Notícies

El Síndic assenyala vulneracions de drets en les interlocutòries del Tribunal Suprem que anul·len els tercers graus penitenciaris

04/12/2020

Tribunal Suprem

COMUNICAT RELATIU A LES INTERLOCUTÒRIES DEL TRIBUNAL SUPREM DE 4 DE DESEMBRE DE 2020

  • Renunciar a la pròpia ideologia s'ha de considerar una vulneració de la llibertat ideològica, en el sentit que indiquen tant el Tribunal Constitucional com el Tribunal Europeu de Drets Humans
  • Manté que el tribunal sentenciador no és el jutge predeterminat per llei per a aquesta qüestió, atès que no està especialitzat en el control judicial de l'execució penal 
En el dia d'avui s'han conegut les interlocutòries del Tribunal Suprem, que, davant dels recursos presentats pel Ministeri Fiscal, anul·len els tercers graus penitenciaris atorgats per la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima de la Generalitat de Catalunya a les nou persones condemnades per la sentència del Tribunal Suprem 459/2019, de 14 d'octubre de 2019. També es denega l'aplicació del règim de semillibertat de l'article 100.2 del Reglament penitenciari "per manca de connexió d'un programa de tractament d'aquest tipus amb un procés de reinserció dels delictes comesos".

Entre els raonaments que es coneixen per denegar les mesures d'execució penal a aquestes persones hi ha la "falta de penediment" i que no han complert la meitat de la pena de privació de llibertat imposada.

El Síndic de Greuges va publicar fa algunes setmanes l'informe Afectació de drets en l'execució penitenciària de la Sentència 459/2019 del Tribunal Suprem. Sobre aquesta base, i en vista de les decisions adoptades avui pel Tribunal Suprem, el Síndic considera important posar de manifest les consideracions següents:

1. Jutge predeterminat per llei

La decisió d'atorgar el tercer grau penitenciari a les nou persones ha passat per un procés tècnic (les juntes de tractament dels centres penitenciaris on estan internades) i ha estat avalada per dos jutjats de vigilància penitenciària diferents. L'existència d'aquests òrgans jurisdiccionals especialitzats en l'àmbit penitenciari, com a òrgans especialitzats que tenen encomanat el control de la legalitat de les decisions i mesures de l'Administració penitenciària, és una garantia per a l'execució penal de les sentències. Amb la intervenció en temes d'execució penal del tribunal que va dictar la sentència, que pot estar esbiaixat per aquest fet, es desdibuixa la garantia dels drets de les persones privades de llibertat, consistent en un control judicial amb un òrgan judicial especialitzat i autònom, que està en l'esperit de la Llei penitenciària.

2. Llibertat ideològica

En la mesura que es condiciona la situació penitenciària al reconeixement del delicte, al penediment i a un programa de tractament connectat amb el delicte, les interlocutòries del Tribunal Suprem podrien atemptar contra la llibertat ideològica de les persones penades. Aquestes persones mai no han negat els fets i n'han acatat plenament les conseqüències penals. Exigir que s'accepti el caràcter delictiu d'aquests fets o que s'imposin com a tractament penitenciari, com a condició per obtenir un règim penitenciari determinat, programes adreçats a canviar les seves idees i creences constituiria una vulneració de la llibertat ideològica que reconeix l'article 16.1 de la Constitució i de la llibertat de pensament de l'article 9.1 del Conveni europeu de drets humans. Renunciar a la pròpia ideologia s'ha de considerar una vulneració de la llibertat ideològica, en el sentit que indiquen tant el Tribunal Constitucional com el TEDH.

3. Durada de la pena

Certament, la durada de la pena és una de les variables dels articles 102 RP i 63 LOGP per atorgar o no un tercer grau penitenciari. Ara bé, en el cas de les nou persones condemnades, la revocació del tercer grau sobre la base del temps de compliment o durada de la pena no té raó de ser, i encara menys que es consideri un tracte privilegiat respecte d'altres persones condemnades a penes llargues de privació de llibertat. La praxi penitenciària a Catalunya, emparada normativament, no exigeix que per ser progressat a tercer grau s'hagi de tenir la quarta part de la condemna complerta, ni molt menys la meitat, i haver gaudit de permisos. La legislació penitenciària només exigeix que la persona privada de llibertat tingui un entorn i un historial favorables. Quan és així, la persona privada de llibertat pot ser progressada a tercer grau sense la quarta part de la condemna complerta i fins i tot ser classificada inicialment en tercer grau.

4. Unitat d'acció inadequada

El Síndic no considerava convenient l'aplicació de mecanismes de reinserció en unitat d'acció (mateixa data i mateixa proposta de mecanisme), ja que és més habitual a la praxi penitenciària que diferents persones privades de llibertat condemnades en un mateix procediment siguin valorades per diferents juntes de tractament, amb diferents dates i propostes de mecanismes, atenent al principi d'individualització científica. Per la mateixa lògica argumental, les interlocutòries fetes públiques avui pel Tribunal Suprem, malgrat que siguin formalment separades, tampoc no obeeixen al principi d'individualització científica, atès que són coincidents en data, arguments i resultat, i tracten les nou persones condemnades en unitat d'acció i no de forma realment individualitzada.

Per tot l'anterior, el Síndic reafirma que la progressió a tercer grau que va aprovar l'Administració penitenciària catalana era i és ajustada a dret, i que la seva aplicació és coherent amb la política penitenciària catalana que promou aquests mecanismes.

Perquè en siguin coneixedors, i tal com es va fer amb l'informe del 13 de novembre, aquest comunicat es trametrà al Comitè Europeu de Prevenció de la Tortura i al Defensor del Poble. 

Tornar