un determinat tractament penitenciari al fet de sotmetre’s a un programa de reinserció amb la finalitat  d’inculcar-los determinades idees. I és que obligar a renunciar a la pròpia ideologia s’ha de considerar una vulneració de la llibertat ideològica, en el sentit que indiquen tant el Tribunal Constitucional com el Tribunal Europeu de Drets Humans.

En suma, el Síndic recorda que els interns són subjectes de drets i que qualsevol actuació de l’Administració o decisió judicial que ataqui la seva llibertat ideològica o de pensament esdevé una clara ofensa als drets més fonamentals. 

Quant al recurs de la Fiscalia davant el Tribunal Suprem contra les progressions a tercer grau, que qualifica aquesta situació com un buidatge de la pena, desconeix que el tercer grau és una forma de compliment de la pena, que les persones classificades en aquest grau no tenen la llibertat deambulatòria i continuen sotmeses al règim penitenciari.

A banda de tot l’anterior, el Síndic alerta que les situacions objectives recollides en les conclusions anteriors per a les nou persones condemnades transcendeixen el cas concret i tenen impacte en tot el sistema penitenciari català, i també en les més de 6.000 persones en qualitat de condemnades que hi ha a les presons catalanes. Per exemple, l’efecte suspensiu dels recursos de Fiscalia en matèria de tercer grau i règim flexible pot comportar una disrupció i una desestabilització per a totes les persones que se’ls apliqui, tal com ja estan fent alguns jutjats de vigilància penitenciària arran la directriu del Tribunal Suprem 

Per contra, el Síndic manifesta que cal continuar apostant pels instruments de reinserció que hi ha a la legislació penitenciària i, en aquest sentit, pot ser una bona ocasió per revisar les circulars aprovades en matèria de règim flexible, ja que la circular vigent és de l’any 2005 i recull elements que no tenen aplicació pràctica actualment, i impulsar encara més l’aplicació de l’article 100.2 RP. 

Perquè en siguin coneixedors, a banda del Parlament de Catalunya, aquest informe també es trametrà al Comitè Europeu de Prevenció de la Tortura i al Defensor del Poble.

Tornar