El passat 10 de desembre, el mateix dia en què es va tenir coneixement de l’incendi que va afectar una nau al barri del Gorg de Badalona, on residien al voltant de 100 persones, i que va tenir com a conseqüència la mort d’almenys quatre persones i un nombre important de ferits, el Síndic va obrir una actuació d’ofici per investigar els fets ocorreguts.
Malauradament, el cas de Badalona no és l’únic a Catalunya. Diverses actuacions del Síndic en aquesta matèria, així com l'observació empírica en nombroses poblacions de Catalunya, han permès constatar que milers de persones a Catalunya malviuen en assentaments informals, tant amb vocació de permanència com amb caràcter temporal. Només a la ciutat de Barcelona, informacions recents apunten un univers aproximat de 77 assentaments, que afectarien 400 persones. Les dades, però, sempre són aproximades perquè no hi ha un cens fiable a escala de Catalunya sobre aquestes situacions.
Alguns d’aquests assentaments s’han cronificat des de fa anys sense que s’hi hagi trobat una solució. En aquesta línia, el Síndic ja fa temps que treballa aquesta problemàtica, per exemple, estudiant els diversos assentaments de famílies gitanes en diferents municipis catalans, els de famílies amb infants a la ciutat de Barcelona, o els de les persones temporeres a Lleida.
Avui, dia 23 de desembre, el síndic, Rafael Ribó, i l’adjunt general, Jaume Saura, han presentat als mitjans de comunicació la resolució del cas concret de Badalona, que analitza l'incident ocorregut i les circumstàncies de les persones residents, amb la informació de què es disposa, per evitar que es tornin a repetir situacions similars, a banda de fer una reflexió més àmplia sobre la situació en què es troben les persones que viuen en aquests assentaments des de la perspectiva de la vulneració dels drets humans.
En el marc de la resolució, des del punt de vista de l’habitatge, el Síndic recorda que és un element bàsic del benestar psicosocial, cultural i ambiental, i també de la cohesió social, i que aquest habitatge digne i assequible no està garantit a Catalunya amb relació a nombroses persones. En aquesta línia, el Síndic demana que cal garantir amb caràcter d'urgència una solució residencial a les persones que, com que no tenen regularitzada la seva situació legal a Catalunya, es veuen obligades a viure en unes condicions molt precàries, tant pel que fa a la higiene i a la salubritat com a les mesures de seguretat.
En concret, en el cas de Badalona, el Síndic ha pogut constatar, arran de les queixes rebudes al llarg del temps, les dificultats d'accés a un habitatge assequible amb què es troben moltes persones residents al municipi. Malgrat disposar de Mesa de valoració per a situacions d'emergències econòmiques i socials en l'àmbit de l'habitatge, no sempre es garanteix l'accés de la persona o unitat de convivència afectada a un habitatge social, per manca de disponibilitat d'habitatges suficients. A més, cal tenir present que la possibilitat d'accedir a un habitatge protegit a través de la Mesa de valoració requereix la presentació, entre d’altres, del DNI o NIE vigent, per la qual cosa les persones que no tenen regularitzada legalment la seva situació en el territori no tenen accés a un habitatge a través d'aquesta via. Davant d’aquest fet, el Síndic reclama que es faci efectiu i àgil el dret d’accedir a un habitatge protegit, la qual cosa en aquests moments a Badalona no funciona adequadament.
Quant als serveis socials bàsics, el Síndic recorda que la Cartera de serveis socials preveu que un dels recursos de què han de disposar és el servei d’acolliment residencial d‘urgència i el servei de residència temporal per a persones adultes en situació d'exclusió social, concebuts com a recursos temporals. Però el fet és que molts municipis, fins i tot en poblacions de l'àmbit metropolità de Barcelona, no disposen d’aquests serveis d'acolliment i en d'altres que sí en disposen sovint són insuficients per atendre la demanda. Resulta significatiu que en el cas de Badalona, la nit en què es va produir l’incendi, les persones afectades van haver de ser derivades al CUESB de Barcelona, i també la manca de detecció de la situació de vulnerabilitat per part dels serveis socials per poder oferir orientació i acompanyament a les persones.
Quant a l’empadronament, el Síndic destaca que és un dret de la persona però també un deure, i és una obligació de l’ajuntament donar d’alta les persones en el padró. I per les informacions publicades només 19 de les persones que vivien a la nau hi estaven empadronades. Tota persona resident en un municipi, amb independència de les circumstàncies en què ho faci, ha d'estar inscrita en el padró municipal. Negar l'empadronament a una persona que resideix efectivament al municipi no només no està basat en criteris jurídics, sinó que impedeix el gaudi efectiu de nombrosos drets d'aquestes persones.
La normativa existent en matèria d'estrangeria també ha dificultat la regularització de les persones residents a la nau. Són molts els requisits que s’han de complir per poder regularitzar la situació, especialment disposar d’un contracte de treball per a un període no inferior a un any. Per això, el Síndic insta la reforma de la Llei d'estrangeria des d'una perspectiva de drets humans que garanteixi els drets de les persones migrants. Tanmateix, mentre això no sigui possible, davant una situació d'urgència, també demana respostes d'urgència, com ara fer alguna esmena per a un temps determinat que permetés la regularització urgent de totes les persones que es troben en situació administrativa no resolta.
Pel que fa al conflicte de convivència que han relatat alguns mitjans de comunicació, el Síndic, després d’analitzar les respostes rebudes per part de la Direcció General de la Policia, conclou que no es tractava d'un lloc especialment conflictiu, i que les principals queixes dels veïns estaven motivades per la sensació d'inseguretat ciutadana causada puntualment per algunes actituds incíviques i baralles en l'entorn proper a la nau ocupada. Davant això, el Síndic posa de manifest que la resposta requereix un abordatge amb dedicació d'esforços i de recursos per part de totes les administracions, i que, a banda de la presència i controls policials per incrementar la sensació de seguretat i detectar possibles infraccions o fets delictius, requereix fer mediació en el conflicte i fer intervencions urbanístiques de millora dels espais, fet que facilita l'increment de la seguretat ciutadana. A més, a parer del Síndic, qualsevol proposta de desallotjament ha d'anar acompanyada d'una previsió de l'Administració respecte a les mesures de protecció per a les persones en situació d'especial vulnerabilitat que viuen a l'immoble ocupat, de manera que es ponderin les circumstàncies dels casos o la situació d'especial vulnerabilitat en què puguin trobar-se altres persones que necessitin una protecció per diversos motius.
Pel que fa al tractament i cobertura que fan els mitjans de comunicació de notícies com la del cas de Badalona, el Síndic recomana que s’informi sobre el tema amb un to neutral, sense que hi hagi espai per estigmatitzar ni criminalitzar les persones implicades, per no fomentar discursos racistes i xenòfobs.
Roda de premsa (a partir del minut 8)