Insisteix que celebrar-les sense garantir el vot no presencial de les persones contagiades i contactes pot significar un greu perill per a la salut pública
Davant la situació generada per les interlocutòries de la Sala Cinquena del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 19 i 21 de gener de 2021, relatives al Decret 1/2021, de 15 de gener, que deixava sense efecte la celebració de les eleccions al Parlament del 14 de febrer d’enguany, el Síndic manifesta el següent:
1. Tot i que la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG) no preveu cap supòsit de suspensió o ajornament de processos electorals ja convocats, sí que fa esment de la suspensió de determinats actes concrets del procés electoral per causes de força major. Per tant, cal valorar si una situació d’afectació a la salut pública, com és la mobilització pel cap baix de més de 100.000 persones que haurien d’estar confinades, no suposa un fet prou important per suspendre o ajornar aquest procés com a circumstància de força major.
2. Tal com va assenyalar en el seu informe de novembre de 2020 i ha reiterat en els comunicats emesos els dies 5 i 13 de gener d’enguany, amb el suport de la comissió independent d’assessorament sobre la garantia del dret de sufragi actiu, si es manté la data del 14 de febrer com a jornada electoral és previsible que hi hagi, pel cap baix, més de 100.000 persones, entre contagiades i contactes estrets, que segons les indicacions de salut pública no haurien de sortir dels seus domicilis sota cap circumstància, inclòs l’exercici presencial del dret de sufragi. També cal considerar que hi pot haver entre 2.000 i 3.000 persones hospitalitzades per aquesta causa i entre 600-800 a les UCI.
3. La decisió de mantenir la data del 14 de febrer i la previsió del Govern que les persones contagiades i els contactes estrets puguin votar presencialment en determinades franges horàries suposa un risc greu per a la salut pública, segons assenyalen els experts. Els riscos per a la salut pública no es limiten, però, a la jornada electoral, sinó també al voltant de les activitats pròpies de la campanya.
4. Sigui quina sigui la data en què finalment se celebrin les eleccions, i tenint en compte el dret de sufragi dels grups de risc, cal que el Govern activi immediatament la màxima extensió possible del vot per correspondència. Caldria, a més, invocar davant la JEC el precedent de les eleccions generals de 2019, imposat pel Tribunal Suprem, que, incorporant la participació del servei postal en la distribució de documentació, permetria, en el cas de contagiats i contactes estrets, apropar l'emissió del vot no presencial fins al mateix dia de les eleccions. Finalment, s'ha d'impulsar l’habilitació de canals notarials telemàtics per als apoderaments de vot per correspondència de persones contagiades o grups de risc que no disposin de certificat electrònic, entre altres mesures que encara són viables.
5. En el cas que el TSJC avali el Decret i les eleccions se celebrin el 30 de maig, el Síndic i la comissió independent elaboraran una nova addenda a l’informe de novembre de 2020, en relació amb les reformes legislatives que de manera urgent cal dur a terme per assegurar el dret de sufragi actiu amb garanties de salut pública.
El passat novembre de 2020 el Síndic va presentar al Parlament de Catalunya l’informe La garantia del dret de sufragi actiu en les eleccions al Parlament de febrer de 2021 en el marc de l’actual pandèmia, en què es plantejaven un conjunt de mesures legislatives i normatives que es podrien haver pres en el marc de les Corts Generals i del Parlament de Catalunya, i també les haurien pogut prendre els respectius governs, per estendre les garanties del dret de vot en pandèmia. En la mateixa línia, el Síndic va crear una comissió independent d’assessorament sobre la garantia del dret de sufragi actiu integrada per reconeguts experts en els àmbits sanitari, epidemiòleg i constitucionalista.
Vídeo amb la compareixença del síndic