Notícies

L’MCPT demana reformes legislatives, reglamentàries i procedimentals pendents per garantir els drets de les persones privades de llibertat

El síndic de greuges, Rafael Ribó, i l'adjunt general, Jaume Saura, han lliurat aquest matí al president del Parlament, Roger Torrent, l'informe anual del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT).

L'informe, que és el desè que es presenta, consta de dues parts. En la primera, referent a l'activitat del 2020, hi ha dos apartats diferenciats. Un aborda monogràficament les mesures adoptades per l'Administració penitenciària i de justícia juvenil davant la pandèmia de la COVID-19. I l'altre, com és habitual, és el relatiu a les visites que s'han dut a terme durant l'any en curs, tot i que aquest any és força reduït atès que les visites s'han vist molt condicionades per la pandèmia.

La segona part de l'informe fa balanç dels primers deu anys d'existència de l'MCPT, amb un informe sobre l'estat de compliment d'algunes de les principals recomanacions que s'han traslladat a les administracions competents durant aquest període.

Per finalitzar, l'informe acaba amb un apartat de les conclusions que se'n deriven i un seguit de reflexions sobre les tasques i els reptes pendents per a l'MCPT.

Seguiment de les mesures adoptades en centres penitenciaris i de justícia juvenil davant la crisi de la COVID-19

L'MCPT ha seguit de primera mà l'impacte que ha tingut la pandèmia, principalment als centres de privació de llibertat, en què d'un dia per l'altre es van adoptar mesures restrictives, tant en comunicacions com en programes de tractament, a causa de les restriccions acordades durant l'estat d'alarma i, després, arran de la segona onada de la pandèmia.

Malgrat això, l'MCPT ha pogut constatar que l'Administració penitenciària en poc temps ha adoptat mesures per facilitar els contactes exteriors de les persones internes i promoure, en la mesura que ha estat possible, la progressió a tercer grau de tractament, esforços que cal posar en valor i que permeten constatar que el canvi de paradigma és possible. Per tant, cal continuar en aquesta línia, tot cercant alternatives que evitin l'allargament del compliment de les penes de presó imposades.

Visites realitzades

Durant l'any 2020 s'han dut a terme 9 visites, d'acord amb la distribució següent:

Comissaries de la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra: 4

Centres penitenciaris: 3

Centres educatius de justícia juvenil: 1

Centres per a persones adultes amb discapacitat intel·lectual: 1

Pel que fa a les comissaries de la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra (PG-ME), les quatre visites –Terrassa, Sabadell, Badalona i Sant Adrià de Besòs– han estat de seguiment. A banda, però, s'ha volgut posar l'èmfasi en el compliment de les recomanacions formulades en exercicis anteriors sobre el protocol de trasllat de persones detingudes entre cossos policials i la disposició judicial, i en l'efectivitat dels drets de la persona detinguda. En aquest sentit, s'ha constatat que en totes les comissaries hi ha un telèfon en un dels locutoris de l'àrea de custòdia des del qual la persona detinguda té dret a comunicar-se amb una tercera persona de la seva elecció amb la presència d'un funcionari de la policia, tal com havia recomanat l'MCPT anteriorment.

Pel que fa a l'assistència lletrada dins del termini de les tres primeres hores des de la detenció, es constata que no es persona dins d'aquest termini, sinó que acostuma a presentar-se a l'hora de la presa de la declaració de la persona detinguda. En aquesta línia, l'MCPT s'ha adreçat als col·legis d'advocats per demanar que s'adoptin les mesures necessàries per assegurar el compliment d'aquest dret.

Durant les visites també s'ha constatat que les sales de ressenya encara no disposen de videovigilància, tot i que la Direcció General de la Policia informa que aquesta millora està identificada com a necessària i que està supeditada a disponibilitat pressupostària.

I pel que fa al protocol d'assistència mèdica a les persones detingudes, es constata que els agents policials continuen sent-hi presents i tenen accés a l'informe mèdic de la persona detinguda, adduint que això és necessari per conèixer la pauta farmacològica que pugui necessitar.

Quant als centres penitenciaris, aquest any s'ha prestat una atenció especial als espais i si compleixen les condicions necessàries per afavorir i enfortir els vincles entre progenitors interns i infants, i amb aquest objectiu s'ha incorporat una assessora de l'Àrea d'Infància.

En general, els interns entrevistats afirmen que no han patit maltractaments, per bé que hi ha alguna persona que denuncia actituds prepotents i abusos verbals. Sí que hi ha bastant consens a l'hora de valorar els preus dels economats, atès que continuen sent elevats. També genera queixes i suspicàcies dels interns la gestió del registre d'instàncies i sol·licituds, o la manca d'atenció psiquiàtrica.

Pel que fa als centres d'internament de menors d'edat, enguany s'ha visitat el centre Montilivi, a Girona. Es constata que una de les millores respecte de la visita anterior és l'existència de més càmeres de videovigilància, especialment importants a les habitacions de contenció. Tanmateix, l'MCPT destaca la necessitat de crear grups de separació interiors que permetin donar una resposta diferenciada a les necessitats dels joves en funció de la mesura imposada, l'edat i altres necessitats.

Finalment, l'MCPT ha visitat un centre de persones amb discapacitat –El Lluc–, i a partir d'aquesta visita s'han fet consideracions en relació amb les contencions mecàniques.

Deu anys de l'MCPT

En aquests deu anys s'han dut a terme més de 400 visites a un total de 265 centres diferents: més de 80 comissaries de Policia de la Generalitat, més de 100 comissaries de policia local i tots els centres penitenciaris, de justícia juvenil i d'internament de menors. També s'han visitat altres tipologies de centres, com ara hospitals psiquiàtrics, centres residencials de persones amb discapacitat o de gent gran, o centres sociosanitaris.

L'experiència d'aquest primer decenni permet concloure que hi ha espais de privació de llibertat, com ara algunes comissaries de policia local o els centres penitenciaris més antics, que continuen presentant mancances estructurals significatives que els fan propicis a un tracte com a mínim degradant per a les persones internes. Així mateix, hi ha protocols de funcionament, com ara en l'àmbit de les contencions mecàniques, que necessiten una actualització urgent.

Quant a les denúncies relatives a abusos verbals, o fins i tot maltractaments físics, el Mecanisme fa un balanç globalment positiu de la tasca acomplerta. Hi ha hagut millores evidents, que en bona mesura són fruit de les recomanacions i la insistència de l'MCPT. Per la seva banda, s'ha constatat que l'Administració també ha iniciat les seves investigacions internes quan hi ha estat requerida, sens perjudici de les actuacions dels jutjats i tribunals de l'àmbit penal en la investigació i la resolució de les queixes presentades per persones internes.

Al llarg del treball d'aquests anys també s'han detectat les dificultats que tenen les persones internes a l'hora d'actuar davant la justícia, determinades per la dificultat de provar i de contradir la versió dels fets ja consumada i establerta en els escrits emesos pel personal funcionari, i també per la falta d'identificació d'alguns d'aquests funcionaris o per la manca d'una investigació urgent i ràpida amb totes les garanties. Per això, la instal·lació progressiva de càmeres i d'instruments d'emmagatzematge d'imatges als espais de detenció ha estat una eina important que ha permès dotar de seguretat jurídica tant les persones internes com les actuacions del personal funcionari.

També han estat importants les recomanacions que ha fet l'MCPT sobre l'aplicació del Protocol d'Istanbul en l'àmbit de la investigació de les denúncies sobre presumptes maltractaments, i també pel que fa a l'exercici del dret de les persones detingudes a ser ateses per personal mèdic d'acord amb els estàndards del Protocol.

De cara al futur, el Mecanisme assumeix el repte d'ampliar la seva presència a tot el territori i respecte de tots els espais de privació de llibertat sota competència seva, i guanyar en intensitat i profunditat tant durant les visites com en els informes i les recomanacions que hi estan relacionades. 

• Accés a l'informe en pdf

Tornar